Política

ERNEST MARAGALL

EURODIPUTAT PER LA COALICIÓ ERC-NECAT-SI

“Mil milions del pla Juncker haurien de ser per a Girona”

Defensa que les polítiques que es decideixen des de Brussel·les afecten directament la vida diària dels ciutadans i cita com a exemples el pla Juncker i el tractat de lliure comerç amb els Estats Units

Explica que a Europa es parla del procés català però a contracor perquè veuen com una complicació trencar l'‘status quo' actual

Del PSC a MES.
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) va ser un dels fundadors del PSC. Després d'ocupar diversos càrrecs i regidories a l'Ajuntament de Barcelona, va ser secretari de govern del primer tripartit (2003- 2006) i conseller d'Educació en el segon (2006-2010). Membre de l'anomenat sector catalanista del PSC, va desmarcar-se de la posició oficial del partit més d'un cop a l'inici del procés sobiranista i va acabar deixant el partit l'octubre del 2012 per crear Nova Esquerra Catalana. NECat es va presentar amb coalició amb ERC en les eleccions del 2014 i va ser escollit eurodiputat. NECat forma part ara de MES.

Ernest Maragall ha complert un any com a eurodiputat i fa balanç de la feina feta.

El ciutadà percep el Parlament Europeu com una cosa llunyana. Què s'hi fa que afecti el dia a dia dels gironins?
Doncs ens toca bastant. Hi té a veure per acció, per omissió, per encert i per error. Per acció perquè contínuament aborda, afegeix o modifica directives europees que amb un o altre àmbit tenen a veure amb qüestions que després es reflecteixen en l'actuació de les nostres empreses, administracions públiques.
Com per exemple?
Els dos gran exemples són el pla Juncker i el TTIP, el tractat que s'està negociant entre Europa i els EUA pel lliure comerç.
Parli'm del primer.
El pla Juncker, que està a punt d'acabar-se de tancar, és un intent, discutible però definit, de reanimació de la inversió privada en l'àmbit europeu. És una oportunitat evident per al nostre país. Aquest pla, que més que un pla és un instrument de finançament d'inversions, pretén aixecar 315.000 milions d'inversions a tot Europa en tres anys. Això ho fa sense atribució prèvia de quotes, però si ens ho prenem amb una mica de proporcionalitat a Catalunya ens tocarien almenys sis milions i a Girona, concretament, almenys mil milions. Per això, nosaltres ens reunirem avui [dimecres passat] amb el Grup Carlemany, perquè la missió és aixecar 1.000 milions d'euros a Girona en projectes privats.
Quin tipus de projectes?
Han de ser projectes que tinguin al mateix temps viabilitat i elements de sentit: o de transformació del model productiu o de relació entre indústria i innovació i recerca o d'afegir valor en les nostres infraestructures... I han de tenir relació amb els grans objectius europeus: creixement sostenible, transformació energètica, reindustrialització, etc.
Quin termini hi ha per presentar els projectes?
No n'hi ha. Això està viu. Això durarà tres anys i jo crec que durarà més, i tendirà a convertir-se en una taquilla permanent. Llavors, l'economia gironina s'ha de preguntar: en això, com hi juguem? Aquesta no és una taquilla de concurs europeu típic per demanar ajudes o per cofinançament, no, és a través del Banc Europeu d'Inversions i el que es necessita és que hi hagi un responsable directe del projecte, que pot ser un privat, un ens públic, un grup... Nosaltres el que hem aconseguit és que els bancs i les entitats financeres públiques hi puguin tenir un rol actiu. Això vol dir que l'Institut Català de Finances està habilitat per formar part de projectes, estimular-los i avalar-los.
Em destacava també el TTIP.
Sí, és un tractat que pot tenir connotacions positives en un terreny estrictament de creixement econòmic, però té també tots uns components que estan sent discutits apassionadament a Europa perquè afecten les regulacions respectives. L'acusació que més es posa sobre la taula és que això, de fet, és preparar el terreny perquè les grans empreses nord-americanes puguin desembarcar a Europa. I llavors, és clar, quin efecte té això sobre les nostres economies, sobre el nostre teixit productiu i empresarial, tenint en compte que som un país d'empresa mitjana i petita...
Encara està en tramitació?
Sí, la intenció és que ho tanquin abans del final del mandat d'Obama. El Parlament Europeu intenta assabentar-se'n, seguir-ho i no és fàcil... Hi ha tot un debat sobre la privacitat d'aquestes negociacions, amb una crítica duríssima del Parlament cap a l'obscurantisme i la manca de transparència de les converses.
I a banda d'aquests dos grans exemples?
Hi ha multitud de qüestions que ens estan afectant, en la mesura que són directives europees, decisions o recomanacions... Per exemple, en una de les comissions que estic és la d'Indústria, Investigació i Energia i hi ha 50.000 coses que afecten o poden afectar, com ara els límits de l'emissió de contaminants. I en el camp de les energies renovables, a la Unió Europea hi ha una posició global a favor, però a l'hora de transformar-ho en polítiques concretes topa amb la resistència dels estats i de les grans multinacionals i la col·lisió d'interessos amb els subministraments de combustibles fòssils. Estem definint Europa per a un període de 5-10 anys, i quan diem Europa hi incloem Salt, Girona, etc. Ara hi ha un esborrany de llei que el ministre Sòria vol aprovar que penalitzaria molt l'autoconsum i des d'Europa hi ha un rol de contraatac, de defensa, de control i denúncia de la no-adequació de les regulacions estatals a les europees.
Com està el tema del corredor mediterrani?
Com a concepte està beneït i formalitzat, una altra cosa és que l'Estat espanyol estigui complint amb les seves obligacions i que la Unió Europea estigui en condicions d'accelerar o exigir aquest compliment. En definitiva, hi ha un camp de competència, de llibertat pròpia de l'Estat, que això vol dir ara per ara un límit lentíssim i un avenç només en funció de temes locals.
Per a Catalunya seria important tenir un estat per poder defensar els nostres interessos...
Sí, i hauríem de ser més actius i participar ja en els grans debats europeus. Si volem que Europa ens comenci a considerar com a futura Catalunya estat més val que ens hi comencem a implicar. A més, ens interessa desenvolupar la perspectiva de Catalunya com a valor afegit per a Europa. Això no és senzill perquè Europa és encara sobretot un club d'estats i qualsevol cosa que alteri aquesta aparent pau romana d'estats que tenen els límits clarament definits i estables tendeix a ser vista com un problema. I això s'alimenta amb tòpics d'insolidaritat... Comparen el procés català amb la Lliga Nord i és obvi que no té res a veure. L'elecció de Romeva com a cap de llista ha ajudat a trencar aquest clixé.
Se'n parla, del procés català?
De parlar-se'n, sí que se'n parla, però amb una actitud com demanant si us plau que no els obliguem a parlar-ne. No és que hi estiguin tant en contra o a favor, que tampoc, sinó que ho veuen com una complicació en un moment que Europa té molts problemes de molt abast.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona