El Congrés s'acomiada amb un altre no a la independència
El republicà Tardà exhibeix la moció com la foto ‘finish' de la legislatura i diu que “és més fàcil crear la República catalana que canviar Espanya”
CDC hi vota a favor, Unió i ICV se n'abstenen
Amb només tres dels 350 escons que té el Congrés, el grup d'ERC i el portaveu Joan Tardà s'anotaven ahir el cop d'efecte d'arrossegar la cambra a votar sobre la independència de Catalunya precisament en l'últim ple de la legislatura. Amb el vet descomptat de la majoria absoluta del PP –a la qual es van sumar el PSOE i UPyD– la moció d'ERC va ser rebutjada (291 no en contra 27 sí i 18 abstencions) sense que la votació revestís incertesa, però Tardà es va vantar de tenir “la foto finish de la legislatura” amb un altre no del Congrés a la secessió.
La literalitat de la moció d'ERC proposava que el Congrés instés el govern espanyol a reconèixer “la voluntat majoritària del poble” de Catalunya que s'ha expressat a les urnes el 27-S “de constituir-se en un estat independent”. Tardà va recordar que una majoria de vots del SNP a Escòcia més precària del 48% que ara sumen Junts pel Sí i la CUP va conduir premier britànic David Cameron a autoritzar una consulta, mentre que en el cas d'Espanya la majoria de dos terços exigida al Congrés per canviar la Constitució regala al PP el bloqueig de l'status quo. “I els que no hi han arribat, com ara Podem o Pablo Iglesias, tampoc volen canvis troncals a l'Estat, i si els volguessin, no podrien fer-los”, va dir Tardà. I reblava: “És més fàcil crear la República catalana que canviar l'Estat espanyol”. “En l'inici de la legislatura, un 10% es declarava independentista i ara és un 48%”, hi afegia Jordi Xuclà (CDC).
Obligats a retratar-se, CDC va votar a favor d'un text secundat també pel PNB, l'esquerra abertzale i el BNG, mentre que Unió i ICV es van abstenir. “Van perdre el plebiscit. Deixin d'interpretar els vots del no i comptin els del sí: van perdre perquè no arriben ni al 48%”, va replicar Francesc Vallès (PSC). Més vehement va ser Dolors Montserrat, del PP: “Quants hospitals tancats per alimentar la maquinària secessionista excloent i sectària!” “Són la millor cara del pitjor, com ho és el nacionalisme excloent, i ho puc dir aquí sense patir la manipulació de TV3”, va reblar Montserrat, que va emocionar tant els seus que el ministre Montoro va saltar de l'escó per acudir a rebre-la a l'escalinata i fondre's amb ella en una abraçada.
Des d'Unió, Montserrat Surroca admetia l'èxit de Junts pel Sí per governar i prou. “No existeix la majoria independentista”, va prevenir. “Pensar que no hi ha forces per fer un referèndum i sí per crear una República catalana és creure que la llei de la gravetat ha desaparegut”, va dir Joan Coscubiela (ICV), que va reprotxar que “no es pot iniciar una República catalana fent que el primer pas sigui la negació del dret a decidir”.
Posada: “Ha de parlar en castellà”
Abans de la moció d'ERC era el grup d'UPyD el que forçava a debatre la pretesa exclusió del castellà a Espanya i Joan Tardà va servir l'anècdota de l'últim ple. “Llegiré l'article 3.1 de la Constitució. El castellà és la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a fer-la servir. De fet, jo la faig servir”, va dir Tardà en català. “Senyor Tardà, l'he d'advertir que no pot vostè emprar el català si després ho tradueix. Ha d'emprar el castellà, és la norma”, va renyar-lo el president del Congrés, Jesús Posada. “Ja està tot dit, senyora Rosa Díez...”, es va acomiadar Tardà, cofoi que els fets parlessin per ell.
