Els EUA reconeixen l'atac a un hospital de MSF a Kunduz
Washington admet possibles “danys col·laterals” en el bombardeig a un centre mèdic afganès que causa almenys dinou morts
Metges sense Fronteres afirma que va facilitar les coordenades de la clínica a l'exèrcit nord-americà
Els Estats Units van admetre ahir que podrien haver causat “danys col·laterals” en una instal·lació de l'ONG Metges sense Fronteres (MSF) durant un bombardeig perpetrat a Kunduz, al nord de l'Afganistan, que va causar almenys dinou morts, entre els quals nou sanitaris, i una quarantena de ferits. Washington va donar la cara ahir dient que investigarà l'atac, que revifa la controvèrsia sobre els errors en les ofensives militars nord-americanes al país asiàtic, sovint anomenades “operacions quirúrgiques”.
El portaveu de les tropes nord-americanes a l'Afganistan, el coronel Brian Tribus, va informar de “l'atac aeri contra individus que amenacen els efectius nord-americans”, i que aquest atac “podria haver provocat danys col·laterals en una instal·lació mèdica”. “L'incident està sota investigació”, hi va afegir.
Metges sense Fronteres va explicar que nou sanitaris van morir en l'atac i que el seu personal del centre d'urgències de Kunduz va telefonar a membres de l'OTAN a Kabul i a militars de Washington mentre queien les bombes.
Aquesta setmana, l'ONG ja havia alertat que el centre era a primera línia de foc. I ahir va condemnar “en els termes més enèrgics” l'atac aeri nord-americà i va dir que havia donat les coordenades del centre sanitari a totes les parts en conflicte, inclosos els talibans, les tropes afganeses i nord-americanes. Paral·lelament al bombardeig del centre de MSF, almenys noranta talibans van morir en l'operació dirigida per l'exèrcit afganès.
Kunduz és una ciutat estratègica del nord de l'Afganistan, escenari dels combats entre els talibans i les forces afganeses. Els talibans van assolir-ne el control dilluns amb un atac que va fer-ne fora les autoritats locals, en la que és la victòria més important dels insurgents des que en van ser expulsats el 2001. Com a reacció a l'ofensiva talibana, Herat els va culpar del bombardeig a l'hospital dient que van decidir amagar-s'hi durant els xocs amb les tropes afganeses.
Possible crim de guerra
La Unió Europea va demanar ahir que s'investigui el cas, mentre que l'ONU va qualificar de possible crim de guerra l'atac a l'hospital. L'alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, Ra'ad Al Hussein, va qualificar l'atac de “tràgic, inexcusable i possiblement criminal” i va reclamar una investigació, perquè es podria considerar crim de guerra si es demostra que l'atac ha estat deliberat.
Però si l'Afganistan ha portat maldecaps a l'administració d'Obama, aquest no és l'únic front que Washington té obert. L'actuació a Síria es complica mentre Rússia hi llança ofensives unilaterals, teòricament contra Estat Islàmic (EI), però que fan costat al seu aliat, el president Baixar al-Assad. Ahir avions de combat russos van bombardejar Latakia i Idleb. L'Observatori Sirià dels Drets Humans estima que 39 civils han mort com a conseqüència dels atacs russos al país àrab.
