Preocupació a l'OTAN per la intervenció de Rússia a Síria
Els aliats alerten que Moscou prova el seu armament més modern, critiquen el suport a Al-Assad i defensen una solució política
Els russos neguen que míssils llançats des del Caspi caiguessin a l'Iran, tal com afirmen els EUA
El desplegament armamentístic que Rússia està demostrant a Síria preocupa, i molt, l'OTAN. Ahir els ministres de Defensa integrants de l'Aliança Atlàntica es van reunir a Brussel·les i van criticar l'estratègia russa, perquè consideren que no només va en contra d'Estat Islàmic –grup gihadista que va entrar en el conflicte sirià a mitjan 2014 i que controla amb les seves milícies bona part del país–, sinó també d'altres faccions rebels.
Al vespre, la cadena CNN va informar que quatre dels 26 míssils que els russos van disparar dimecres des del mar Caspi amb direcció a Síria van caure a l'Iran. La cadena, que citava fonts oficials dels EUA sense identificar-les, va afegir que ignorava si aquests míssils havien provocat cap dany. Moscou va reaccionar a la informació reiterant que tots els míssils que va llançar dimecres van assolir els seus objectius a Síria.
L'OTAN considera que s'ha de buscar una solució política al conflicte sirià, en el cinquè any de guerra que ja ha provocat més de 300.000 morts, i creu que la intervenció del Kremlin és una estratègia per salvar el règim de Baixar al-Assad.
L'exèrcit sirià ha donat mostres d'esgotament durant els darrers temps i la pèrdua de posicions en favor de grups islamistes ha provocat la intervenció de Moscou, fidel aliat de Damasc en una relació que es remunta a l'època de la Unió Soviètica. “El què està passant a Síria és evidentment molt important per a l'OTAN perquè veiem que Rússia està provant algunes de les seves armes més modernes”, va assegurar el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que va revelar que els ministres de Defensa aliats van estar d'acord que la situació planteja “greus preocupacions”.
“Demano a Rússia que tingui un paper constructiu en la lluita contra Estat Islàmic (EI). Les accions russes de suport al règim sirià no ajuden”, hi va afegir. Un altre dels aspectes que preocupen l'Aliança són les recents violacions de l'espai aeri turc per part d'avions russos, que Stoltenberg va qualificar “d'inacceptables” i va indicar que l'OTAN segueix la situació amb deteniment.
Un cop més es va expressar la solidaritat amb Turquia, membre de l'OTAN, i es va advertir que en qualsevol moment es podien desplegar les tropes si es creu que un membre “està sota alguna amenaça” en una clara referència a l'incident entre Moscou i Ankara.
Investigació a Kunduz
D'altra banda, Stoltenberg va explicar que l'OTAN decidirà abans que acabi l'any on s'establiran les tropes que es quedin a l'Afganistan. El bombardeig dels Estats Units sobre un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz va fer 22 morts dissabte, una acció per la qual Obama va demanar perdó. “Assenyalem la importància d'una completa i transparent investigació sobre aquest incident”, va dir-hi Stoltenberg, que va afegir que forces afganeses lideren les tasques de seguretat al país i que l'OTAN els continuarà donant suport.
LA FRASE
LA XIFRA
Més diners per als refugiats
Els ministres de l'Interior de la Unió Europea van donar ahir el seu suport a incrementar en 401,3 milions d'euros el pressupost europeu d'aquest any per destinar més mitjans de gestió a la crisi de refugiats, a més de redirigir prop de 200 milions ja pressupostats a països com ara Turquia, Jordània i l'Iraq a acollir refugiats sirians i a contenir el seu trànsit cap a Europa. Dels 400 milions addicionals, un total de 300 es destinaran als països fronterers amb Síria, que estan desbordats des de fa temps i que tenen camps de refugiats al seu territori. Es calcula que a Turquia hi ha més de dos milions de sirians. Els 100 milions d'euros restants es destinaran per finançar l'assistència urgent que ofereix el Fons per l'Asil i la Integració (FAMI) i el Fons de Seguretat Interna. D'altra banda, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez Vázquez, va assegurar ahir que l'Estat espanyol s'ha ofert a acollir de manera “immediata” un primer grup de 50 demandants d'asil dels gairebé 15.000 que s'ha compromès a resituar al seu territori en dos anys, en el marc del programa europeu per recol·locar en sòl comunitari 160.000 refugiats arribats d'Itàlia i Grècia. El secretari d'Estat no va avançar cap data concreta per traslladar aquest primer grup, tot i que va dir que vindran d'Itàlia, on hi ha demandants d'asil procedents de Síria i Eritrea.
