“La gent vol parlar també de per què volem sobirania”

Molts! Hem ampliat el fons per garantir l'alimentació als infants en risc de pobresa i el de les beques menjador; hem iniciat converses amb els bancs i la Sareb per ampliar el parc de pisos socials, hem acordat crear el consell de turisme i començar a elaborar un pla estratègic de turisme; s'han constituït els plens de districte amb una participació massiva... No és fàcil, però entrar a l'Ajuntament dóna la possibilitat de fer moltes coses.

Que a vegades pesi més l'interès partidista que l'interès general que suposadament tothom defensa. En la negociació del cartipàs vam ser més generosos que cap Ajuntament, i en canvi el relat d'alguns grups de l'oposició no responia a la realitat. Decep, però forma part del joc polític.

Molts, no sé el nombre perquè caldria fer un recompte, però s'han augmentat els esforços, sobretot a Nou Barris, que és on hi havia la situació d'emergència, i ara ja estem treballant a tots els nivells. Des de les converses amb la Sareb i les entitats financeres a la millora dels protocols de la taula d'emergència. I s'han reactivat els expedients sancionadors a habitatges buits. Al setembre podrien arribar les primeres sancions per algunes desenes d'expedients que l'anterior govern havia aturat. Estem dialogant amb tothom per arribar a acords, i requerim a la propietat que posi en ús l'habitatge. Si no hi ha resposta, arribarà la sanció.

Un error de comunicació. El que vam dir era coherent amb el que ja dèiem en el programa electoral, que els Jocs no eren una prioritat ni tenien consens, i prova d'això és que el govern anterior ja els havia frenat. És cert que, fruit segurament de la precipitació dels primers dies i de la quantitat de temes sobre la taula, la manera de comunicar-ho no va ser la millor i va generar soroll. Hem demanat disculpes, hem parlat ja amb els alcaldes dels Pirineus i hem dit que sí a tot el diàleg del món. S'ha aprovat crear una comissió permanent per estudiar el projecte, i em sembla bé, però si efectivament és un projecte de país, és lògic que estigui liderat per la Generalitat, i per participar-hi demanem un model sostenible en termes ambientals, econòmics i socials. Més enllà del debat de fons sobre el sentit d'uns Jocs d'Hivern en una ciutat mediterrània com Barcelona.

A nosaltres i a altres grups que també han expressat dubtes. Perquè un projecte així tiri endavant ha de convèncer, si no a tothom, sí a la majoria.

Jo no diria una derrota política, sinó una votació perduda, que és diferent, perquè qui finalment ha de jutjar això és la ciutadania.

És una derrota en el ple, sí. Però en democràcia el que importa és el que opini la majoria ciutadana, que s'expressa regularment en el ple però no només en el ple.

Sí, per descomptat. Però no només el ple. Hi ha molta gent que no ha votat que no està representada al ple. La democràcia no es limita al ple, que és un element bàsic de la democràcia, però no l'esgota. La democràcia és molt més que no pas això.

Totalment. Però la democràcia és molt més que això, no només la democràcia representativa. I precisament una candidatura com la nostra està posant sobre la taula que la participació ha d'anar molt més enllà de votar cada quatre anys. I en debats com el de posar fi a les dietes o als sous excessius, jo crec que la ciutadania no entén, si no és com la defensa d'un privilegi, que el primer acord que facin alguns grups de l'oposició en contra del govern sigui per mantenir sous molt elevats. No es tracta de precaritzar el treball polític, havíem buscat el consens i plantejat una rebaixa que no era la del nostre codi ètic, i no es va acceptar. És absolutament legítim, però no és gaire edificant.

En l'estructura gerencial hi ha una rebaixa salarial global [del 36% del conjunt de les retribucions], perquè n'hi havia que eren molt elevats, i hem intentat mantenir criteris d'igualtat raonables.

Sí, està justificat. A la candidatura vam signar un codi ètic voluntàriament que demostri que un representant polític es presenta per vocació i no per enriquir-se. Però amb un govern d'11 [edils] no podem imposar el codi ètic en general. I també hem dit que distingíem l'estructura política de l'executiva.

Hi ha hagut diferents interpretacions, però el codi ètic parlava de [que era vinculant per a] membres de la candidatura.

Doncs potser hi ha algun error de redacció.

Sí, però els que fossin membres de la candidatura. En càrrecs gerencials hem mantingut moltíssima gent funcionària de la casa, i el que no farem és precaritzar la funció pública.

Sí, però de lliure designació hem col·locat molts funcionaris, com a gerents. Si demanem a gent de la casa que assumeixi una responsabilitat gerencial, el que no farem, evidentment, és precaritzar el seu sou.

Però hem de mantenir uns certs criteris d'igualtat, i en l'estructura executiva tècnica mantindrem uns criteris raonables en funció de la carrera professional, l'expedient de la persona i les seves responsabilitats.

No, perquè l'alcaldessa ho fa voluntàriament. Estem en un moment en què hem de ser exemplars i a mi em sembla bé tenir un sou de 2.200 euros i sotmetre'm a un codi ètic discutit democràticament amb un munt de gent. El que no puc fer és imposar-ho a tota una estructura funcionarial, professional o executiva que fa una feina tècnica.

És veritat que podria semblar que vam generar una notícia just el dia abans que podia tapar els temes centrals del ple extraordinari, però igualment es van aprovar coses concretes, que és el que importa. I alhora, una candidatura com la nostra té conviccions clarament republicanes, i ens troben amb un Ajuntament amb sobrerepresentació monàrquica, mentre no hi ha cap referència a altres tradicions importantíssimes de la ciutat, com la republicana, o la de l'escola moderna.

