Per què hem de votar Sí
Perquè la justícia per decret no castigui els catalans
L'Estat català posarà fi a les arbitrarietats de la Fiscalia General de l'Estat, l'Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional
Hi ha unanimitat perquè la justícia sigui ràpida i pròxima
A Catalunya està estesa la convicció que el govern espanyol, amb l'ajut del PP, ha anat esmicolant la separació de poders que va consagrar Montesquieu, amb l'ànim de convertir el sistema judicial en el braç armat de l'executiu espanyol. Aquesta acusació, greu, està avalada per les ràpides intervencions del Tribunal Constitucional en qüestions relatives al procés que viu Catalunya, i per la disparitat de criteris amb què actua l'Audiencia Nacional segons el color polític de qui és jutjat. Tanmateix, han estat apartats de la judicatura alguns jutges que resultaven molestos per als interessos del poder executiu i s'ha fet servir la Fiscalia General de l'Estat com a mecanisme per resoldre conflictes de base política.
El nou Estat català, si es fa realitat a partir del 27-S, trencarà tots aquests vicis. Si més no, així es desprèn de l'informe El poder judicial i l'Administració de justícia redactat pel Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN). Aquest és un document extraordinàriament curós, fins al punt que no planteja les estructures judicials del nou Estat perquè considera que aquesta és una atribució que s'ha de reservar per a una Constitució catalana.
L'informe, doncs, defineix pautes d'actuació per permetre la continuïtat del sistema judicial a Catalunya fins que no es defineixin les estructures judicials del nou estat.
Hi ha un consens, recollit en aquest i en altres documents, que la nova justícia catalana ha d'afavorir els conceptes de proximitat i rapidesa i evitar, tant com es pugui, la interferència del poder polític.
El jutge Santiago Vidal, que participa en la redacció d'una proposta de Constitució catalana i que ha estat apartat de la magistratura per les estructures politicojudicials espanyoles, manté que és fonamental que a la República catalana “els processos judicials no s'allarguin i que els ciutadans tornin a confiar en la justícia”. Per aconseguir-ho proposa “una justícia de proximitat on es resolguin tots els conflictes menors”.
També hi ha consens que la mediació és millor que un bon judici. Així ho defensa el conflictòleg i director del Campus per la Solidaritat i la Pau de la UOC Eduard Vinyamata, entre altres. ERC aposta per territorialitzar el Tribunal Laboral de Catalunya i impulsar-lo com a agent mediador en conflictes laborals.
El paper determinant del TSJC
A partir del moment que Catalunya proclami la seva independència deixaran de tenir efecte sobre Catalunya les sentències i els processos incoats pel Tribunal Suprem, l'Audiencia Nacional, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Econòmic Administratiu Central. És evident que això genera un buit de poder judicial, que el CATN proposa omplir dotant de majors competències transitòriament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El consell considera que la justícia pot funcionar amb normalitat en el període de transició entre la situació actual i la creació del nou estat. És cert que en tot moment assenyala que tot serà més fàcil si la ruptura entre Espanya i Catalunya es produeix d'una manera pactada, fins al punt que sentències que afectin ciutadans de l'altre país puguin ser validades amb posterioritat per l'estat d'on la persona jutjada tingui la nacionalitat.
