La paleta territorial
Després de dos mesos de negociacions, el color de mapa autonòmic ha variat substancialment respecte als resultats del 24-M
El PP es va imposar a nou de tretze territoris i només en governarà quatre
El PSOE suma sis presidències
La paleta de colors dels pactes posteriors al 24-M ha anat difuminant el blau que la nit electoral presentava el mapa de la distribució del poder territorial i municipal per convertir-lo en una aquarel·la multicolor que inclou governs de plataformes que porten el segell de Podem i partits d'àmbit exclusiu d'un determinat territori com és el cas de Compromís i fins i tot IU, que en aquesta ocasió dirigeix una capital tan aparentment conservadora com és Zamora. A banda de la sacsejada general que s'ha produït als ajuntaments, dels 13 parlaments autonòmics que el 24-M van passar per les urnes, el PP va ser la força més votada en nou –el 2011 ho havia estat en deu– però després dels pactes en governarà quatre: Madrid, La Rioja, Múrcia i Castella i Lleó. A banda d'afegir-hi Galícia.
En canvi, el PSOE només es va imposar a Astúries i a Extremadura, però ara per ara Pedro Sánchez presumeix d'una nòmina de set barons, que inclou també el País Valencià, les Balears, Castella-la Manxa i Aragó, i a la qual s'hi ha de sumar l'andalusa Susana Díaz, que tot i haver celebrat eleccions al març no va poder formar govern fins al juny, quan ja s'havia resolt la política de pactes municipals. En contra del seu interès, Díaz va formar part del paquet general d'acords i, de fet, Ciutadans va anunciar l'entesa amb l'andalusa mentre arrodonia un acord d'investidura de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Cristina Cifuentes.
Pocs repetidors
A banda de la líder andalusa –que el 2012 va arribar a la Junta sense haver passat per les urnes–, de tots els presidents que s'havien presentat el 2011 només repeteixen l'històric dirigent popular Juan Vicente Herrera i el socialista asturià Javier Fernández. La resta són cares noves, si bé s'ha colat algun repetidor d'etapes anteriors, com és el cas del president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara –que durant quatre anys es va quedar a l'oposició perquè no es va entendre amb IU–, i el de Cantàbria, el regionalista Miguel Ángel Revilla, que ha aprofitat que el PP va perdre la majoria absoluta per tornar a forjar una aliança amb el PSOE, la tercera força de la cambra.
El Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) forma part d'aquesta nova paleta de colors diferents dels clàssics blau i vermell del bipartidisme que, a més, inclou la revàlida del govern de Coalició Canària, que en aquesta ocasió també estrena president –Fernando Clavijo–, a banda que, per primer cop en la història, un govern navarrès estarà dirigit per Geroa Bai amb el suport d'EH i altres forces de l'esquerra com Podem i I-E. Uxue Barkos, amb només nou escons, ha posat fi a l'hegemonia d'UPN.
Allà on el PP es va quedar a les portes de la majoria absoluta o podia sumar amb Ciutadans, els d'Albert Rivera li van facilitar l'accés a la presidència: és el cas de Cifuentes (Madrid), Herrera (Castella i Lleó), Pedro Antonio Sánchez (Múrcia) i José Ignacio Ceniceros (La Rioja). El murcià està pendent d'una imputació i en el cas que es ratifiqui té el compromís amb els de Rivera de dimitir. A La Rioja el PP va haver de canviar el candidat a la investidura perquè C's es negava a donar suport a Pedro Sanz, que feia vint anys que era al govern.
En canvi, on l'aritmètica feia impossible el pacte amb Rivera, els dirigents populars no van fer cap esforç per buscar aliances. Als socialistes, doncs, se'ls va girar feina i van haver de tancar acords d'investidura que en un primer moment semblaven impossibles perquè havien de lligar tres o més sigles, com és el cas de la balear Francina Armengol, el valencià Ximo Puig, l'aragonès Javier Lambán i el complicat trencaclosques que se li va presentar a l'asturià Javier Fernández, que va haver de sotmetre's a diverses votacions –en un parlament fraccionat en sis grups– fins que va sortir per la mínima.
Governs en coalició
Més senzill li va resultar al socialista de Castella-la Manxa Emiliano García-Page, que va ser investit per Podem, igual que el seu company d'Extremadura. A banda de dirigir set territoris, el PSOE forma part dels governs de Cantàbria i de les Canàries. A diferència de Rajoy, Sánchez ha pogut amortitzar un mal resultat.
