Lluís Llach: “Estem fent una insurrecció històrica”
El cap de llista de Junts pel Sí a Girona valora els primers dies en el món de la política
Sosté que, si és escollit, serà diputat i participarà activament per aconseguir la plena sobirania del país
Una insurrecció històrica, democràtica i pacífica. Així valora el moment que viu el país el cantautor Lluís Llach, cap de llista de Junts pel Sí a Girona. “Ens està mirant tot el món precisament per això, perquè ens han barrat totes les sortides i estem inventant noves maneres d'expressar la nostra voluntat i la nostra potència democràtica”, afirma Llach en declaracions a aquest diari. Pocs dies abans que comenci la campanya electoral, però ja amb una agenda plena a vessar d'actes, el cap de llista sobiranista fa balanç de la seva introducció en el món de la política: “M'hi sento bé i còmode perquè el que hem de defensar és molt clar i concret.” En relació amb el motiu que el va empènyer a participar en les eleccions del 27-S, considera que és molt clar: “Pel mateix motiu que avui ja som 60.000 candidats a Junts pel Sí. Des de la meva posició de persona coneguda, compromesa, com els altres 60.000 i molts més que hi ha al nostre país, creiem que ha arribat el moment de fer un pas endavant.”
Sens dubte la seva participació en la candidatura de Junts pel Sí té una càrrega simbòlica molt important, pel que representa el cantautor pel país, però ell deixa clar que el fet d'involucrar-se va molt enllà d'això i que no defugirà la responsabilitat. “Si sóc escollit me'n vaig al Parlament, seré diputat i faré la feina que em toqui. El meu compromís és a totes i va de debò”, assegura.
En les seves declaracions, Llach manté l'elegància i defuig el cos a cos polític. De la resta de candidats en diu “companys de viatge” o, com a molt, “adversaris”, diu que entén les crítiques dels partits unionistes a la diversitat de la llista de Junts pel Sí perquè “signifiquem un potencial important” i de Catalunya Sí que es Pot, per exemple, afirma: “Ara necessitaran atacar-nos, però després del 27-S trobarem punts de complicitat i ens plantegem que poden ser uns aliats, malgrat que en l'àmbit nacional hi ha unes indefinicions que nosaltres mirarem de corregir.” També tot són bones paraules per a la CUP: “És tanta la responsabilitat que sempre han demostrat, amb una visió sovint d'estat molt precisa, que la trobada és pràcticament segura per assolir l'objectiu de la sobirania nacional.”
Parla també del president Artur Mas i deixa clar que mai ha votat el partit que ell presideix. “Però ara estem parlant del futur. Si parléssim del passat, molta gent de Junts pel Sí tindríem moltes coses a dir. Però estem parlant de fer un país, de proclamar la sobirania i ho hem de fer tots junts.” I afegeix: “Quan pujo dalt de l'escenari amb el senyor Mas i li estrenyo la mà, ho faig amb tota la franquesa del món, perquè penso que ell també és necessari que hi sigui. I com que no jutgem el passat ni fem una competència d'ideologies, em sento còmode.”
Llach es mostra entusiasmat amb la llista gironina de Junts pel Sí pel fet de ser “diversa, diferent, transversal i aquesta és la nostra riquesa”. I confia que les comarques gironines, respondran com sempre amb un ampli suport a les llistes sobiranistes. “És veritat que el sentiment de país i d'alliberament nacional és molt sentit i espero que ho expressarem a les urnes”, sosté. El cap de llista té una agenda complicada aquests dies però afirma que no faltarà a la cita de la Via a la Meridiana el proper 11 de setembre. “No hi vaig representant ningú més que jo mateix. I estaré allà dret com tothom, amb ganes d'estar amb la gent, de mirar-nos als ulls, contents d'estar junts fent camí.”
“Divuit mesos? A nosaltres ja ens sembla llarg”
Lluís Llach deixa clar que el full de ruta és molt clar i considera que el termini de 18 mesos per aconseguir la plena sobirania els sembla llarg. “Podria ser abans, tot depenent de la correlació de forces, de la resposta de l'Estat i de com vagin les circumstàncies. Però més val no fer l'endeví”, afirma. Al seu parer, aquestes eleccions no són convencionals ni autonòmiques, sinó una definició del país perquè la gent “pugui expressar el que no ens han deixat dir en tots aquests anys”.
Al seu parer, un país ha d'estar al servei dels seus ciutadans i, per fer-ho, necessita eines. “I l'Estat espanyol sempre ho ha intentat impedir. Per això ens hem de convertir en ciutadans de ple dret i decidir”, sosté. “D'aquí un temps, la gent ha de poder escollir la candidatura que vulgui sabent que, quan diguin que faran una cosa, no hauran de dependre de voluntats montorils o fernandils o com li'n vulgui dir”, afegeix.
Del discurs de la por que utilitzen les formacions unionistes en parla amb ironia. “Els seus arguments no se'ls creu ningú però hi hem d'insistir per si ha quedat algun despistat”, diu.