El diàleg sobre el pla atòmic iranià s'allarga fins al dia 10
Els enviats de Teheran i de les sis grans potències a Viena prorroguen les negociacions nuclears que havien d'acabar ahir
Rússia avança que queden pocs obstacles per assolir l'esperat acord
Pròrroga perquè l'acord és a prop. Aquest és el missatge que des de Viena han transmès tant la delegació iraniana com les de les sis potències (el grup P5+1, format pels Estats Units, la Xina, Rússia, França, el Regne Unit i Alemanya), que havien fixat la data d'ahir dimarts com a límit per arribar a un pacte sobre el programa nuclear iranià.
Com que queden punts per pactar, les maratonianes negociacions que tenen lloc a la capital austríaca s'estendran fins divendres. “Continuarem les converses”, va dir la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini.
L'entesa “és complicada”, va afirmar Mogherini, conscient de la “gran responsabilitat” que suposaria el fracàs del diàleg. La portaveu de la delegació nord-americana, Marie Harf, va precisar que s'allarga l'acord previ, que servia de marc legal a unes negociacions que es remunten al novembre del 2013. Tot i que el temps s'acaba, per Teheran “no hi ha data límit” quan es tracta d'arribar a un acord històric que garanteixi que l'Iran no es dotarà de la bomba atòmica a canvi de l'aixecament de sancions econòmiques. “Tal com prevèiem, no serà fàcil. Hi ha hagut estones de tensió, però el diàleg continua obert”, va explicar el ministre d'Afers Estrangers francès, Laurent Fabius, que ahir va deixar la capital austríaca per tornar-hi aquest vespre. I és que, després de dotze dies, les negociacions són en una fase “decisiva”.
Compra d'armament
El seu homòleg rus, Serguei Lavrov, va admetre que l'aixecament del bloqueig en la compra d'armament és un punt clau. L'Iran reclama la supressió de l'embargament adoptat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 2010, però les sis potències refusen la petició atesa la inestabilitat al Pròxim Orient. De tota manera, Rússia considera que queden pocs obstacles per aconseguir un acord, que també té com a escull la possible dimensió militar del programa nuclear iranià.
La república islàmica sempre ha negat que pretengui disposar d'un arsenal militar nuclear, però defensa amb fermesa el dret de l'explotació de l'energia nuclear amb usos civils, incloent-hi l'enriquiment d'urani, que entre altres utilitats, s'empra en la creació de bombes atòmiques.
