El tramvia fa xocar Mas i Trias

La unió dels dos tramvies per la Diagonal a què aspira l'Ajuntament de Barcelona continua per ara en fase embrionària, però des d'ahir té el sí de la Generalitat. Un sí que el president Artur Mas va anunciar a l'alcaldessa Ada Colau en la primera reunió entre tots dos i que va desencadenar una tempesta a CiU, que en la campanya municipal, i en els quatre anys que va governar a l'Ajuntament, sempre s'hi va oposar. I que ahir va reiterar el seu rebuig al projecte tot i l'aval del president.

El sí de Mas, que s'entengui, és també embrionari. Un primer pas per “impulsar” la connexió, en paraules de la portaveu del govern, Neus Munté, perquè hi ha “coincidència”, va dir, en el fet que es tracta d'una “oportunitat per millorar la mobilitat a la ciutat i més enllà”. Ara caldrà que l'executiu municipal concreti una proposta. Colau preveu encarregar els estudis complementaris als ja existents sobre la viabilitat del projecte a partir del setembre.

Fins ara, l'executiu català s'havia mantingut al marge de la discussió sobre el tramvia. Però el govern municipal de CiU es va oposar durant tot el mandat passat a aquesta opció, al·legant el fracàs de la consulta que va fer el 2010 l'alcalde Jordi Hereu sobre la reforma de la Diagonal –amb la unió dels tramvies com una peça més–. Durant la campanya electoral de les municipals del maig, el llavors encara alcalde Xavier Trias va plantejar com a alternativa al tramvia busos elèctrics per connectar l'avinguda entre les places de les Glòries i Francesc Macià. L'aval de Mas va sorprendre Colau, segons fonts del govern de BComú, però també va agafar per sorpresa, i a contrapeu, el grup municipal de CiU, que va reaccionar emetent un comunicat de titular tan insòlit com lapidari, també amb el president: “CiU recorda a Colau i a Mas que l'única consulta popular feta a Barcelona va rebutjar el tramvia a la Diagonal i reitera l'aposta pel bus elèctric.”

Si Mas li va regalar el caramel del tramvia, Colau va mostrar sintonia amb el president en el seu enfrontament amb l'executiu estatal de Mariano Rajoy. L'alcaldessa va criticar “l'ofec econòmic i en l'àmbit democràtic” al qual a parer seu l'Estat sotmet la Generalitat i va tornar a fer picades d'ullet de cara a la manifestació independentista de la Diada, després d'haver posat en dubte la seva participació quan es va anunciar la candidatura conjunta d'ERC i CDC. Quant a les advertències de Rajoy sobre la il·legalitat que suposaria atorgar als comicis catalans un caràcter plebiscitari, Colau va considerar que “l'únic preocupant del 27-S és que el govern del PP plantegi l'exercici de la democràcia com una qüestió d'ordre públic”. Colau segueix sense aclarir de quina manera participarà en la Via Lliure que l'ANC organitza l'Onze de Setembre, però va apuntar que l'Ajuntament donarà totes les facilitats perquè pugui celebrar-se i que ella exercirà d'“amfitriona” i “rebrà la manifestació”. Com es concretarà això és un tema que Colau va dir que pactarà amb els organitzadors.

L'entesa no va anar gaire més enllà. Si de cas, es va estendre a algun altre assumpte poc concretat, com ara la constatació que cal reforçar les beques menjador, que no va anar acompanyada de cap compromís d'increment de l'aportació del govern per a les de Barcelona. L'únic no rotund de Mas va ser per a la petició que Barcelona rebi el 100% de la taxa turística. “Seguirem insistint”, va dir Colau.

L'afer, més espinós, el del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament, es va deixar per al setembre, quan es tornarà a reunir la comissió mixta Generalitat-Ajuntament, que no ho feia des de l'octubre. Ahir, el govern es va limitar a actualitzar una dada, sense més context: la del deute vençut, és a dir, el que la Generalitat ja hauria d'haver retornat, i que Munté va situar en 35 milions. La portaveu va anunciar també que la Generalitat reconeixerà en breu altres 20 milions corresponents a l'aplicació de la llei de barris, el retorn dels quals ja estava pactat amb el govern municipal de Xavier Trias.