Itàlia
Comunicació
Periodisme incòmode
Milers de professionals de la informació italians reben amenaces de mort per part del crim organitzat
Un comitè parlamentari vetlla perquè la màfia no influenciï o censuri els mitjans
Segons el president del Senat, els ‘capos' temen igual o més un article crític escrit pels periodistes que la policia i els jutges
El directord'una televisió local siciliana es va trobar fa uns mesos els seus dos gossos penjats al jardí
Escrius un article per denunciar un cas de corrupció en què hi ha implicada la màfia. L'endemà, o potser al cap d'un mes o dos, et trobes a la bústia una bala dins d'un sobre acompanyada de la foto del teu fill. O el cotxe cremat, o el teu gos penjat. Això ha passat, i passa, a milers de periodistes a Itàlia. Aquí, del 2001 al 2014 s'han registrat 2.060 denúncies per amenaces de mort a periodistes per part de les organitzacions mafioses. I les que arriben a ser denunciades són només la punta de l'iceberg: segons recompta l'observatori Ossigeno per l'Informazione, promogut per la Federació Nacional de Premsa, serien 4.000 cada any els periodistes amenaçats.
Totes les amenaces tenen un objectiu comú: intimidar els professionals de la informació i induir-los al silenci o a l'autocensura. La màfia es basa en tres pilars: la relació amb el poder, l'omertà –el silenci còmplice– i el consens social. I el periodisme compromès els fa trontollar tots tres. Trenca la impunitat de què gaudeix la màfia quan hi ha connivència amb les institucions. I permet, a més, desemmascarar els “matalassos de plomes”, com anomenava el cantautor genovès Fabrizio De Andrè els que, instal·lats en la comoditat de la indiferència, miren cap a una altra banda davant de les injustícies i n'esdevenen còmplices.
Relació amb el poder
L'escull més gran que han de superar els periodistes que investiguen la màfia és que està intrínsecament relacionada amb el poder polític. “Si em trobo cara a cara els que van escrivint llibres sobre màfia i fan quedar malament el país davant del món sencer, els estrangularé amb les meves pròpies mans!”, va cridar Silvio Berlusconi en un míting polític el 2009. El públic va aplaudir entusiasmat les paraules de qui va esdevenir l'home més ric d'Itàlia gràcies a la seva relació –provada pel Suprem– amb les organitzacions mafioses.
D'aquesta eloqüent declaració, en va néixer la idea per a un llibre manifest, Estranguleu-nos a tots, realitzat per diversos periodistes, entre els quals, Pietro Nardelli, napolità, que ha perdut el compte dels cops que la Camorra li ha cremat el cotxe. Assegura que la situació actual del periodisme a Itàlia és “dramàtica, perquè els mitjans responen a interessos econòmics, i estan lligats a partits que al seu torn estan sovint finançats per persones poc honestes”.
Si bé la política a Itàlia, de nord a sud, està contaminada per la màfia, també és pionera en mecanismes específics per intentar combatre-la. La comissió antimàfia del Parlament ha creat un comitè permanent que s'ocupa de vetllar perquè la màfia no influenciï els mitjans de comunicació, detectar els casos en què això succeeix i protegir els periodistes que denuncien. I és que, com ha dit al comitè Pietro Grasso, exfiscal general antimàfia i president del Senat, “la màfia tem tant o més els periodistes que els magistrats i la policia”.
Valentia
Al Parlament italià, el juliol passat hi van anar els periodistes Lirio Abbate i Giovanni Tizian per explicar que les intimidacions no els aturaran. El primer ha descobert el monumental escàndol de la màfia romana, Màfia Capital. I el segon ha aprofundit en els lligams de la màfia al nord del país. Tots dos porten escorta policial 24 hores al dia, juntament amb una trentena més de periodistes. El més famós és Roberto Saviano, autor de Gomorra. Però n'hi ha molts més que, amb menys recursos econòmics i passant sovint desapercebuts, honoren una professió cada cop més precaritzada. És el cas de Pino Maniaci, director de la modesta televisió local siciliana Telejato, un referent contra la Cosa Nostra. El 2008 va estar a punt de morir estrangulat amb una corbata a mans del fill d'un capo mafiós. Fa uns mesos, es va trobar els seus dos gossos penjats al jardí. Però no es rendeix. I ho resumeix així: “Com més ens ataquen perquè som molestos, més ens demostren que anem pel bon camí.” Grans lliçons de dignitat de qui no concep la vida sense prendre-hi partit.
