La determinació de les ‘carpes'

Aquest dijous, les carpes d'Hiroshima s'enfrontaran amb els tigres d'Hanshin en un partit especial. En un gest a favor de la memòria per damunt de la identitat personal, els jugadors de l'equip de beisbol local, els Hiroshima Toyo Carp, renunciaran a noms i dorsals i lluiran un únic número a l'esquena. Un colom blanc prendrà el protagonisme al logotip del conjunt a les gorres vermelles dels llançadors, i a la màniga esquerra de la clàssica camisa blanca hi haurà un emblema amb una xifra paorosament llarga i concreta: 292.325. Sota el nom d'Hiroshima, que, per un dia, substituirà els cognoms, hi destacarà el dorsal 86, un número aparentment aleatori que amaga una data gravada de manera perenne a la memòria de la ciutat: 6 d'agost, dia en què els EUA van llançar una bomba atòmica sobre la ciutat.

Font d'orgull i inspiració, els Carp van néixer el 1950, cinc anys després que la bomba atòmica destruís la ciutat. A la dècada dels quaranta, Hiroshima no tenia un equip de beisbol professional, malgrat que l'esport era molt actiu en l'àmbit universitari. Així, enmig dels esforços de reconstrucció, va créixer entre la població local la convicció d'erigir un conjunt professional que competís en la divisió central –que s'havia creat recentment– de la màxima categoria nacional. Convertits en un símbol de la determinació dels residents i del renaixement de la ciutat, les carpes d'Hiroshima són un dels equips amb menys pressupost de la lliga, ja que van néixer de la iniciativa ciutadana i sense el suport d'una empresa matriu com és tradició al Japó. Actualment, tot i ser propietat de la ciutat i de l'automobilística Mazda, mantenen un límit salarial que els impedeix negociar amb agents lliures o estrelles internacionals.

“Avui dia, els Hiroshima Carp han perdut una mica de simbolisme; ningú es fa fan de l'equip per raons històriques”, explica la Maasa Watanabe, una jove japonesa seguidora del conjunt que viu i treballa a Pequín. “Amb tot, des de les grades de l'estadi, els espectadors poden veure la famosa cúpula de la Bomba Atòmica i es fa inevitable pensar en la història i recordar les víctimes”, hi afegeix la jove, que remarca la diferència entre els memorials japonesos i els xinesos: “Els ciutadans xinesos no poden evitar sentir ira pel Japó quan visiten monuments en memòria de les víctimes; nosaltres preferim no pensar en els Estats Units.”

La història dels Hiroshima Carp no és plena, precisament, de llorers. Amb un dels estadis amb menys capacitat i més senzills de la lliga, l'equip mai va acabar el campionat més enllà de la tercera plaça durant els primers 25 anys d'existència, en una divisió que ha tingut, com a màxim, vuit conjunts. L'escassetat de títols, però, no pot esborrar la determinació original de les carpes d'Hiroshima.