La incògnita de Biden anima la cursa demòcrata
DUBTE
El vicepresident nord-americà reflexiona i avalua les possibilitats de presentar-se com a candidat presidenciable per al 2016
Obama tindria el dilema de situar-se a favor del seu número dos o bé de l'exsecretària d'Estat
El vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, està pensant seriosament presentar-se a la cursa per ser el candidat demòcrata per als comicis del 2016. En l'última setmana, qualsevol acte o reunió del vicepresident s'ha analitzat en clau electoral. La reunió amb la senadora Elizabeth Warren, estrella del progressisme del país, va ser el primer toc d'atenció, i els sopars amb grans donants no han ajudat a rebaixar les expectatives a Washington.
El nom de Biden com a futur president dels EUA no és una novetat. El vicepresident ha jugat sempre amb les ganes de fer el salt final en la seva carrera política, ajudat de la popularitat en el partit, l'excel·lent oratòria i un carisma desbordant. La mort prematura del seu fill Beau, principal valedor de la candidatura del pare, també l'ha marcat, i les converses familiars per analitzar què cal fer s'han multiplicat a casa dels Biden. A més, ara té experiència a la Casa Blanca i les enquestes juguen totalment a favor seu, però té dubtes reals sobre la capacitat de recaptar diners i organitzar una estructura capaç de derrotar Hillary Clinton.
Si fes el pas, el president, Barack Obama, tindria un dilema. Tot i beneir el possible moviment de Biden, el mandatari, que “podria donar suport explícit a algun candidat”, hauria de decidir si donar-lo al seu gran amic i company d'aventures o a la favorita indiscutible i exsecretària d'Estat durant el seu primer mandat.
Des de les trinxeres de Clinton, el sentiment que genera la possible candidatura de Biden és estrany. Una figura tan potent al partit i en l'àmbit nacional com la del vicepresident ben segur que farà ombra a la campanya de l'exsecretària d'Estat, que haurà de fer molts més esforços per continuar amb l'aura de candidata inevitable dels progressistes i més ben situada per retenir el Despatx Oval en mans dels demòcrates, en un moment en què les enquestes cada vegada li són menys favorables. Si bé és cert que continua dominant l'espectre demòcrata (amb un 45% de suport), Biden, sense haver-se presentat encara, ja té gairebé un 20%, i la supera en els enfrontaments directes amb rivals republicans.
Aire fresc
D'altra banda, però, la campanya de Clinton veu en el vicepresident una oportunitat de donar aire fresc a la cursa i la possibilitat de deixar de banda les respostes constants a preguntes sobre l'escàndol dels correus electrònics per passar a debatre sobre polítiques concretes.
A més, ha estat capaç de reclutar les millors ments del partit per a la seva causa, i la relació amb Biden és excel·lent: a l'abril, el vicepresident va dir que era “una gran amiga” i que seria una “magnífica presidenta”.
Els altres candidats, sense possibilitats reals de victòria, també veuen de bon ull la presència de Biden, ja que seria l'oportunitat perfecta perquè els demòcrates recuperessin el focus mediàtic, col·lapsat pel fenomen Trump.
El Partit Demòcrata està en espera, expectant per saber quina serà la decisió. Si es fes realitat, seria la tercera vegada que es presenta: ja ho havia intentat el 1998 i el 2008. La resposta, d'aquí a poc més d'un mes.
LA XIFRA
Clinton dilueix la ‘Berniemania'
Hillary Clinton ha passat a l'acció i s'ha adonat que per ser l'aspirant demòcrata a la presidència no li serveix només ser la més ben situada des d'abans de la campanya. L'eventual aparició de Biden l'ha obligat a posar-se les piles i el primer que ha fet és rebaixar l'expectació i el furor mediàtic que desperta el senador Bernie Sanders. Ho ha aconseguit amb discursos més contundents i atacant directament els republicans, fet que li assegura minuts de televisió i més atenció. Sanders juga amb desavantatge: la seva ètica de no fer una campanya bruta contra ningú el posa en desavantatge en la guerra dialèctica, el perjudica en presència als mitjans i, per tant, en coneixement i popularitat. Tot i això, la seva base continua fidel al líder.
