Pagesos, víctimes principals
La primera persona executada després d'un sumaríssim va ser un guàrdia civil lleial a la República
El règim franquista no va tenir miraments a l'hora d'aplicar la condemna a mort. Entre el 1936 i el 1980 van morir a mans d'escamots d'afusellament a Catalunya 3.358 persones. Hi havia 4.411 condemnats a la pena capital, però 1.053 van escapar del seu destí perquè la pena els va ser commutada.
El perfil de la persona afusellada era el d'un home de 37 anys, treballador del sector primari, casat, amb família i en edat activa. Segons la Guia dels procediments judicials militars de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Catalunya, els més castigats per la pena màxima van ser els pagesos. Les zones agràries concentren el nombre més alt de defuncions. En conjunt, és en les persones amb oficis pertanyents al sector primari (agricultors, ramaders, pescadors, caçadors i miners) on es concentra l'índex d'execucions més elevat. Tanmateix, entre els morts també podem trobar un bon nombre de paletes, forners, jornalers, xòfers, ferrers i altres professionals semblants. Fins i tot hi ha nou mestresses de casa i un jubilat.
Ara bé, la primera persona que va ser afusellada segons els registres va ser un guàrdia civil que es va mantenir fidel a la República. En total, entre militars i membres dels cossos de seguretat hi ha 105 persones executades, que representen un 3,13% del total d'execucions.
Les primeres sentències a mort (77) que es compliran tenen lloc a les comarques de Lleida, punt d'entrada de les tropes nacionals a Catalunya. Els Pallars, la Noguera i el Segrià seran les comarques més afectades. A mesura que els rebels avançaven, anaven estenent les penes capitals.
En el conjunt del Principat, i tenint en compte el període que abraça la guia documental, el nombre més alt de ciutadans executats es concentra a la demarcació de Barcelona, amb 1.671 persones. La segueixen, per ordre, Tarragona, Girona i Lleida. Hi ha una relació proporcional entre el nombre de persones executades i la distribució d'habitants per províncies segons el cens de població del 1936. La suma de les quatre demarcacions és de 3.268 persones. El que falta fins a arribar als 3.358 catalans afusellats correspon a catalans que viuen a la resta de l'Estat espanyol o a l'estranger, o bé persones sobre les quals no consta el lloc de residència.
El gros de les execucions es concentra entre el 1939 i el 1945 (un 96% del total), i especialment entre el 1939 i el 1940, coincidint amb l'avenç de les tropes nazis i feixistes els primers anys de la II Guerra Mundial. A partir del 1944, hi ha menys execucions i pràcticament s'acaben reduint a la persecució dels maquis, els guerrillers que mantindran encesa la flama de la lluita armada contra el franquisme. Seran perseguits fins al 1956.
El reconeixement internacional del règim que lidera Franco i l'oberturisme econòmic impulsat pels ministres tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei són les circumstàncies que propiciaran que no hi hagi cap més execució a Catalunya fins al final del règim. El 1974 Franco ratificarà la condemna a mort de Salvador Puig i Antich i Georg M. Welzel (més conegut com a Heinz Chez). Un any més tard, tindrà el mateix destí Juan Paredes Manot, Txiqui, membre del grup terrorista ETA, que serà condemnat a mort a Barcelona. Els últims afusellaments rebran la condemna de la comunitat internacional i propiciaran les mobilitzacions d'una oposició que veu com el règim s'apaga.
Tots els noms
La feina dels arxivers catalans recull, en la part final, la relació amb noms i cognoms de les persones executades a Catalunya, així com la seva procedència. Les xifres varien respecte a les que Josep Maria Solé i Sabaté recull el 1985 en el llibre La repressió franquista a Catalunya: 1938-1953. L'historiador aplega 3.385 noms a partir d'una àrdua tasca de camp. Els arxivers incorporen al seu treball els noms de l'obra de Solé i Sabaté, per bé que no estan recollits a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer.
