L'estiu fantàstic de Trump

Quan el multimilionari Donald Trump es va presentar per ser el candidat presidencial per al Partit Republicà es deia que havia pagat 50 dòlars a actors i turistes per omplir el vestíbul de la Torre Trump de Nova York. Dos mesos després, aquesta setmana, ha aconseguit reunir (sense pagar a ningú) 30.000 persones en un acte de campanya, apareix tothora a la televisió i lidera totes les enquestes d'intenció de vot.

Trump és un home d'excessos, d'extrems, no hi ha escala de grisos: o amor o odi. L'amor arriba de la figura del nord-americà blanc de classe mitjana indignat amb l'empitjorament de l'economia. D'aquí ve el triomf amb el discurs antiimmigració, l'oratòria retrògrada i conservadora, la desconfiança amb els poders establerts i les mentides dels mitjans de comunicació, que no entenen què passa realment al país. Però també amb aquell grup social que no creu en uns polítics que parlen un idioma que no entenen i que no fan res per al poble. Especialment profunda és la ferida entre el bàndol republicà d'aquest grup: els conservadors, amb el control del Congrés aconseguit al novembre, no han pogut aturar cap de les polítiques socials més progressistes d'Obama.

Trump, figura mediàtica per excel·lència, té un discurs polític pla. És un monologuista d'humor egocèntric, sense profunditat però extremament efectiu, amb un gran domini de la massa i el tempo, i amb un llenguatge que es fa entendre. El multimilionari ha detectat que molts votants no creuen en la política i reforça el seu paper de “persona del poble”. Aquesta desafecció és en totes les enquestes: els dos primers classificats en la cursa republicana són Trump i Ben Carson i cap dels dos ha estat mai en una cursa per un càrrec públic.

El mateix guió provoca odi visceral, especialment entre minories racials i socials. Els atacs a la comunitat hispana –l'últim, l'enfrontament amb el periodista estrella d'un canal de televisió en espanyol– li han fet perdre per sempre el suport d'una de les comunitats de votants que poden ser clau. De la mateixa manera, està perdent el vot femení.

A Trump li importa ben poc. Té l'atenció que desitja, l'èxit li està comportant triomfs significatius –omple estadis i roba estrategs a rivals republicans– i, el més important, descol·loca tots els contrincants.

Qui ho està passant pitjor és Jeb Bush, el favorit en hores baixíssimes, que no té ni idea de què fer. En les últimes hores ha perdut tres dels donants més importants de la seva campanya a causa de la desconfiança que genera per no saber contrarestar l'huracà Trump. Ha provat d'ignorar-lo i d'enfrontar-s'hi directament. Cap opció ha servit de res, i actualment només té un 7% de suport entre els republicans. Trump, el 28%.

L'únic dubte és fins quan aguantarà. Històricament, el líder després de l'estiu ho té complicat per mantenir-se durant tota la campanya al capdavant de la classificació, però també és cert que mai s'havia vist una figura de les dimensions de Trump. Després d'un estiu espectacular, cal veure què passa amb la tornada de les vacances i com el pot afectar la rentrée. I si fora dels focus candidats com Scott Walker i Marco Rubio estan esperant el moment oportú per fer l'atac demolidor per destrossar Trump i fer-se seu el tron dels conservadors.

El que sembla clar és que Trump ha arribat al circ polític per quedar-s'hi i si no guanya la candidatura republicana es presentarà com a independent.