Política

Erdogan intensifica l'ofensiva contra l'independentisme kurd

El president turc tanca definitivament el procés de pau amb el moviment rebel i insta el Parlament a aixecar la immunitat a diputats prokurds

L'OTAN dóna un “ferm suport” a Turquia en la seva lluita contra els “terroristes”

L'aviació turca ataca militants del PKK al sud-est del país

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va tancar definitivament ahir el procés de pau que ell mateix va engegar la tardor del 2012 amb els militants del moviment independentista kurd PKK –catalogat com a organització terrorista per Turquia, els Estats Units i la Unió Europea– i va demanar al Parlament que aixequi la immunitat a aquells diputats del partit prokurd HDP que hi tinguin relacions. Erdogan va fer aquestes declaracions després que l'aviació turca hagi bombardejat camps del PKK al nord de l'Iraq com a resposta als atemptats a càrrecs de militants kurds contra policies i soldats en territori turc. “Ens és impossible continuar el procés de pau amb aquells que amenacen la nostra unitat nacional”, va declarar en roda de premsa a Ankara abans de marxar a la Xina en visita oficial.

Erdogan va obtenir ahir l'aval de l'OTAN, reunida en sessió d'urgència a petició d'Ankara, a la seva doble ofensiva contra els rebels kurds i contra posicions dels gihadistes d'Estat Islàmic (EI) al nord de Síria. “Tots els aliats han manifestat a Turquia la seva solidaritat i el seu ferm suport”, va proclamar el secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, en sortir de la reunió dels vint-i-vuit ambaixadors. “El terrorisme suposa una amenaça directa a la seguretat dels membres de l'OTAN i a l'estabilitat i la prosperitat internacionals”, hi va afegir Stoltenberg, que va confirmar que Turquia no va reclamar durant la reunió una “presència militar addicional” de l'Aliança. Els aliats van fer públic el reconeixement del dret de Turquia a defensar-se, però també van instar el seu govern a evitar el col·lapse de les converses de pau amb el PKK, segons van assenyalar fonts diplomàtiques a Brussel·les. Aquesta prudència l'haurien reclamat també altres líders durant els darrers dies. Així, el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va destacar “la necessitat de proporcionalitat en les accions” turques, durant una conversa telefònica el cap de setmana amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. En una altra trucada, dilluns, el president francès, François Hollande, va advertir el seu homòleg turc que “convé no confondre els objectius”. Però Erdogan no fa cas de les crides a la moderació. Ahir va reiterar que el seu país no cedirà a l'amenaça “terrorista” i que seguirà amb “determinació” la lluita contra els gihadistes i contra el PKK.

L'ofensiva contra els kurds es va traslladar ahir a Turquia. Caces F-16 van atacar un grup de militants del PKK al sud-est del país, hores després que disparessin contra uns policies, segons va informar l'exèrcit en un comunicat. L'incident va tenir lloc prop de la frontera amb l'Iraq. D'altra banda, un gasoducte que transporta gas natural de l'Iran a Turquia va ser atacat dilluns a la província turca d'Agri i va causar la interrupció del subministrament. Tot i que ningú ha reivindicat l'acció, tot fa pensar que cal atribuir-ne l'autoria al PKK, que ja havia atacat la instal·lació durant els anys noranta.

L'ONU demana protecció per als civils

Redacció

El responsable de l'ajuda humanitària de l'ONU, Stephen O'Brien, va advertir ahir Turquia que no anomeni “zona segura” el territori tampó que planeja crear al nord de Síria si no pot garantir protecció per als civils que hi aniran a buscar-ne. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va afirmar durant la jornada que una “zona segura” permetria el retorn dels 1,7 milions de civils sirians que s'han escapat de la guerra civil i que ara viuen refugiats a Turquia. “El que no es pot fer és anomenar un lloc zona segura, que la gent hi vagi i no trobar-hi la protecció suficient”, va explicar O'Brien als periodistes després d'informar el Consell de Seguretat de la situació humanitària a Síria.

Turquia i els EUA treballen plegats per crear una franja de territori lliure de combatents d'Estat Islàmic al sud de la frontera amb Turquia. Però Washington avisa que l'objectiu no és crear una “zona segura” per als civils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia