Política

“Vam descobrir la nostra força”

Voluntàries que han estat en totes les grans mobilitzacions de la Diada destaquen el punt d'inflexió que va marcar la del 2012

Coincideixen a remarcar el civisme dels participants i les ganes de seguir les indicacions que reben

Els primers tramsde la Via Lliure, a Sant Andreu, són els que a hores d'ara estan més buits
“Hi ha moltes ganesque sigui l'últim Onze de Setembre reivindicatiu”, afirma la Lídia

Ja fa un grapat d'anys que l'Onze de Setembre s'ha convertit en una gran mobilització ciutadana a favor de la independència. El 2012 hi va haver la manifestació massiva que va col·lapsar el centre de Barcelona. Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va ser la primera protesta obertament sobiranista: Catalunya, nou estat d'Europa n'era el lema. En aquella primera mobilització, ja hi va ser Lídia Alberich, una de les moltes voluntàries que han ofert el seu esforç desinteressadament perquè aquestes manifestacions sobiranistes siguin un èxit.

La Lídia té 55 anys i viu a Barcelona. En els dies previs a l'Onze de Setembre del 2012 –explica– havien fet parada de venda de samarretes a Sant Andreu, però no va ser fins que es van plantar al passeig de Gràcia que van veure l'envergadura de la protesta. “Sabíem que hi aniria molta gent, però allà vam descobrir la nostra força, que la nostra capacitat de mobilització era molt gran”, comenta. Ella, com altres voluntaris, ja s'havia implicat en la consulta ciutadana per la independència que s'havia fet a Barcelona l'abril de l'any anterior.

El 2013 hi va haver la Via Catalana, una gran cadena humana que travessava el país de punta a punta, del Pertús a Alcanar. L'esforç organitzatiu i logístic era, en aquest cas, encara més gran. A través de la campanya Ara és l'hora, Òmnium Cultural i l'ANC van sumar esforços perquè milers de catalans es poguessin donar les mans de manera reivindicativa. La Lídia va coordinar els trams de la Via Catalana al Fòrum: “Havia d'organitzar els voluntaris; al matí em va tocar anar a marcar els trams i, després, recol·locar la gent i arengar-la quan tocava.”

Des de Sant Andreu també van organitzar autocars per anar a cobrir trams de les Terres de l'Ebre. Aquesta tasca va pertocar a la Marta Sol, que ja havia estat voluntària en la consulta i que el 2012 va ser al centre de Barcelona “amb amics i família i un grup de grallers, fent gresca”. “El 2012 va ser una sorpresa, vam estar la tira de temps sense avançar; anàvem amb la meva mare, que llavors tenia 80 anys”, recorda. Ella ara en té 50, i el 2013 va dur onze autocars cap a Sant Carles de la Ràpita. “Va ser molta feina, però molt emocionant”, comenta. Fins al dia abans van estar omplint autocars. De totes les mobilitzacions fetes fins ara, la de la cadena humana és, per la Marta, la que més va commoure: “Quan vam saber que tot el país estava unit de nord a sud va ser molt especial”, assenyala.

Després de l'impacte de la Via Catalana del 2013, sorgia la pregunta: i ara què s'inventaran per a la propera Diada? I la resposta va ser la V, una V gegantina que va omplir la Diagonal i la Gran Via i que va exhibir les quatre barres de la senyera. “Organitzativament va ser, si fa no fa, com la Via Catalana, amb la diferència que vam patir fins a l'últim segon per fer la senyera”, relata la Lídia, que als anys setanta i en uns 11-S ben diferents havia estat “estomacada pels grisos” (la policia franquista).

En aquella Via Catalana, per poder fer la senyera, la Marta recorda que fins i tot hi havia “gent que duia les dues samarretes”, una de vermella i una de groga, pel que pogués caldre arribat el moment.

