L'estat espanyol contra la independència de Catalunya (I)

Les persones que estem a favor de la independència, no podem estar a favor de la corrupció. Volem uns Països Catalans lliures i nets i volem que es depuren totes les responsabilitats davant els casos de corrupció a tot arreu. El que la faça que la pague, perquè té raó Joan Herrera quan afirma que ningú pot embolicar-se en cap bandera per justificar cap corrupció. Ara bé, el qui no la fa que no la pague.

Cal perseguir la corrupció sense tries prèvies, ni muntatges ni aparells estatals al servei de les opcions que s'autoproclamen “constitucionalistes” del nacionalisme espanyolista, just dels partits més corruptes de tot l'estat.

El que no m'agrada, de tot plegat, és que l'estat i tots els seus mitjans de comunicació i recursos, entren en campanya electoral contra Catalunya fent registres a la seu de Convergència, anant a quatre ajuntaments catalans i esbombant a tots els mitjans de comunicació espanyols que el Govern de la Generalitat és un 'corrupte integral', quan davant els casos de corrupció vinculats al PP o al PSOE, molt sovint, passen per sobre, de puntetes. TVE, posem per cas, —quan van detenir a dirigents del PP vinculats al cas Púnica— ni ho van donar com a notícia als seus telediaris, igual com la TV d'Andalusia davant els casos dels ERO; mala praxi periodística i política.

La corrupció, siga de qui siga, no s'ha de protegir ni justificar, s'ha d'aclarir, si no li fem mal a la causa de la independència. Com també acusar sense proves, amb registres dirigits, segurament, des del Ministeri de l'Interior.

Em sembla molt bé que es denuncien les insuficiències mèdiques d'un Hospital de Sabadell, però hi ha problemes de saturació a urgències i als hospitals a tot l'estat, segurament és perquè des de Madrid ens ‘estimen' més als catalans que a la resta de l'Estat.

No obstant això, el que em sembla ‘preocupant' és que es facen servir aquests dèficits, com a campanya electoral, per atacar la sanitat catalana, mentre la privatització de la sanitat pública i els problemes estructurals greus s'han estès a tot l'estat i no són patrimoni de Catalunya ni dels Països Catalans, tot i que potser s'agreugen perquè rebem molt menys finançament i inversions a tots els àmbits a l'eix mediterrani, on des de Madrid, ens tracten com a 'estrangers' a la nostra pròpia terra. Com van denunciar Joan Tardà d'ERC i Joan Baldoví de Compromís al parlament de Madrid, Castellà-Lleó rep més de 500 euros per habitant i als Països Catalans entorn als cent cinquanta euros, és a dir que un ciutadà de Castellà rep més del triple que els dels Països Catalans,tot i que sembla que l'exministre del PSOE, Josep Borrell i Joan Llorach tracten de negar el dèficit econòmic i l'espoliació de Catalunya per l'Estat espanyol, apuntant en l'haver de Catalunya les ambaixades, els consolats i l'exèrcit espanyol, que tant ens protegeix i estima als catalans, valencians i balears.

Potser també neguen el dèficit i la manca de respecte i de reconeixement lingüístic, cultural i nacional dels Països Catalans per banda de l'estat? O també neguen que no ens deixen expressar-nos en català ni als parlaments espanyols i europeus ni a cap mitjà de comunicació espanyol perquè no reconeixen el plurilingüisme realment existent?

El que em sembla molt sospitós és que es pose el focus de la lupa sobre Catalunya, magnificant les coses, perquè el 27S hi ha eleccions autonòmiques que poden esdevenir plebiscitàries, i en canvi s'oculten els problemes de privatització, de corrupció i de sanitat a la resta de l'Estat en un model de finançament dels partits molt millorable des de fa 40 anys.

En altres eleccions hi ha hagut des del Ministeri de l'Interior, que dirigeix a la guàrdia civil informes policials i inclús bancaris sobre Mas, d'autoria desconeguda, que després eren falsos, “ex professo” per noquejar la candidatura del candidat Artur Mas. Per què no intentar-ho de nou altra vegada?

Aquesta pregunta no podem deixar de fer-nos-la a no ser que treballem per al Ministeri de l'Interior.

Les televisions espanyoles del 28 d'agost (i imagine que, posteriorment, mentre dure la campanya electoral, amb els seus corresponents periodistes espanyolistes i anticatalanistes), començaren a barrejar el ‘fantasma' del 3%, els problemes de la sanitat, els afers de corrupció de la família Pujol, el cas Palau i 'acusaven' a l'actual president de la Generalitat de Catalunya d'haver fet ‘el pacte del Majèstic' amb Aznar, quan era Jordi Pujol qui el va fer, i acusaven a Convergència de tenir —exactament— el mateix model econòmic neoliberal que el PP, com si des de Convergència no s'haguera fet una política social molt més curosa en serveis socials, des de posicions liberals i també socialdemòcrates.

De fet, sovint, Convergència ha fet polítiques socials tant progressistes o més que el PSC.comparant la 'burgesia catalana' amb la burgesia estatal espanyola que controla i domina l'Estat, quan els del Foment del Treball estan del tot en contra dels drets a l'autodeterminació.

Alguns periodistes del PSOE, acusen a Convergència d'haver pactat amb el PP, mentre el PP-PSOE pacten al parlament europeu i coincideixen a les votacions en més de 80% i al parlament espanyol —si es tracta d'anar contra els Països Catalans— coincideixen al cent per cent. Però si és Convergència qui pacta això és del tot imperdonable i molt greu, si del que es tracta és de fer servir el joc brut i la zitzània contra “Junts pel Sí”. I si pogueren contra la CUP, inventant-se qualsevol cosa. Guerra bruta que hauria de tenir un ‘efecte bumerang' contrari als que busquen els estadistes i funcionaris espanyols.