Enredat amb les xifres de la millora
El mandat acaba amb menys aturats però també amb menys ocupats per la destrucció de llocs de treball
Rajoy ven que l'Estat creix més que ningú i la rescatada Irlanda creix el doble
El dèficit cau del 9% al 4,2%
La foto laboral no oculta la desprotecció: 721.900 llars sense ingressos i 1,57 milions amb tothom aturat
En publicar Com mentir amb estadístiques, l'escriptor nord-americà Darrell Huff (1913-2001) va voler avisar sobre l'abast de l'artefacte que el lector tindria a les mans. “Els desaprensius ja coneixen aquests trucs; els homes honrats els han d'aprendre en defensa pròpia”, va prevenir. I Huff hi afegia un advertiment: “El llenguatge secret de les estadístiques, tan atractiu per a una cultura que es basa en els fets, s'utilitza per crear sensació, deformar, confondre i simplificar en excés.” Immers en la seducció empírica de les xifres, el govern de Mariano Rajoy clou el mandat amb la proclama que ara hi ha menys aturats que els que el PP es va trobar el desembre del 2011. I és cert, però l'èxit conviu amb la paradoxa que hi ha també menys ocupats
cotitzant a la seguretat social per culpa de la destrucció de llocs de treball.
En el debat obert a La Moncloa sobre quina era la data més idònia per als interessos del PP per fixar les eleccions, a favor d'endarrerir al màxim la cita amb les urnes per programar-la el 20 de desembre hi jugava l'evolució de l'atur. Perquè, més enllà de la tensió territorial amb Catalunya, Rajoy assumia que es jugaria la reelecció en l'assignatura d'economia. I el seu full de serveis és l'última enquesta de població activa (EPA): 298.000 desocupats menys i 182.200 ocupats més a tot l'Estat espanyol.
Les dades s'esclareixen, però, si la fotografia actual es compara amb la foto fixa del 2011: Rajoy es va trobar 5,28 milions d'aturats i actualment n'hi ha 4,85 milions. El problema? Rajoy va heretar de José Luis Rodríguez Zapatero 18,15 milions d'ocupats i aquests ara no arriben als 18,04 milions. L'explicació? La població activa, la formada per les persones en edat de treballar i amb disposició a fer-ho, ha minvat des dels 23,4 als 22,8 milions en l'últim quadrienni i es troba en nivells del 2008, en què va esclatar la bombolla immobiliària. Més enllà de la crua paradoxa de tenir alhora menys aturats i menys ocupats, el mercat laboral subratlla, ara, la seva precarietat: durant els quatre anys de Rajoy, s'han destruït 652.000 llocs de treball a jornada completa, mentre es creaven 365.500 feines a temps parcial i s'han esfumat 354.400 contractes indefinits mentre es creaven 152.800 feines temporals. I queda un mal, la creixent desprotecció: 721.900 llars sense ingressos i 1,57 milions d'habitatges en què tothom està aturat.
En la seva radiografia, Rajoy ven que l'Estat espanyol “creix més que ningú a la UE” perquè ho fa a un ritme del 3%. La frase, però, topa amb l'evidència comparada. “Ara, em trauran el cas de Letònia”, s'exculpa. Però no cal citar Letònia: la rescatada Irlanda creix al 6,5%. En la reducció del dèficit, Rajoy s'anota el mèrit de reduir-lo del 8,9% al 4,2% amb què hauria de tancar el 2015, però Brussel·les no el creu i espera el 4,4%.
Enmig d'aquest mar de dades, Rajoy protagonitza un vídeo per al web www.partiparenserio.es amb un avís per al 20-D. “M'agradaria demanar-vos que hi participeu i que us formeu opinió de la millor manera”, recomana. Ningú és més conscient que ell del risc que s'amaga en les estadístiques.
