“Aquí hi ha una sola lluita: crear un estat just”

Jo vinc a ajudar amb els recursos i habilitats que puc tenir i no pas per ser mediàtic. Fa 22 anys que sóc periodista, i no sóc una estrella de les tertúlies ni de La Sexta TV. Escric des del 1993 i sempre m'he dedicat a les lluites socials que són coincidents amb les que defensa la CUP. Sempre he estat en el mateix bàndol i amb la mateixa fermesa ideològica.

Sí, sí. Sóc del morro fort, de la tradició que va néixer en les lluites feministes, sindicals, contra l'opressió del col·lectiu LGTB... Tot un gros de lluites de fa centenars d'anys que a Catalunya han barrejat persones i idees; jo vinc d'aquest món.

És la llista sencera que es pot qualificar de formiga atòmica. Nosaltres treballem en equip i intentem trencar la vella inèrcia política que construeix al voltant d'hiperlideratges. Som un grup que té competències i habilitats complementàries, des de Benet Salellas, que és advocat, fins a Josep Maria Busqueta, l'economista. Som una maquinària d'anar per feina, fer pedagogia i intentar desmantellar trets de la vella política, com per exemple les quotes de poder per sectors.

No és un full de ruta, però per nosaltres hi ha dues paraules sobre les quals pivota la nostra candidatura: ruptura i emergència social. Entrem al Parlament per trencar amb el model autonòmic i els poders econòmics, de gènere, discriminatoris i racistes. Pel que fa a la segona idea, defugim els plans d'emergència existencialista; no volem repartir engrunes, sinó construir nous models productius.

Un conflicte no és pas la guerra. La gent entén que en la vida quotidiana qualsevol acte sobirà, com ara canviar de feina, de parella o d'estudis, suposa una ruptura. La sobirania personal, la que exerceix un mateix, comença quan diem “fins aquí hem arribat” i busquem alguna cosa millor. Per tant, tal com fem en la vida personal, ara hem de trencar amb un sistema autonòmic i un Estat espanyol que és opressor, i ho hem de fer mitjançant un acte de ruptura, democràtic, festiu, alegre i sense odi. Això no ha de fer por, sinó que apodera i dóna alegries, perquè pots canviar la teva vida i la col·lectiva a través de les urnes i no pas de les armes. Quan s'espatlla el cotxe, no ens hi quedem pas a dins espantats, sinó que el portem a arreglar o en comprem un de nou. La idea de ruptura no ha de fer por, perquè és la forma natural que té la gent per alliberar-se de les cotilles.

Dels plans de rescat, se'n desprèn un concepte boirós i negatiu, una barreja d'assistència i condescendència que s'acaba resumint en el repartiment de les engrunes del capital. Nosaltres anem a les causes del problema: hi ha pobres perquè el capitalisme els fa pobres, no perquè siguin desafortunats, sinó perquè directament el sistema els expulsa. Quan parlem de pla d'emergència, volem tractar la pobresa energètica perquè ningú quedi sense casa ni sense els serveis bàsics, però anem més enllà i apostem per crear espais i relacions econòmiques que no esperen a rebre la beneficència d'un estat o d'un govern per viure en dignitat. Recursos? N'hi ha de sobres; en diem capitalisme perquè acumula capital, la qüestió és qui l'acumula i què en fa.

No es tracta d'imposar mesures keynesianes, sinó de crear nous models productius, apostar per cooperatives de consum, més equitatives i justes, i produccions enfocades més a les necessitats bàsiques que al lucre.

Tot allò que signifiqui fixar un punt de ruptura total amb les estructures de l'Estat espanyol i obrir un procés popular de construcció. És el que ja planteja la CUP. Nosaltres no fixem terminis ni fulls de ruta, però com més aviat i com més persones ho fem, millor. Perquè, en cas contrari, podem fer del procés un estat permanent.

És que la CUP no és frontissa ni crossa de ningú, no estem enmig de dues llistes. La CUP té un projecte propi prou contundent, clar, ampli i ric per engrescar força gent. Volem presentar-lo i guanyar en vots, il·lusions i complicitats. De tot el que passi després del 27-S, ja en parlarem. Hi ha coincidències amb gent a una banda i a l'altra, però això no vol dir que estiguem al mig o que hàgim d'ajudar-los; nosaltres anem sols, perquè, si no, ens emboliquem en una idea perversa que és convertir-nos en un partit dependent dels altres.

Sí, i es pot ser minoria i independent alhora. No entrem al Parlament per ajudar a fer majories, sinó per subvertir l'ordre i aixecar catifes, per canviar-ho tot.

Més és millor i menys és pitjor, és clar. Però un fet agradable d'estar a la CUP és que és una formació que ni pensa en aquesta cultura d'enquestes i estudis demoscòpics –que, a més a més, comporta una feina molt estèril– ni hi participa.

Som una candidatura anticapitalista, feminista i dels Països Catalans. El votant de les classes populars que es considera exclòs i empobrit per la crisi trobarà en la CUP un discurs per combatre aquesta situació. No tenim diversos eixos, perquè aquí hi ha una sola lluita, que és poder viure dins d'un estat just. I, com que l'Estat espanyol no ho és, la solució és ser sobirans. El nostre votant ha de tenir clar que la ruptura és en tots els camps per crear condicions més justes per a la gent.

Súmate és una associació transversal, apolítica i sense ideari. Treballem l'acció directa i fem pedagogia. Els socis tenen idees socialdemòcrates, comunistes o anticapitalistes. Estem dins de la campanya Ara és l'hora i ara ens haurem de replantejar què fem fins al 27 de setembre, perquè hi ha altres membres, com el president, que van en altres llistes. També treballem en programes com La Consti i Reinicia per pensar el país que volem.

La CUP és nova al Parlament i, per tant, encara té poca visibilitat mediàtica i es va implantant, a poc a poc, arreu del territori. Però la CUP no té pressa, com hem repetit moltes vegades; no es tracta de fer un tsunami, sinó de feinejar com les formigues per tal de quedar-nos fent feina a les institucions a les quals hem entrat i anar-les transformant a poc a poc.

Visc a la Meridiana i, per tant, en sortiré i hi entraré en algun moment del dia. Hi he de passar, sí. Com a CUP, però, encara és d'hora per dir res. L'esquerra independentista sempre ha tingut una agenda pròpia que suposo que es mantindrà, però ja en parlarem quan arribi el moment.

La CUP va amb la seva sigla, que és lluny del que es pot entendre com a zona de confort. Si el que diuen ara és que CDC s'enfrontarà amb l'Estat i li plantarà cara, doncs nosaltres ens n'alegrem molt, i si el president aposta per això, contents que sigui així. No serem nosaltres els que entrem en una guerra de declaracions per si ens sentim al·ludits. No perdrem temps en això, ni en estudis demoscòpics. Diuen que desobeiran l'Estat espanyol, doncs endavant les atxes!, però ja ho veurem. Nosaltres ens dedicarem a explicar què farem.