El president grec dissol el Parlament i convoca eleccions per al 20 de setembre
Poques hores abans de signar el decret Prokopis Pavlópulos ha pres jurament al govern interí que dirigirà el país fins als comicis
La nova Cambra que sorgeixi de la votació es constituirà l'1 d'Octubre
El president de Grècia, Prokopis Pavlópulos, ha signat aquest divendres la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades per al 20 de setembre. Pavlópulos ha publicat el decret corresponent poques hores després que l'equip ministerial que governarà el país fins als comicis hagi jurat el càrrec.
El període electoral que precedirà la votació només durarà 23 dies, i serà una de les campanyes més curtes de la democràcia grega. L'única més curta és la dels comicis del 1996, que va durar els 21 dies preceptius.
D'acord amb el decret, el Parlament que sorgeixi de les eleccions es constituirà l'1 d'octubre.
Poc abans de signar el decret de dissolució de la cambra i la convocatòria d'eleccions el president grec ha pres jurament al nou equip de deu ministres que governaran de forma transitòria el país al costat de la primera ministra interina, Vasilikí Zanú, que va prendre ahir possessió del seu càrrec.
El nomenament d'un gabinet interí és necessari a Grècia quan la dissolució del Parlament es produeix com a conseqüència de la dimissió d'un primer ministre.
Els deu ministres, dos ministres d'Estat, nou ministres adjunta i dos viceministres representen un ampli espectre polític, amb representants del fins ara governamental Syriza, així com de l'oposició conservadora i socialdemòcrata i del món de la ciència i de la música.
L'executiu provisional de Zanu només conserva dos titulars anteriors: el ministre d'Estat encarregat de la lluita contra la corrupció, Panayotis Nikoludis, i el ministre adjunt de Finances, Tryfon Alexiadis.
La seva tasca serà preparar les eleccions del proper 20 de setembre.
La convocatòria d'eleccions era inevitable després de la dimissió, fa vuit dies, del primer ministre Alexis Tsipras, que es va anunciar el mateix dia que Grècia rebia el primer desemborsament del tercer rescat financer.
Tsipras va justificar la seva decisió en la necessitat de demanar un nou mandat al poble després del canvi de rumb que va donar el govern de Syriza i de cara a aplicar amb el suport popular els acords aconseguits amb les institucions.
Però l'avançament dels comicis és conseqüència sobretot de la crisi interna dins de la coalició d'esquerres i a les files del grup parlamentari que dóna suport al govern: més de 40 diputats de Syriza van rebutjar el tercer rescat en una votació.
Com a conseqüència d'aquesta rebel·lió interna 25 diputats crítics s'han passat a Unitat Popular, el nou partit liderat per l'exministre d'Energia Panayotis Lafazanis.