“La cadena humana, amb tota Catalunya unida, comporta una energia que no pot aturar ningú”, remarca una altra voluntària, Marga Sellarès, que té 50 anys i és de Barcelona, i que en els últims 11-S ha fet de responsable de diversos trams. En aquest mateix sentit, remarca “la il·lusió” dels equips de voluntaris i de la gent: “Tot funciona bé perquè ha de sortir bé i perquè la gent vol que surti bé.” “L'any que em va agradar més va ser el de la Via Catalana, i quan vam veure que hi havia gent de sobres per omplir la Via”, assenyala la Cati Teixidó, que té 68 anys i aleshores va ser voluntària a Badalona, on viu. “La gent preguntava què havia de fer, actuaven amb una disciplina i una il·lusió...!”, exclama.

El civisme dels participants i les seves ganes de col·laborar és un aspecte molt remarcat per les voluntàries. “La col·laboració de la gent és extraordinària”, afirma la Lídia. “És impressionant el civisme que té la gent aquests dies i les ganes que hi posa; deixant de banda alguna lipotímia, no hi ha hagut mai cap incident”, afegeix la Marta.

Per aquesta Diada, que serà el primer dia de la campanya electoral amb vista a uns comicis plebiscitaris, l'objectiu serà omplir la Meridiana i aconseguir una altra imatge d'impacte, amb els diferents colors que anirà agafant la marea humana a mesura que avanci el punter. La Lídia, la Marta, la Cati i la Marga també hi seran, fent feina perquè la que enguany s'ha anomenat Via Lliure rutlli. “Sortirà bé, perquè no pot sortir malament, perquè hem fet coses ben difícils”, explica la Lídia, que enguany té encara més responsabilitat, perquè forma part del secretariat nacional.

A hores d'ara, els primers trams de Sant Andreu, oberts més tard, són els que encara estan més buits. La Marta és la coordinadora dels set primers trams de la Via Lliure. Avui mateix té diverses reunions a la tarda per tractar qüestions de seguretat i les tasques dels voluntaris. “Tens més feina abans que no pas el mateix dia”, comenta. Com en altres anys, la Marga coordinarà alguns trams. Comparteix l'optimisme d'altres voluntàries: “Si hem fet una cadena humana i una senyera, el mosaic serà bufar i fer ampolles.” Això sí, hi ha una expectativa compartida en aquesta Diada, que la Lídia explicita: “Hi ha moltes ganes que sigui l'últim Onze de Setembre reivindicatiu.”

Més de 2.000 voluntaris
Per poder fer possible els cinc quilòmetres de la Via Lliure d'aquest divendres, l'Assemblea Nacional Catalana mobilitza més de 2.000 voluntaris. La seva feina comença ja en les setmanes prèvies, en què es lliguen moltes qüestions organitzatives, de logística i seguretat. L'any passat, en la V, que va omplir 11 quilòmetres (el tram central de la Gran Via i la Diagonal), es van mobilitzar 7.000 voluntaris. I per la Via Catalana, la cadena humana del 2013, hi van intervenir 5.000 voluntaris. “No ens hem professionalitzat, però gairebé; em sembla que quan tot això acabi podríem muntar una empresa”, diu fent broma Lídia Alberich, voluntària en els últims 11-S.
“Jo he plorat cada any”
Les voluntàries de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb què ha parlat aquest diari tenen ben marcats a la memòria els últims quatre 11-S. Darrere la feinada dels dies previs i d'aquell mateix dia, hi ha els moments emocionants que han viscut en comprovar la mobilització de la gent. Marga Sellarès, voluntària en els quatre últims actes de la Diada, diu ben clar: “La veritat és que jo he plorat cada any.”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més d’un miler d’acadèmics de tot el món, contra els presos polítics

En un manifest reclamen la llibertat dels empresonats

També exigeixen unes “eleccions imparcials” el 21-D

barcelona
 
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (2)
Demà: Lluís Companys (1)

El complot de Macià

Barcelona
 

Merkel, contra les cordes

Berlín
 

Turull i Rull “acaten” el 155 “amb discrepància”

barcelona
 

El 155 frena el pla del govern per obrir fosses comunes

barcelona
 

El referèndum guanya la Guàrdia Civil, a Cervera

CERVERA
 

Glopets de solidaritat

cornellà de llobregat
 

Elsa Artadi, directora de campanya de JuntsxCat

BARCELONA
 

El PSC proposa 700 solucions per a Catalunya

barcelona