Dues bones oportunitats perdudes

A Brussel·les es parla sovint del dèficit democràtic de les institucions europees, en referència a la dificultat de traslladar la voluntat dels ciutadans al complex sistema polític
i legislatiu de la UE.

Els últims dies, al Parlament Europeu (PE) s'han debatut dos informes molt importants que podrien haver servit per arreglar, almenys una mica, aquesta qüestió. Per una banda, es va votar l'informe sobre la iniciativa ciutadana europea (ICE), una eina de participació ciutadana que permet que, si es reuneixen un milió de firmes de ciutadans d'almenys set estats membres, es pugui demanar a la Comissió Europea (CE) que legisli sobre el que se li proposi. Però el text que finalment es va aprovar és una gran oportunitat perduda per
posar a disposició de la ciutadania el que podria haver estat un instrument molt potent.

L'ICE va entrar en vigor fa més de tres anys i fins ara només tres iniciatives –d'un total de 24 que s'han registrat– han aconseguit més d'un milió de signatures. El punt clau que havia de resoldre l'informe era que la CE tingués l'obligació de fer-ne un seguiment. Sense aquest seguiment i una proposta legislativa posterior, una ICE esdevé un exercici inútil, poca cosa més que un brindis al sol. El nostre grup proposava que cada una que reunís més d'un milió de firmes s'hagués de traduir forçosament en una proposta legislativa de la CE o del PE. Però
la gran coalició –populars i socialistes– no ho va acceptar.

Al marge de l'ICE, la setmana passada es va votar la reforma de la llei electoral europea. Una vegada més, la gran coalició es va posar d'acord i va decidir fixar un llindar mínim obligatori d'entre el 3% i el 5% dels vots per tenir representació al PE. Els estats que hauran de fixar aquest llindar –que per ara només són Alemanya i Espanya, els únics que tenen circumscripcions de 26 escons
o més– tenen la llibertat de decidir si imposen el 3% o el 5%.

En les eleccions europees de l'any passat, més d'un milió cent mil vots es van quedar sense representació al PE, un 7'4% del total. Amb el llindar del 3%, aquest percentatge s'hauria doblat fins al 14% i, amb el llindar al 5%, hauria superat el 18%. És a dir, gairebé un de cada cinc vots no hauria obtingut representació. Francament, aquesta no és una mesura que incentivi la participació ni les ganes d'anar a votar. La llista d'Esquerra Republicana va guanyar a Catalunya amb poc més del 4% dels vots; és a dir, que amb un llindar del 5% n'hauria quedat fora i la voluntat política de les 630.000 persones que la van votar no hauria servit per res. Naturalment, es poden fer coalicions amb altres partits petits, però és evident que amb aquesta mesura la pluralitat política es veu clarament perjudicada. Només per això estava clar que ens hi havíem d'oposar, però nosaltres com a grup –i jo com a diputat representant del grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea en aquesta reforma– vam fer altres propostes per fer una llei electoral més moderna, aprofitant que no s'havia tocat des del 1976. Vam proposar rebaixar l'edat obligatòria per votar als 16 anys: només vam aconseguir que se'n fes un vague esment sense precisar quan s'aplicarà. Vam proposar poder fer llistes que transcendissin els àmbits estatals, per fer que les eleccions fossin veritablement més europees: no es va admetre. Vam proposar paritat de gènere, que les llistes fossin 50% dones, 50% homes: només es va aconseguir una moció “encoratjant” a anar cap a aquest objectiu. Encara que previsible, tot plegat força decebedor.

Nosaltres creiem en una UE en què els ciutadans tinguem el dret a decidir sobre les principals coses que ens afecten. Per això calia dotar-se d'una ICE que fos determinant i d'una llei electoral que empari un sistema respectuós amb la diversitat de partits i amb la igualtat entre homes i dones. S'han perdut dues bones oportunitats per progressar. Els partits grans han estat massa conservadors i en algun aspecte fins i tot hem reculat. Donant l'esquena a la participació dels ciutadans i a la pluralitat, la UE ha arribat fins on és ara, amb l'euroescepticisme creixent a cada vegada més llocs i amb una flagrant manca de lideratge quan ens trobem amb crisis tan importants com la dels refugiats. Francament, em fa l'efecte que hem de començar a redreçar el rumb si no volem que cada dia més ciutadans donin l'esquena a la UE.