Gordó obriria la porta de la nacionalitat als habitants de tots els Països Catalans
Crida a no oblidar la “nació sencera”, si bé recorda que el nou estat inclouria també l'occitana
Proposen normalitzar el català ja en la constitució transitòria
La constitució catalana hauria de preveure l'opció que els ciutadans d'altres indrets dels Països Catalans puguin demanar la nacionalitat. Si més no, “té tota la lògica del món”, apuntava ahir el conseller de Justícia, Germà Gordó, en un acte sobre el futur text constitucional a la Universitat Catalana d'Estiu. Gordó, de fet, va manifestar que “la construcció d'un nou estat no ens ha de fer oblidar la nació sencera”, en referència a la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears, el País Valencià, i fins i tot el Carxe i l'Alguer. És més, el conseller anava més enllà, i recordava que Catalunya “té dues nacions: la catalana i l'occitana”. “I ho hem de tenir en compte i pensar-hi” a l'hora de dissenyar l'estat.
Això sí, pel catedràtic de dret constitucional i integrant del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Joan Vintró, es tracta d'una esmena que no hauria de ser a la constitució provisional que ha regir el període de transició, com tampoc una altra opció apuntada ahir: que es deixi una clàusula oberta per a la futura incorporació de la resta de territoris de parla catalana al nou estat quan així ho decideixin, com preveia Alemanya abans de reunificar-se o l'Estatut d'Euskadi per al comtat de Treviño. “És una aportació digna de tenir-se en compte en el futur, però no en la fase transitòria”, insistia Vintró. El que sí que ell, i tot el CATN, proposen que digui el text transitori, a més de definir com a catalans els que tenen la nacionalitat espanyola amb almenys un any de residència a Catalunya, és que aclareixi que no cal renunciar a l'espanyola per ser ciutadà del nou estat.
La llengua, protegida
L'informe del catedràtic inclou un altre aspecte bàsic: no cal esperar a la nova constitució per donar al català l'estatus de llengua plena. Pel CATN, així, el text provisional ja hauria de derogar “tots els obstacles que impedeixen la seva total normalitat en la circumstància actual”. Per exemple, que perquè puguin treballar a Catalunya, jutges i funcionaris hagin de saber el català. Sense perjudici del que fixi el text final, el transitori hauria de definir el català com a llengua pròpia “d'ús normal i preferent”, i garantir “el manteniment dels usos del castellà”.
Els principis constitucionals
Gordó va fer una crida que la futura constitució no tingui “artificis polítics que condicionin en excés” la posterior activitat legislativa. Per ell, el text ha de “recollir el que ens uneix i no matisos que ens diferencien, anar al nucli i donar-li forma sòlida, perdurable i reconeixement internacional”. Gordó fins i tot va apuntar set principis que haurien de figurar al text:
la voluntat de ser; la identitat, llengua, costums i història; el sistema de relacions socials i administratives, és a dir, el dret propi; el sistema de justícia social i igualtat d'oportunitats; les institucions pròpies; el respecte a la diversitat i el sentit de modernitat.
El conseller reivindicava la unitat entre societat civil, institucions i partits, el paper dels quals defensava. “La política és bàsica i menystenir-la seria un error”, tancava.
