Rajoy ressuscita la por del 155
L'avís de suspendre l'autonomia revifa ara davant la “barbaritat” de Mas d'insinuar el desacatament
Les Corts es dissoldran el 26 d'octubre i n'hi ha prou amb una diputació permanent per activar el procés estant en funcions
A només seixanta dies de les eleccions espanyoles del 20 de desembre, cada dia que passa el pronòstic sobre les urnes s'assembla més a una loteria d'atzar i el PP de Mariano Rajoy ha decidit fiar ara la seva sort final a un número fetitxe: el 155. En una setmana prolífica en fatalitats al PP però en la qual el govern espanyol s'ha anotat l'èxit de culminar la reforma del Tribunal Constitucional que el converteix en el braç executor de les seves pròpies sentències, La Moncloa va confiar al ministre de Justícia, Rafael Catalá, l'aposta de ressuscitar l'espantall de la suspensió de l'autonomia consagrada en l'article 155 de la Constitució si la Generalitat contempla el desacatament. “Si fos necessari, s'hauria d'aplicar”, va advertir Catalá en nom del govern de Rajoy i amb el total beneplàcit de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
L'aposta pel 155 no és un recurs nou en l'armari de la por de La Moncloa. De fet, l'opció de suspendre l'autonomia catalana està tan present a la taula del despatx de Rajoy que el president espanyol es va precipitar en un lapsus quan el 31 de juliol oferia el seu balanç del curs polític. Rajoy abordava l'obligació de Catalunya de complir el 0,3% de dèficit el 2016 i acudia a la Constitució per invocar l'article en què Rodríguez Zapatero i ell van fixar-hi el dèficit zero, però per un lapsus no va citar el correcte, el 135, sinó el 155, casualment el que li permet liquidar l'autonomia. “Tenen raó que m'ha traït el subconscient”, va dir en ser descobert. “És possible la seva utilització”, opinava dies abans el ministre de Justícia.
Espantall unificador
Si bé les invocacions al 155 van minvar a l'agost i fins i tot el PP va abraçar la reforma de la llei del Constitucional –que ara pot suspendre de funcions les autoritats i els empleats públics– com un antídot amb més ganxo electoral contra la secessió, el govern del PP s'ha decidit a ressuscitar l'espantall a seixanta dies del 20-D i al final d'una setmana en què ministres i dirigents populars s'han entregat al canibalisme fratricida. Amb un PP que no té líder en deu comunitats i que digereix la por a Ciutadans sota el foc amic dels dards de José María Aznar i els atacs de sinceritat del ministre Cristóbal Montoro contra els seus, Catalunya figura al radar de Gènova 13 com un dels terrenys de joc que propicia la cohesió.
En declaracions a Onda Cero, el ministre Catalá va subratllar que el 155 és un article “vigent”, que “està a la Constitució” i que fins ara “no ha sigut necessari” aplicar perquè “no s'han produït els supòsits que preveu”. És a dir: que no s'han registrat els “incompliments greus d'obligacions per part de les institucions” que dicta la casella de sortida per a la suspensió de l'autogovern.
Més enllà de citar el 155 com l'amenaça extrema, però, el titular de Justícia manté que hi ha “mecanismes anteriors” per garantir “el normal funcionament de les institucions”.
Quan se li va demanar a De Santamaría per l'entitat de l'aposta pel 155 a la vista de la desobediència insinuada per Artur Mas després de declarar al TSJC, la vicepresidenta va qualificar la porta oberta al desacatament de la justícia com una “barbaritat” i, significament, va voler instal·lar el missatge que no descarta l'ús de l'article fetitxe. “La fortalesa del govern i de les institucions farà que Mas respecti la llei i els tribunals i que compleixi”, va desafiar. “Quina fortalesa té per demanar als catalans que respectin les lleis que aprova el Parlament si ell està disposat a col·locar-se per sobre de la democràcia? Mas pensa que la democràcia és ell”, va denunciar Santamaría.
Dos governs en funcions
El pols entre els extrems del pont aeri, a més, serà dirimit per dos governs en funcions a partir del 26 d'octubre, un dilluns en què Rajoy ha convocat un Consell de Ministres extraordinari per dissoldre les Corts. Paradoxalment, a partir d'aleshores Rajoy tindrà més fàcil aplicar l'article 155, perquè ja no necessitaria la preceptiva autorització d'un ple del Senat sinó que en tindria prou amb el vistiplau de la Diputació Permanent del Senat, un òrgan menys plural perquè l'integren 36 membres i el PP hi reforça proporcionalment la majoria absoluta que ja té a la cambra alta perquè hi ocupa 23 seients.
LES FRASES
“Pressió i setge físic” als jutges
La concentració de suport a les consellers Rigau i Ortega i al president Mas de dimarts i dijous continuen avivant els laments del govern espanyol pel que consideren que és un exercici de pressió al TSJC. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, fins i tot va arribar ahir a l'extrem de valorar-ho com un cas de “setge físic”.
Després de considerar que el fet que un president de la Generalitat declari com a imputat “entra dins de les regeles del joc”, Catalá va voler advertir els manifestants que, tot i que “alguns pretenguin generar influència, pressió i fins i tot setge físic en alguna ocasió”, la justícia actua de manera independent. La vicepresidenta Sáenz de Santamaría, al seu torn, va reprotxar a l'oposició en bloc que deixés el PP en solitari –amb la majoria absoluta– al Senat a l'hora d'aprovar com a última llei de la legislatura la reforma del TC que converteix l'alt tribunal en sentenciador i executor de les seves sentències. “Ara entendran l'important que és”, va reblar.
