Política

“Ni fem cas de les enquestes ni donem res per guanyat”

“Hem de convèncer els que encara dubten per por del que pot passar”

“Més que fàcil, l'acord em semblaria natural; busquem el mateix”

“El nacionalisme espanyol, desgraciadament, té una dosi d'anticatalanisme”

Poc menys de dos mesos després que l'acord entre CDC i ERC la catapultés a la tercera posició de Junts pel Sí, la ja expresidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals es disposa a viure la seva primera campanya electoral carregada de l'optimisme que, afirma, li transmet molta gent al carrer. Malgrat tot, es mostra prudent i assegura que, malgrat les enquestes, la seva candidatura està disposada a lluitar per cada vot.

Com afronta el seu debut en la política?
Amb una punta de sorpresa i fins i tot d'ironia. Perquè afrontar una primera campanya als setanta anys té la seva gràcia. Un amic em va dir que estava fent antiaging, una d'aquestes teràpies rejovenidores... [riu]
Però la teràpia, si seguim amb el símil, tampoc li deu venir de nou.
Ja fa ben bé cinc anys que, com a presidenta d'Òmnium, he tingut ocasió de voltar pel país i de conèixer gent fantàstica. I d'explicar el desig d'independència pel nostre país. O sigui que, en el fons, no és tan diferent del que em toca fer ara.
Comparteix la sensació que hem arribat al final del carrer i que o és ara
o no serà mai?
Ara o mai, no..., perquè el mai no existeix. Ni a la vida ni encara menys en política. Però que ens trobem en un punt d'inflexió importantíssim és més que evident. Fa cinc anys vam posar en qüestió l'etapa autonòmica. Aleshores dèiem “volem decidir”, perquè havíem pres una decisió que era deixar de treballar per reformar Espanya i apostar per una reformulació de la relació que hi tenim. I ara estem arribant al moment d'explicitar quina és aquesta relació, que volem de veïnatge. És l'hora de construir un estat per al nostre país. I, si això va bé, com ha d'anar, començarem una etapa nova, diferent d'aquests cinc anys que no hauran estat res més que el final de l'autonomisme. I la cosa no serà d'un dia per l'altre, perquè és més que evident que, passi el que passi, no serem independents el 28 de setembre, però si guanyem les eleccions haurem passat a una altra etapa.
Aviat farà dos mesos que CDC i ERC
van tancar l'acord per fer una candidatura conjunta. Passat aquest temps, quines són les sensacions?
Boníssimes. Aquest matí un taxista m'ha reconegut i em deia: “Però si això és el que s'hauria d'haver fet d'entrada!” La sensació, quan et mous pel país i parles amb uns i altres, és aquesta: que és el que molts esperàvem des de fa temps. El que passa és que de vegades les coses costa que prenguin forma. I un cop més hi ha hagut una pressió molt forta del carrer, i des de les mateixes bases de Convergència i Esquerra, perquè hi hagués l'acord que, finalment, es va produir.
Junts pel Sí integra persones de diverses sensibilitats. I, en un primer moment, semblava que hi havia problemes per articular un mateix discurs. Com s'ha viscut, tot això, des de dins?
Amb tranquil·litat. Els titulars els feu els periodistes, i de vegades traslladen la imatge que una cosa que s'arregla amb una conversa és un gran problema. Mira, és tan clar que el que farem s'ha de construir des de la dreta, des del centre i des de l'esquerra...! En certa manera, ens hem conjurat contra aquella maledicció del passat, allò que es cridava als anys trenta de “Visca Macià, mori Cambó!”, que no va sortir bé perquè cap país es pot construir només des d'una banda. I ara tenim el que representava Macià i, en certa manera i amb molts matisos, una part del que representava Cambó.
Durant els mesos previs a l'acord, va
arribar a veure perillar el procés? O com a mínim, desinflar-se?
Desinflar-se, no. Perquè aquesta tensió al carrer per part de la gent mai ha deixat de ser-hi. Però sí que és cert que en alguns moments jo, com suposo que altra gent, vaig pensar que nosaltres mateixos ens ho estàvem posant molt difícil.
Els indecisos tindran un paper clau en el resultat final. Si no se'ls ha pogut convèncer en aquests últims anys d'efervescència sobiranista, es podrà fer en els quinze dies que dura la campanya?
No és fàcil, tens raó. Mira, hi ha una part d'aquests indecisos que estic segura que els convencerem després, quan vegin que efectivament valia la pena. Però és clar, les eleccions són el 27... Aquesta és la dificultat i és la feina que hem de fer aquests dies entre tots plegats; convèncer els que encara dubten, molt sovint per por del que pot passar.
La gent gran és la més permeable al
discurs de la por?
Sí. I els nostres adversaris se n'aprofiten explicant-los que si som independents no cobraran les pensions. I això és una gran mentida, perquè tots sabem que les pensions es paguen amb les cotitzacions de la gent activa. Per tant, si aquí hi ha feina i persones que treballen i cotitzen, la Seguretat Social catalana podrà pagar les pensions de sobres. Aquesta és la realitat i és el
que hem d'explicar a tothom per
tots els canals possibles.
Les enquestes auguren una victòria de l'independentisme. Se les creu?
Ni fem cas de les enquestes ni donem res per guanyat. Estem en tensió i disposats a lluitar per cada vot. Volem guanyar i fer-ho molt còmodament. Per tant, tenim moltíssima feina a fer, encara.
Vots o escons?
Són unes eleccions al Parlament de Catalunya. Volem que la cambra tingui un mandat per iniciar el procés cap a la separació amistosa. I aquest mandat s'obté amb una majoria d'escons. Ara estem fent campanya per tenir una majoria esclatant, que és el que desitgem i que es traduiria en una majoria amb vots. Però d'entrada el que compta són els escons.
Veu fàcil un acord postelectoral
amb la CUP?
Més que fàcil, el veig lògic i natural.
Busquem el mateix.
El govern espanyol ja ha començat a endurir el seu discurs i a adoptar mesures preventives, com la reforma de la llei del Tribunal Constitucional. Fins on creu que estan disposats a arribar?
No ho sé, i tampoc m'hi capfico gaire, en les seves amenaces. Per sort, vivim en una part privilegiada del món. Això convé recordar-ho cada dia i sobretot ara, quan ens arriben notícies i imatges tan terribles de llocs no tan llunyans on moltíssima gent ho està passant realment malament. I el fet de viure en aquesta part tan privilegiada fa que l'Estat espanyol no pugui fer efectives segons quines amenaces. I, per tant, no me les crec. El que em sap greu és tenir un interlocutor tan simplista i d'un nivell tan baix pel que fa als arguments. Perquè la possibilitat de fer una oferta i d'intentar seduir-nos amb alguna proposta de canvis queda clar que no se la creuen ni ells.
El 27-S ha tornat a posar de manifest
les fortes contradiccions internes
del PSOE.
El PSOE va perdre l'oportunitat de
ser el partit del federalisme. Modern, obert, generós... S'ha vist que han caigut en la competició per veure qui és més nacionalista espanyol. I el nacionalisme espanyol, desgraciadament, té una dosi d'anticatalanisme. I és una llàstima, però el PSOE hi ha caigut.

Docència i activisme

Muriel Casals (Avinyó, 1945) és una de les cares més visibles del procés sobiranista, en el qual ha tingut un paper clau des de la societat civil com a presidenta d'Òmnium Cultural. Va accedir al càrrec el 2010, i sota el seu lideratge l'entitat no va trigar a prendre posició a favor del dret a decidir i de la independència, i a organitzar la primera gran manifestació del moviment, la del 10 de juliol d'aquell mateix any contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut. Des d'aleshores, ha format un tàndem curiós i gairebé indissoluble amb Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana pràcticament durant el mateix període, i amb qui ara comparteix una posició de privilegi a la llista de Junts pel Sí. Professora emèrita del departament d'economia i història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Casals acumula una dilatada trajectòria com a docent, que ha compaginat amb una presència activa en diverses entitats com l'Ateneu Barcelonès i el Consell Català del Moviment Europeu. Havia militat al PSUC i, durant cinc anys, va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.