El ple vinent és el 2 d'octubre. Tenim temps de parlar-ne amb l'oposició, i també del conjunt de la simbologia de l'Ajuntament.

Perdó, però cal distingir els diferents nivells. D'entrada, tots estem a favor de complir la legalitat, que en democràcia és fruit del debat parlamentari dels representants electes de la ciutadania. Però pot ser que hi hagi normatives que no s'adeqüin a la realitat social actual, i es produeixi un moviment ciutadà que demani un canvi de legislació, com va passar amb l'apartheid, o amb el vot de les dones, i hi hagi aquest moment de desobediència. Però és molt diferent de la desobediència en el sentit egoista o que busca l'interès personal. És incomparable. Tant en el cas dels desnonaments com en el del dret a decidir, si estem a favor de la desobediència és perquè perseguim un marc normatiu més just.

Volem plantejar una nova etapa amb la seguretat entesa com un concepte ampli, incidint sobre les causes, treballant de manera transversal, amb els col·lectius vulnerables i reforçant la raó de ser de la policia municipal, que és la de ser policia de proximitat. Dit això, és molt legítim que els sindicats facin les seves preses de posició, però la seguretat és un tema institucional molt seriós que no es pot resoldre a cop de comunicat, i que ha d'interessar i de preocupar tothom, més enllà de les sigles.

El tema és que som un govern d'11, no que menystinguem cap tema. La cultura és importantíssima a Barcelona. No hi ha regidoria, però sí el tinent d'alcalde, Jaume Asens, com a responsable institucional, i hem posat una comissionada amb molta experiència en l'àmbit cultural de Barcelona i que creiem que farà molt bona feina.

Treballarem per tenir acords el més estables possibles, però ara mateix estem en un context preelectoral, i això no ho controlem nosaltres. Esperem que a partir del 27-S serà més fàcil parlar d'acords més estables. Jo, com a alcaldessa, he de perseguir l'interès general, i la ciutadania ha parlat clarament: ens ha fet guanyadors però també ha dibuixat un plenari amb molta pluralitat. Hem de buscar acords amplis, és un mandat ciutadà.

No, per què? L'Ajuntament participarà en els actes institucionals de l'Onze de Setembre, també impulsarà algun acte, que ja s'explicarà, i jo com a alcaldessa estaré sempre al costat de moviments que demanin més i millor democràcia i més i millor llibertat. Això sí, esperant que aquesta manifestació tingui la pluralitat que sempre ha tingut, i que les mateixes entitats han refermat els últims dies. Representant també la pluralitat de Barcelona en l'àmbit del dret a decidir, jo com a amfitriona hi haig de ser. Ara, la forma concreta l'acabarem de veure amb les entitats en funció de com es plantegi el desenvolupament de l'esdeveniment.

Jo crec que com a amfitriona, la meva funció és fer que l'Ajuntament faci tot el possible per garantir l'èxit de la manifestació i donar-li la benvinguda. La manera com això es concreti la convindrem amb les entitats en funció de com s'hagi de desenvolupar l'esdeveniment.

Quan se'ns va preguntar per l'AMI el que vam dir és que el que faríem seria consultar la ciutadania. Al final, amb el resultat electoral, en tenim 11, i per fer una consulta faria falta el suport de més formacions polítiques disposades a impulsar la consulta, i això ara mateix no està sobre la taula.

És que la de la fer una consulta va ser la resposta quan ens van interpel·lar sobre l'AMI, però nosaltres mai no hem posat l'AMI sobre la taula. Per nosaltres la qüestió no és l'AMI, sinó que Catalunya ha de tenir el dret efectiu a autoconsultar-se i decidir lliurement el seu futur.

El 27-S, el tema de la sobirania, el procés constituent i la possible independència serà un dels debats principals, però seran unes eleccions en què molta gent que vol parlar també de per què volem la sobirania: per garantir drets socials, per tenir més justícia social, per posar fi a la corrupció, per fer les institucions més participatives i transparents... El debat va més enllà d'independència sí o no.

Exacte. Nosaltres estem sempre per la resolució democràtica de la qüestió de la independència o de qualsevol altra gran qüestió de ciutat o de país, per tant, qualsevol via democràtica i de consulta a la ciutadania ens semblarà sempre bé.

Això s'està discutint. Barcelona en Comú és una candidatura municipalista per Barcelona, però evidentment estem en un context molt ampli on el canvi s'està produint a moltes escales, i estem encantats que també s'expressi en les eleccions catalanes, però nosaltres no hem impulsat la candidatura de Sí que es Pot. Com a ciutat de Barcelona, ens interessa que guanyin les candidatures de canvi, però el nostre grau d'implicació en la campanya encara s'ha d'avaluar.

Amb el Lluís Rabell tinc moltíssimes coincidències, perquè ens coneixem de molts anys d'activisme a peu de carrer, d'ell he après moltíssim, me l'aprecio molt i sé que és una persona molt capaç i seria un molt bon president de la Generalitat. Però el que importa és que hi hagi candidatures de canvi en què hi participi el màxim de gent possible, més enllà de les sigles. També a la CUP tinc gent amb la qual he compartit moltíssimes coses, i em sembla molt bona notícia que hagi decidit no anar amb la llista del president i mantenir la seva posició pròpia. Estic segura que amb l'Antonio [Baños, candidat de la CUP], la Gabriela [Serra, també de la CUP] i el Lluís podrem fer un munt de coses junts. Però si finalment el president és Artur Mas, o qui sigui, jo com a alcaldessa hi he de tenir una relació de lleialtat institucional i de col·laboració. Un cop tens un càrrec institucional has de defensar els interessos de la majoria, més enllà de sintonies ideològiques.