Londres endurirà la llei de petició d'asil el 2016
El Partit Conservador refusa una política europea comuna per tractar el cas dels refugiats
Des d'un país considerat ja segur, Londres no permetrà demanar l'admissió dins de les seves fronteres
El Partit Conservador britànic ha tret del calaix dels vells instints els monstres que acostuma a guardar-hi. Ahir, en el congrés que té lloc a Manchester, va ser el torn de l'asil polític i la immigració, temes de gran rèdit electoral per als tories. I, com de costum, una de les arrels del problema és la Unió Europea.
En un discurs molt dur, més encara ateses les imatges de la crisi dels refugiats i dels intents d'assalt de l'Eurotúnel que s'han pogut veure durant l'estiu, i que encara continuen, la ministra de l'Interior, Theresa May, va anunciar un enduriment de les polítiques de demanda d'asil al Regne Unit.
May va assegurar que el Regne unit no adoptaria “ni d'aquí a mil anys” una política europea comuna en aquest tema i va prometre un “nou enfocament britànic”. Això inclou un enduriment de les condicions de sol·licitud per a les persones que intenten demanar refugi al país des d'altres zones ja segures, i la preferència per concedir-lo en els casos més dramàtics i no a “les persones que poden arribar pels seus propis mitjans al Regne Unit”.
May va avançar que a principis del 2016 es publicarà una estratègia governamental per enfocar el problema i es farà igualment públic un registre de persones i d'organitzacions capaços d'atendre els sol·licitants d'asil, 25.000 durant el 2014. La identificació dels sol·licitants, i la revisió contínua de les condicions del país d'on provenen, serà una altra de les innovacions.
L'anunci de May va ser de seguida criticat pel Consell del Refugiat del país, que va qualificar les noves mesures que el govern vol posar en pràctica de “profundament esgarrifoses”. En exposar els nous plans, May no va estalviar duresa retòrica. I en parlar d'asil també es va referir a l'emigració econòmica, dos “fenòmens que no cal confondre”. “El desig d'una vida millor –va continuar– és perfectament comprensible, però hi ha un límit a la quantitat d'immigració que qualsevol país pot i ha de tenir. Calen més controls, perquè quan la immigració és massa alta, quan el ritme de canvi [de la població] és massa ràpid, és impossible construir una societat cohesionada. És difícil per a escoles i hospitals, i difícil que sigui absorbida per la infraestructura bàsica, com ara habitatge i transport.
A la seva veu, una de les més dures del partit en aquesta matèria, s'hi va afegir posteriorment la del primer ministre britànic, David Cameron, que, en una entrevista a la BBC prèvia a la intervenció d'avui en la cloenda del congrés, es va mostrar en total coincidència amb la ministra i va assegurar que “la política sobre immigració no ha funcionat a causa de les grans quantitats d'immigrants que arriben procedents de la Unió Europea”. En aquest sentit, avui Cameron haurà de revelar als membres del partit algunes de les propostes que vol elevar als socis de Brussel·les perquè pugui justificar un vot afirmatiu en el referèndum sobre la pertinença a la Unió que tindrà lloc abans de finals del 2017.
D'altra banda, davant dels congressistes, May es va comprometre a mantenir el nombre d'immigrants nets al país per sota dels 100.000, objectiu molt lluny dels 330.000 que van arribar l'any passat. Entre els 100.000, May també hi vol comptar també els estudiants universitaris.
ADN ‘tory', un llenguatge molt greu
q.a
Una dècada enrere, el nombre de refugiats que demanaven asil al Regne Unit arribava a cent mil anuals. El 2014, només 25.000. I ahir, quan Europa viu una de les crisis de refugiats més greus de la història recent –incubada durant anys de laissez-faire, laissez-passer tant a Síria com al nord d'Àfrica i en altres llocs del planeta–, la ministra May va prometre blindar les fronteres de les Illes Britàniques. El paradís només per a uns pocs.
Aprofitats
A l'anunci de les noves lleis s'hi afegeix un to reaccionari, que és a l'ADN tory. Perquè en assegurar que es tindran en compte abans les peticions d'asil de les persones en “situacions dramàtiques” que no pas les d'aquells capaços d'arribar pels seus mitjans al país, s'ofereix una imatge perversa. La de que les persones que s'amunteguen a Calais en espera de fer el salt, i que segons May són “els més rics, els més forts i els més aptes”, són això, aprofitats que només estan en espera de l'oportunitat per fer el salt i gaudir dels avantatges d'un país com el Regne Unit. El llenguatge de May no és lluny del de comentaristes de The Sun. En el seu cas, però, és molt greu. Darwinisme xenòfob.
