Política

La connexió del tramvia, un nou gest

“És imprescindible una nova manera de governar, en què la gent sigui la protagonista.” Sota aquesta premissa va iniciar Ada Colau la seva etapa com a primera alcaldessa de la història de Barcelona, el 13 de juny passat. Colau ha deixat aparcada una llarga trajectòria d'activisme social i, ja des de la investidura, va fer palesa la voluntat de governar amb un estil basat en la proximitat. Demà farà cent dies que els vents de canvi van començar a bufar a l'Ajuntament i, en aquesta etapa, el nou govern ha marcat perfil amb accions de caire simbòlic i ha deixat clar que la prioritat són les polítiques socials. Ara bé, també hi ha hagut temps perquè l'oposició li faci tastar el gust amarg de governar amb una minoria de només onze regidors.

Desnonaments

Colau va estrenar el càrrec intercedint en un desnonament a Nou Barris, el districte on més n'hi ha. En aquests primers 100 dies, el govern ha reactivat la comissió mixta de desnonaments i ha començat a sancionar bancs que tenen pisos buits des de fa més de dos anys. BComú treballa per engreixar el parc públic d'habitatge a través de diferents vies, com ara aconseguint la cessió de pisos per part de la Sareb –el banc dolent–, i ha ampliat la línia d'ajuts per pagar el lloguer perquè se'n beneficiïn famílies que estan en situació d'emergència.

Moratòria turística

Havien passat poc més de dues setmanes quan BComú va fer efectiu un dels seus compromisos electorals més peremptoris: la suspensió de la concessió de noves llicències per a allotjaments turístics durant un any. La moratòria és el punt de partida per aprovar una regulació marc que endreci el sector i ha bloquejat grans –i controvertits– projectes, com ara el de l'hotel del Deutsche Bank. D'altres, i en concret l'hotel de luxe en què es vol convertir la Torre Agbar, han causat algun maldecap al consistori. De fet, no està clar si el projecte tirarà o no endavant, tot i la moratòria. Ciutadans manté que 18 promotors han anat als jutjats i ho va anunciar dimarts, en una comissió extraordinària per debatre la suspensió. En la sessió es va reprovar l'acció del govern i es va aprovar una proposició que l'insta a aixecar-la parcialment.

‘Top manta'

L'assot polític de l'oposició a BComú per la moratòria turística va ser precedida per la reprimenda que va haver d'encaixar, dilluns, per la seva gestió del fenomen del top manta, en una comissió extraordinària per tractar la qüestió. Els de Colau insisteixen que cal buscar una solució social, i no únicament policial, però l'oposició denuncia la seva ineficàcia “en la defensa de l'espai públic, la convivència i la seguretat” i critica “la confusió generada en el si de la Guàrdia Urbana”.

Accions simbòliques

El govern va retirar al juliol el bust del rei Joan Carles de Borbó del saló de plens, decisió que s'emmarca en la revisió que vol fer de la iconografia monàrquica de l'edifici consistorial i de la ciutat, incloent-hi el nomenclàtor i les escultures. L'Ajuntament també ha tret la missa de la Mercè de la programació oficial de la festa major i ja no acusarà en els procediments penals per aldarulls, tot i que podria reclamar per la via civil.

Adhesió a l'AMI

El ple sobre l'entrada de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), celebrat la setmana passada, ha estat un altre capítol destacat. L'adhesió no va prosperar –va obtenir 17 vots a favor dels 21 que calien– i els edils de BComú es van abstenir, fet que va refredar la relació d'ERC amb el govern. Colau, partidària de decidir-ho a través d'una consulta ciutadana, es va avenir a reobrir la discussió després del 27-S.

Jocs d'Hivern

BComú va renunciar a presentar una candidatura conjunta amb el Pirineu als Jocs Olímpics d'Hivern del 2026 en la primera setmana al govern, ja que no ho veu una prioritat. CiU, ERC i el PSC, però, van forçar un ple extraordinari per debatre la qüestió, fet que es pot interpretar com un toc d'atenció a BComú per haver-ho decidit unilateralment. En la sessió es va acordar crear una comissió per estudiar la viabilitat de la candidatura.

Tramvia

Un dels projectes estel·lars de BComú és la unió del tramvia per la Diagonal, que va rebre l'aval del govern català al juliol (per a disgust de Xavier Trias). Els de Colau han fet un pas més i ahir van anunciar que han encarregat els estudis previs que han de garantir la viabilitat tècnica de la connexió. La voluntat del govern –que s'havia fixat com a objectiu posar a licitació la redacció del projecte executiu en els primers 100 dies– és que l'explotació vagi a càrrec d'un operador públic. Per aprovar el traçat, BComú haurà de buscar complicitats, ja que cal la majoria del ple.

Sous i assessors
Un dels compromisos de BComú era rebaixar el salari de regidors i alts càrrecs polítics, una proposta que l'oposició –a excepció d'ERC i la CUP– li va impedir tirar endavant. El govern, però, s'aplica el límit que fixa el codi ètic del partit (2.200 euros) i destina la resta a fins socials. Les negociacions –emmarcades en el debat del nou cartipàs– van ser àrdues i l'estira-i-arronsa es va estendre al repartiment d'assessors i a la tutela de les empreses municipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Deures acumulats abans de Nadal

barcelona

Sturgeon, decidida a fer un segon referèndum a Escòcia

Londres

L’Estat du 117 ajuntaments als jutjats pels pagaments a l’AMI

Barcelona

El PSC s’ho juga a un pacte d’estat per aspirar al govern

barcelona
RASHED KHOUDARY
ACTIVISTA PALESTÍ, COORDINADOR DE JORDAN VALLEY SOLIDARITY MOVEMENT

“Israel vol la nostra terra sense la nostra gent”

barcelona

El secretari del TSJC, testimoni clau de Trapero

barcelona
Desenes de ferits a Beirut en xocs entre policia i manifestants

Desenes de ferits a Beirut en xocs entre policia i manifestants

Beirut

La Cimera del Clima tanca un acord de mínims i ‘in extremis’

Madrid

Sturgeon avisa Johnson que Escòcia “no pot estar empresonada dins el Regne Unit contra la seva voluntat”

Barcelona