Celebrant el sant amb amics

El dia 1 de setembre és sant Artur. Ho sabien? Jo no. I la majoria dels 203 assistents –ple absolut, amb llista d'espera– al sopar col·loqui amb Artur Mas organitzat dimarts pel Grup Impuls per Girona i els Hotels Ultònia tampoc. El president, però, va revelar-ho, volent reivindicar un sant poc conegut, i la resposta va ser un aplaudiment de felicitació unànime. I és que Mas jugava a casa. Just el dia que Foment del Treball havia tornat a alarmar contra el procés, parlant de “tensió” i “incertesa”, va coincidir que Mas tenia un acte a Girona amb un empresariat totalment diferent, el nucli impulsor del Manifest del Far de l'any passat, favorable al dret d'autodeterminació de Catalunya. Va recordar-ho el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènech Espadalé, i també Mas, que va deixar clar que eren “la majoria” i els que “representen l'economia real”.

Va ser una funció en dos actes. El primer va ser una conferència de Mas per deixar anar els grans titulars just a l'hora dels informatius televisius: va carregar contra la “mala qualitat democràtica” tant de la reforma que el PP vol fer al Constitucional per poder inhabilitar-lo com de l'article de Felipe González, a més d'insistir que després “d'intentar-ho tot” només hi ha una via per tenir “un país de primera línia”, i que el 27-S es comptaran diputats pel sí i pel no, res més.

Després va venir el sopar com a parèntesi. Un menú del xef Toni Vallory, amb diversos tastets de primer –com ara escudella de meló i oli de menta fresca–, un filet de lluç al forn amb verdures saltades, festucs, gerds i sèsam de segon, i de postres, crema catalana amb coulis de maduixa natural que formaven les quatre barres a sobre.

Ja als cafès, va ser el torn del segon acte: el col·loqui. No van ser espontànies com als altres sopars de l'Ultònia, sinó que els comensals les van escriure en targetes que eren a la taula. L'encarregat de llegir-les va ser el vicepresident de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, que ja va dir d'entrada que moltes no eren preguntes sinó mostres de suport. El que deia, Mas era entre amics. Des de qui li donava un euro per afrontar la primera sanció fins a qui s'oferia a no cobrar la pensió durant tres mesos per tenir un nou estat –aquí, Mas ho va aprofitar per denunciar la demagògia que s'ha fet sobre aquest tema–, passant per múltiples crides d'ànim a seguir endavant i fins i tot una que l'instava a donar “llenya” a González. No hi va haver preguntes incòmodes. La que ho va ser més, potser, va ser la d'una persona que preguntava si els militants de CDC havien de tenir por després que s'enduguessin la llista en els escorcolls. Mas se'n va sortir bé: “Jo no em preocuparia pel fet de ser militant de CDC sinó pel fet de ser català.” També hi va haver diverses preguntes sobre la DUI –va afirmar un cop més que és l'última opció i que el que “interessa a tothom” és arribar a un pacte amb l'Estat espanyol– i sobre si està definida l'estratègia de desconnexió –Mas va dir que “molt”, i es va referir a les 175 mesures estudiades per Pi i Sunyer que es posaran en mans del pròxim govern català–. Mas es va emmirallar en Dinamarca i va fer moltes referències a les traves que el govern espanyol els posa en diplomàcia internacional, però també a com des de fora no s'entén l'actitud de no-negociació del PP. I es va permetre ser “barroer” quan li van preguntar una fórmula per poder arribar fresc al 27-S: “Haver après a aguantar moltes putades”, cosa que va aixecar un altre dels grans aplaudiments de la nit. I al final, a mitjanit, una última pregunta “bona per rematar”, com va dir ell. “Us arriba l'escalf del poble?” I Mas va dir que sí, però que ara el que necessita és una altra cosa, i com que encara no es pot demanar el vot va deixar que fossin els amics qui completessin la frase: “Quan arribi el moment canvieu la C de carinyo per la V de...” “Vots!”, va exclamar el públic, fidel, abans de l'última ovació final.