Clarobscurs a 665 dies dels Jocs

No hi va haver cap votació després del debat, però la posició dels grups polítics amb representació a l'Ajuntament de Tarragona va quedar molt clara durant el ple monogràfic sobre els Jocs del Mediterrani que es va convocar per ahir a petició d'ERC, la CUP i ICV. L'equip de govern, encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, va defensar la celebració d'una cita esportiva que té un projecte “sòlid i coherent”. Aquest argument va topar frontalment amb la posició de la CUP i ICV-EUiA, que van tornar a demanar la renúncia a l'organització dels Jocs. ERC va continuar exigint una consulta ciutadana; Ciutadans, amb una posició menys clara, va exigir transparència sobre el finançament, i el PP i CiU es van situar al costat del govern local: el primer, segons Alejandro Fernández, “per lleialtat”, i CiU perquè creu que els Jocs estan en un punt “de no-retorn”.

Els aspectes econòmics són els que van pesar més en el debat municipal. El tinent d'alcalde i comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, va fer una radiografia de l'estat del projecte de Tarragona 2017: de les instal·lacions, de les garanties de finançament, de l'impacte econòmic i del llegat que representaran per a la ciutat. “Els Jocs ja han començat”, va reiterar en diversos moments del seu discurs. Entre altres raons, perquè, segons va dir, ja tenen el compromís d'inversió de més de 67 milions, “sense comptar l'aportació de l'Estat”. Mentre va elogiar la implicació econòmica de la Generalitat i les diputacions de Tarragona i de Barcelona, resta encara pendent que el govern espanyol faci pública quina serà la seva aportació. Villamayor, però, es va mostrar convençut que acabarà complint. I, sobretot, va destacar que no es preveu augmentar encara més l'endeutament del consistori. Un perill que temen els grups de l'oposició, segons van remarcar ahir.

Segons Villamayor, fins ara ja han recaptat en patrocinis privats més de 8 milions, i en els pròxims dies anunciaran contractes amb vuit companyies més, que aportaran 1,5 milions en metàl·lic i 1,5 milions en subministrament de productes. “Cap altre esdeveniment similar ha estat capaç de sumar aquesta xifra” quan encara falten 665 dies per a la cita esportiva, segons va recordar el convergent Albert Abelló. El comissionat dels Jocs també va anunciar el pròxim nomenament d'un nou director de comercialització per ampliar la llista d'empreses que facin aportacions. Un altre ingrés serà el de la venda d'entrades –amb les quals confien recollir 1,5 milions– i de productes de marxandatge –previst en 600.000 euros.

Els atletes, en hotels

Villamayor també va defensar l'allotjament dels atletes en hotels, i no en una vila esportiva com s'havia plantejat inicialment. La decisió –va dir– respon a criteris de racionalitat i fa que “els beneficis reverteixin en el territori”. Per la regidora socialista Begoña Floría, “no té sentit construir una vila de mil habitatges que després puguin quedar buits”.

“Només una visió victimista, acomplexada i desinformada pot dir als tarragonins que aquests Jocs no representen una oportunitat”, va destacar Villamayor. En aquest sentit, també es va pronunciar l'alcalde Ballesteros, que va descartar una possible renúncia als Jocs: “Aquest moment ja ha passat i estem aprofitant els Jocs per dignificar zones de la ciutat, construir i reformar instal·lacions, que quedaran com a llegat.”

Durant les més de quatre hores que va durar el ple, els portaveus dels altres grups van anar desgranant els seus arguments. Rubén Viñuales (Ciutadans) va preguntar quin seria el cost i la penalització que cauria sobre la ciutat si els Jocs no s'acabessin celebrant, i també quins “plans B” té el govern local en cas de no rebre el finançament necessari. La ciutat es troba, segons ell, davant una dicotomia: “no fer els Jocs és dolent, però fer-los, també”.

Per Pau Ricomà (ERC), que va demanar un cop més que es convoqui una consulta ciutadana, “hi ha motius per pensar que les coses no van bé”, sobretot per la falta de compromís de les administracions. Ricomà va criticar que només s'hagin aconseguit 10 dels 30 milions previstos en patrocinis.

A l'altre cap de corda s'hi troba el PP. El seu portaveu, Alejandro Fernández, va reconèixer que, tot i que en un primer moment es va mostrar escèptic sobre els Jocs, un cop concedida la seva organització a Tarragona, “el PP diu que Tarragona no pot fer el ridícul”: “Estarem a l'altura; som la ciutat organitzadora i ho hem de fer amb tot l'orgull del món.”

En la mateixa línia, el portaveu de CiU, Albert Abelló, va destacar que, tot i “no veure clares” ni les aportacions econòmiques ni la capacitat per complir el programa de les obres, “tirar enrere els Jocs no és fàcil”: “Hem de ser responsables i coherents; els Jocs s'han d'acabar fent.” El grup de CiU va posar, però, tres condicions: que siguin els Jocs “que es mereix la ciutat”; que acabin suposant un llegat per a Tarragona, i que la ciutat “no s'endeuti ni un euro més”.

Laia Estrada (CUP) i Arga Sentís (ICV-EUiA) van ser més contundents i van demanar la renúncia als Jocs. Estrada va advertir que l'esdeveniment pot acabar sent “una gran llosa pel deute que generarà”. També va lamentar que l'Anella Mediterrània, al barri de Camplcar, es construeixi al costat d'una escola en barracons: “Ens sembla aberrant”, va dir. I per Arga Sentís (ICV), que va alertar de les “incerteses” entorn del finançament, va avisar: “Frenar a temps evitarà un fracàs més gran.” “Renunciar als Jocs té costos polítics i també per a la ciutadania, però endeutar-se més és de babaus”, va dir.