Política

FANDAS SAFULIN

EXDIPUTAT AL PARLAMENT RUS I AL TÀTAR

“Ara els tàtars hem de sobreviure com a poble”

“Per als tàtars la declaració de sobirania era una qüestió de supervivència com a nació”

“El retrocés en les qüestions nacionals el va marcar l'arribada de Putin. A més de les pèrdues en la política cultural i lingüística, també hem perdut molt econòmicament”

LLUITADOR INCANSABLE
Els 78 anys de Fandas Safulin no són cap impediment per continuar treballant per la causa tàtara. Aquest polític ha dedicat gran part de la seva vida a la lluita per la igualtat dels pobles, primer de la Unió Soviètica i ara de Rússia.

Els aires de canvi que van començar a bufar a la Unió Soviètica ara fa trenta anys amb la perestroika van permetre el renaixement de processos nacionals. L'exdiputat al Parlament rus i al tàtar Fandas Safulin explica els avenços i retrocessos del moviment nacional tàtar.

Vostè va ser un dels impulsors de la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament del Tatarstan el 1990 en el marc de l'URSS. Per a què va servir?
Va representar l'inici de la solució del problema tàtar i ens va regalar deu anys per avançar. L'autoritarisme d'abans de la perestroika feia impossible qualsevol reivindicació nacional.
Aleshores el Tatarstan i Txetxènia eren els únics subjectes de dins de la Federació Russa que volien independitzar-se; és així?
No. L'objectiu era ser independents, convertir el Tatarstan en una república federativa de l'URSS, ja que fins aleshores era una república autònoma dins de la de Rússia. Volíem aconseguir que la Unió Soviètica fos una unió de pobles amb els mateixos drets.
Però la Unió Soviètica es va desintegrar i el poble del Tatarstan no va poder ratificar la declaració en referèndum fins al cap de dos anys.
Sí, el vam celebrar i guanyar, tot i una forta campanya i pressions en contra per part de Moscou que fins i tot preparava una intervenció militar. Per als tàtars la declaració de sobirania era una qüestió de supervivència com a nació.
Què els va permetre de fer la declaració?
L'any 1990 només hi havia una escola tàtara a Kazan, on més de la meitat del milió d'habitants que té la capital són tàtars. Només quedaven escoles nacionals als pobles. Vam aprovar la llei lingüística i vam començar a obrir centenars d'escoles tàtares. Vam fer que el tàtar sigui la segona llengua oficial del Tatarstan; no es pot dir que ho sigui del tot, però sí que ara es parla més i que hi ha moltes mostres culturals en tàtar i també és present als mitjans de comunicació, i a les escoles russes és una assignatura obligatòria.
Però vostè parla només de deu anys de llibertats. Què ha passat?
Per desgràcia, totes aquestes llibertats i consecucions nacionals d'aquells deu anys ara són ofegades i, en alguns aspectes, fins i tot encara estem pitjor que abans de l'any 1990. Ara els tàtars hem de sobreviure com a poble i conservar el que tenim. L'inici del retrocés en les qüestions nacionals el va marcar l'arribada de Vladímir Putin al poder. A més de les pèrdues en la política cultural i lingüística, també hem perdut molt econòmicament. Els primers deu anys estàvem sota un règim de federalisme pressupostari més o menys just, ara el Tatarstan dóna un vuitanta per cent dels seus ingressos a Moscou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona