Política

JOSEP MARIA MAINAT

NÚMERO 77 DE JUNTS PEL SÍ A BARCELONA

“Jo pensava que podíem encaixar a Espanya”

“Més que per raons econòmiques, jo vull la independència per dignitat, pels meus pares i sobretot pels meus fills”

“Que la composició sigui excepcional correspon a un moment polític excepcional”

Empresari de televisió –abans al capdavant de Gestmusic, ara de Reset TV–, membre de La Trinca i organitzador del Canet Rock original (i del seu retorn el 2014), Josep Maria Mainat forma part de la candidatura de Junts pel Sí, ocupant el lloc 77 de la llista de la formació a Barcelona.

Com a professional del món de l'espectacle i de l'audiovisual, què li va semblar l'acte de la Diada?
Et pot agradar més o menys, però l'organització va ser impressionant. Mentre era allà, em va semblar que el punter trigava a arribar i resultava lent, però quan vaig veure el pla per televisió resultava perfecte, era l'única manera que ningú en pogués discutir la magnitud. Aquell pla seqüència quedarà com a record històric.
L'ha sorprès aquesta capacitat de mobilització, any rere any?
La gent està cansada, no d'expressar la seva voluntat, sinó que aquesta no es materialitzi en res concret. Però que es reuneixin milions de persones quatre anys seguits i no es trenqui ni una paperera és d'un civisme exemplar.
Una campanya electoral dóna molts elements per a la sàtira i la paròdia...
Hi ha coses de les quals a Twitter podem fer molta broma però que en el fons saben greu. Allò que es va dir que era una manifestació uniformada a l'estil coreà... Se'ns ha dit il·lusos, borregos, ximples... De debò atribueixen a Artur Mas aquesta capacitat d'abduir-nos? Ell està sent un bon líder, però ja som molt grans; s'ha posat al davant però nosaltres anem empenyent perquè no es faci enrere. És possible que no se'ns entengui a cap mitjà de comunicació espanyol? L'entrevista que va fer Ana Pastor no era una entrevista, era un interrogatori. Ara diuen que el que compta no són els escons sinó els vots; però si guanyéssim en vots dirien que calen dos terços. I si sortissin dos terços dirien que cal el 90%, i si surt el 90% diran que ho han de votar tots els espanyols. En la seva carta, Felipe González ja va deixar clar que no importava el resultat que hi hagi perquè en cap cas podem decidir. Encara que guanyéssim pel 100% dels vots, per ells continuaríem sense tenir dret a opinar. Si jo vull la independència ja no és per motius econòmics, tot i que és cert que podrem controlar els nostres recursos, sinó per dignitat, pels meus pares, que ja no hi són, i sobretot pels meus fills.
Molta gent s'ha acabat fent independentista per fatiga, com vostè.
Jo he estat molts anys pensant que Catalunya podia encaixar a Espanya; jo era autonomista, no federalista, que era una paraula que abans no es deia. El 2005 vam intentar fer l'Estatut definitiu per encaixar com a mínim durant una generació, però van dir que no i he llançat la tovallola. Jo estava a favor d'una Espanya plurinacional, que respectés les cultures i on Catalunya es pogués autogovernar al màxim. Molta gent volia això i s'ha desenganyat. Això continua sent un país ocupat, Morenés ens tracta com un país ocupat; quan diu que l'exèrcit “actuarà” a Catalunya no està dient que vindrà a ballar com l'exèrcit rus, sinó que vindran els tancs, envoltaran el Parlament, detindran els parlamentaris i tancaran Mas a Montjuïc. Jo vull fugir d'això. Vull decidir el nostre futur lliurement, pacíficament i a les urnes.
Independentment d'on hagi nascut l'avi de cadascú.
Per descomptat! El discurs de la immigració i de l'extraradi és dels anys seixanta, Paco Candel ja ho va superar. El concepte d'extraradi és madrileny, aquí aquestes ciutats han estat governades molts anys per les esquerres i han crescut i s'han modernitzat. Partits com ara el PSUC i el PSC –quan encara eren el PSUC i el PSC– van lluitar dècades per fer-ho.
S'ha sentit decebut per l'evolució d'aquests partits?
Sí, jo n'havia estat simpatitzant. El PSC que m'estimava es va acabar quan Pasqual Maragall en va ser apartat i va ser substituït per gent a les ordres del PSOE que mai s'hi ha barallat. Era un partit progressista i catalanista sens dubte, com ho eren Maragall, Raimon Obiols, Joan Reventós i Ernest Lluch. El seu esperit no hi és. Però hi ha un espai polític per a un partit d'esquerres i catalanista, que en part ocupa ERC, potser una part Catalunya Sí que es Pot...
Com va ser que es va incorporar a la llista de Junts pel Sí?
M'ho van demanar, i vaig preguntar si n'estaven segurs, perquè jo tinc un passat: tothom m'ha vist vestit de dona, cantant i ballant. Però em van dir que sí, que n'estaven segurs, i estic orgullós de participar en aquest moment històric ni que sigui simbòlicament. Dilluns tinc un míting amb Mas i Junqueras a Manresa!
Si la meva mare em veiés ploraria d'emoció.
Hi ha qui ha fet mofa de la composició de la llista i el fet que hi hagi cantants, entrenadors de futbol...
El fet que jo hi sigui demostra que és excepcional. Si fa dos anys m'haguessin dit que aniria en una llista, la que fos, m'hauria pensat que estaven borratxos. Que la llista sigui excepcional correspon a un moment excepcional, i espero que no n'hi hagi més.
Fa uns dies va dir que “la humanitat ha avançat quan s'ha forçat la legalitat”.
No es tracta de ser il·legal sinó de forçar la legalitat. Abans les dones no podien votar, ara voten legalment. El matrimoni gai era il·legal, i Rosa Parks no es va voler canviar de seient a l'autobús. Jo conec els Estats Units, i tenen un gran respecte per la llibertat individual i la democràcia. Per damunt de la Constitució hi ha la llei d'independència. Si a Alaska sortís al carrer un nombre de persones demanant la independència proporcional al que surt aquí no caldria que ho fessin quatre anys seguits: s'haurien assegut a parlar, haurien fet una llei de referèndum, haurien fet una esmena a la Constitució... A Espanya hi ha un dèficit de democràcia brutal. Així que, en contra del que pensava fa uns anys, crec que hem de forçar la legalitat. I si forçant-la la trenquem, en buscarem una altra i lluitarem perquè sigui reconeguda.
Quines repercussions pot tenir la independència en el món de la cultura?
Jo veig que molta gent del món de la cultura, sobretot la gent que treballa aquí i allà, no es mulla gaire perquè creu que els pot perjudicar. A mi, m'és una mica igual i si no em volen comprar un programa a Espanya el vendré a Miami. Molta gent es manté en una zona equidistant, però no es pot ser equidistant del que amenaça i de l'amenaçat. Jo també sóc ciutadà del món i vull ser europeu, però no amb un intermediari pel mig. És clar que la cultura catalana juga en la lliga mundial, com ho fan tots els països petits. Tenim recursos naturals, gent emprenedora, científics, músics, actors, pintors, cuiners... Com podem imaginar que una televisió espanyola pot contrac-tar un actor argentí o mexicà i no con-tractar Lluís Homar, que és un actor que parla espanyol perfectament? És clar que el contractaran, quan vegin que podem ser veïns i amics, i que ens podem donar punts en el Festival d'Eurovisió. Però si ens toquen molt els collons no els donarem!

Humor, música i televisió

Vitalista i entusiasta, Josep Maria Mainat es mostra emocionat pel fet de poder participar des de dins en el moviment a favor de la independència de Catalunya: “No sortiré de diputat perquè caldria que la llista tingués el 95% dels vots, però si sortís aniria al Parlament encantat de la vida i preguntaria si la independència es declara ara o després de dinar.”

Nascut a Canet el 1946, Josep Maria Mainat és conegut a moltes llars com “el de les ulleres de La Trinca”, i és que el 1969 va fundar aquest cèlebre trio musical i humorístic juntament amb Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual. També va ser un dels organitzadors de les Sis Hores de Cançó de Canet, el festival que des de fa un parell d'edicions s'ha recuperat.

Des de 1980 s'ha dedicat professionalment al món de la televisió, on va començar amb La Trinca fent programes d'humor. El 1987 va fundar amb Toni Cruz la productora Gestmusic, responsable de programes com ara No te rías que es peor, Crónicas marcianas i Operacion triunfo. Actualment, i també amb Cruz, és al capdavant de la productora Reset TV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES