Per què hem de votar Sí
Per tenir crèdit financer als mercats internacionals
Catalunya passaria de tenir una qualificació de bo porqueria a tenir el ràting d'A+, el mateix que Israel
L'escanyament econòmic actual fa que el finançament del govern depengui de l'Estat
Actualment, la Catalunya autonòmica no pot recórrer al que coneixem com “els mercats” per completar el seu finançament. La liquiditat de l'administració catalana passa per Madrid i depèn de la voluntat política del ministre d'Hisenda, que és qui té l'aixeta del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
Les coses serien molt diferents en una Catalunya estat. Amb la independència, el Principat podria recórrer als mercats financers internacionals per garantir-se el finançament necessari. Els mercats, però, no deixen els diners a qualsevol. Cal tenir una determinada qualificació de risc financer (l'anomenat ràting) per poder aspirar al finançament en unes condicions millors o pitjors, o simplement per tenir la possibilitat de demanar-ne.
El gener d'aquest any, la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya va presentar l'estudi Aproximació al risc sobirà d'un estat català. L'estudi concloïa que, en una Catalunya independent, el Principat tindria una qualificació d'A+, la mateixa que tenen Israel i Corea del Sud, en una escala que va de l'AAA a la CC. L'Estat espanyol té una qualificació de BBB i la Catalunya actual, de BB, cosa que equival a dir que els valors emesos pel govern de Catalunya són bons porqueria. I els d'Espanya no estan gaire millor.
Segons els autors de l'estudi –que van fer servir el mètode de l'agència de qualificació Standard & Poor's–, “si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, tindria una qualificació d'A- i no tindria problemes econòmics”.
Com que això no és possible, si Catalunya es decantés per la independència, pujaria de cop set nivells respecte a la situació actual. Els economistes encarregats del document, però, parteixen de la hipòtesi que el procés “serà ordenat i negociat amb l'Estat espanyol”.
Val a dir que, fa uns anys, el Cercle Català de Negocis va elaborar un estudi en la mateixa línia, que atorgava a Catalunya una qualificació entre AA i AAA, és a dir, en les posicions capdavanteres de l'economia mundial.
Tant l'estudi d'ara com el del CCN consideren que el potencial econòmic del país “està fora de dubtes” i que el saldo de les finances públiques serà positiu. El CCN hi afegia que el PIB per càpita seria el quart més alt d'Europa.
Molt millor anar a la nostra
L'informe sobre la viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) conclou que si el 2011 Catalunya hagués estat independent hauria ingressat 45.317 milions d'euros addicionals, corresponents als recursos que ara paguem a l'administració estatal. Aquesta quantitat, sumada a la desaparició del dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros anuals i al fet que la Generalitat pogués disposar anualment d'un guany fiscal net a l'entorn del 6% del PIB (entre 11.000 i 12.000 milions d'euros), canviaria molt la manera com ens miren els mercats. Segons Núria Bosch, catedràtica d'economia pública a la UB i vicepresidenta del CATN, Espanya es veurà obligada a negociar la secessió, tal com preveu el Col·legi d'Economistes, perquè si no s'hauria d'empassar un deute que voreja el 100% del PIB espanyol.
