Nou dels divuit alcaldes enquestats al Vallès Occidental celebrarien consultes
Els sis alcaldes contraris, Terrassa al capdavant, són del PSC però n'hi ha dos que sí que les veuen de bon ull
Entre els alcaldes que es decanten pel sí, predominen els de municipis petits –Gallifa, Sant Llorenç, Polinyà i Sentmenat– i mitjans –Viladecavalls, Sant Quirze i Santa Perpètua–. Però sobresurten els de les dues grans ciutats en què no governa el PSC, els casos ja esmentats de Sant Cugat i Cerdanyola.
Entre les respostes, l'«estic a favor que Catalunya pugui escriure el seu futur lliurement» de Lluís Recoder (CiU) és la més lapidària. El cerdanyolenc Antoni Morral (ICV-EUiA) aplaudeix la consulta però «realitzada des de la societat civil». I la resta d'alcaldes de CiU que han participat en l'enquesta coincideixen que sí, tot i recordar que els municipis no tenen potestat per preguntar per l'autodeterminació. Els dos alcaldes de l'òrbita d'ERC, Ricard Torralba i l'independent Joan Tunyí –Gallifa–, són més contundents. És il·lustrativa la resposta del darrer: «No ens ha de fer por preguntar res; en moments de crisi és bo que la ciutadania vagi fins al fons a l'hora de plantejar-se coses.»
Dos socialistes, a favor
Malgrat que el PSC, en paraules del mateix Montilla, desaconsella clarament la celebració de consultes, l'alcaldessa de Polinyà, Pepita Pedraza –que governa en solitari–, diu que «li sembla bé» que una entitat en pugui convocar una al seu poble. Un altre socialista, l'alcalde de Santa Perpètua, Manuel Ruiz, tampoc no posaria «cap impediment» a una associació, tot i que en el seu cas cal recordar que comparteix govern amb ERC i CiU. L'alcaldessa barberenca, Ana del Frago, tampoc no descartaria aquesta possibilitat, però la desvincularia sempre de l'àmbit estrictament municipal. I l'altre cas és el de l'alcaldessa de Palau-solità, la convergent Mercè Pla, que no s'hi oposa però no vol entrar a fons en el debat perquè governa dins d'un pacte amb ERC i el PP.
Els sis edils pel no, del PSC
Mentre que Tunyí pensa que un moment de crisi seria idoni perquè Catalunya consultés els seus ciutadans sobre la independència, la conjuntura econòmica adversa és l'argument preferit pels sis alcaldes, tot ells socialistes, que s'oposen a les consultes al Vallès Occidental. El més taxatiu, l'egarenc Pere Navarro, veuria «fora de lloc» una consulta a Terrassa amb «18.000 aturats». També esmenten la crisi Eva Menor –Badia– i César Arrizabalaga –Montcada–, que s'exclama «quina poca feina té la gent!».
Per la seva banda, Ignasi Giménez subratlla «la invalidesa legal» d'una consulta municipal, però respectaria que una entitat en proposés una. Joan Parralejo, de Ripollet, també s'ho miraria de lluny, «com si el club de futbol de Ripollet celebrés una votació per triar nou president». I a Rubí, Carme Garcia diu que la seva «prioritat és garantir el mínim conflicte possible i que no hi hagi aldarulls». Finalment, amb el pragmatisme que li confereix la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos va preferir no respondre.
