“Si el TC és imparcial, no ha d'aplicar la seva reforma”

Sí, l'equip inicial ha passat de 10 a 21 experts, perquè hem aglutinat els projectes paral·lels que hi havia: el de Juristes per la Independència de l'ANC, amb Sebastià Sardiné com a portaveu, i el d'un equip de juristes que treballen a l'estranger, coordinat per Oriol Vidal Aparicio. Des del febrer ens hem reunit cada mes, i amb les entre sis i set mil aportacions a la web estem confegint un text resum. La intenció és tancar-lo a final d'any, i lliurar-lo al Parlament perquè el faci servir com a material de treball, ja que en el full de ruta dels partits majoritaris hi ha convocar al més aviat possible una convenció per elaborar el text constitucional oficial.

Primer vam llegir a fons les constitucions d'Islàndia, Noruega, Suïssa i Alemanya. A més, ja coneixíem la dels EUA, que no ens serveix perquè és una declaració molt genèrica de principis, però ens ha servit per la facilitat amb què introdueix esmenes constitucionals, fet incompatible amb la rigidesa de la Constitució Espanyola. En aquesta no ens hi hem fixat gens, és del tot antiquada i gens adaptada a les necessitats de la societat actual.

Molt més: 97 articles, per uns 200 de l'espanyola. I cadascun té dos o tres de paràgrafs curts, amb un llenguatge comprensible, perquè hem intentat combinar el rigor tècnic amb la comprensió. Després ja es desenvoluparan amb una llei orgànica, però això és tasca del Parlament, la constitució no ho ha de preveure tot, ha de marcar les línies mestres. A l'espanyola hi ha molts articles que si no ets llicenciat en dret no els entens.

Hem estat pioners, i hem fet visible que és millor redactar-la no només des de l'àmbit acadèmic, sinó també amb l'opinió de la gent. Això permet anar-ho incorporant, reconduint-ho al terreny jurídic i polític.

No, és paral·lel i s'ha de fer ja en 18 mesos. Alhora que el govern gestioni els termes i continguts de la secessió, cal anar construint totes les estructures del futur estat republicà. I una és el marc constitucional, amb una convenció que proposem mixta entre parlamentaris, que tindran l'última paraula, i experts i tècnics que ajudin com a representants de la societat civil. Haurien de redactar conjuntament el text que se sotmetria a ple al llarg del 2016. A principi del 2017 l'esborrany de la constitució real ha d'estar acabat.

Sí. Una cosa és que la feina estigui acabada, i l'altra que s'aprovi al Parlament. S'hauria de sotmetre al ple després de les eleccions constituents del nou estat, perquè l'actual és només un Parlament de transició.

Sí, els esborranys inicials partien d'una idea comú, que Catalunya tingués una llengua oficial, el català, i que el castellà fos cooficial, amb un règim d'opció lingüística gairebé paritari. En canvi, arran de les propostes dels ciutadans, el redactat final anirà més aviat pel fet que el castellà no sigui cooficial, sinó que tingui un règim de llengua protegida, a mig camí entre el català i les altres més de cent llengües que es parlen a Catalunya. Els ciutadans ens han dit que la cooficialitat acaba provocant que la llengua minoritària acabi sucumbint davant la majoritària.

El text constitucional recollirà que hi ha una voluntat del Principat d'obrir-se als altres països catalans perquè, quan ho considerin oportú, es puguin federar amb la futura república de Catalunya, tenint especial cura que no es transmeti la idea d'un pancatalanisme. Deixem les portes obertes, res més que això. Ho han de decidir ells, en quin moment volen fer el pas.

Sí, amb això he quedat molt sorprès. La majoria de l'equip d'experts opinem que Catalunya ni necessita ni es pot permetre un exèrcit, perquè no pensem atacar ningú ni volem que ningú ens ataqui, i en el seu dia podrem signar un conveni amb l'OTAN que estableixi que ens protegeixen militarment a canvi d'una contribució econòmica, o d'aportar tecnologia, material sanitari, personal mèdic, ajuda humanitària... Però la majoria de ciutadans diuen que un estat de veritat ha de tenir forces armades per fer-se respectar. Per mi és una cultura obsoleta, passada, els països i les persones s'han de fer respectar pels seus principis morals, la seva conducta ètica, no per la seva capacitat dissuasiva o d'agressió. Els que volem que Catalunya sigui una nació de pau ens inclinem perquè no tingui exèrcit.

No, apostem per suprimir-ho, perquè quedin tres nivells d'administració. El municipal, potenciant al màxim les competències dels ajuntaments i els recursos que hi van associats; les set vegueries, que haurien d'ajudar al màxim els municipis petits o agrupacions de municipis i fer les obres d'infraestructura necessàries en un determinat territori. I per sobre el poder executiu del govern. El concepte és suprimir burocràcia i estadis intermedis innecessaris.

Res. La decisió del TC, d'altra banda obligada perquè la Constitució diu que quan el govern de l'Estat presenta recurs d'inconstitucionalitat s'ha d'admetre a tràmit, tindrà els mateixos efectes que va tenir la suspensió i posterior anul·lació de la declaració de sobirania del gener del 2013. És a dir, cap. És pur joc polític, una manifestació d'intencions. I la resolució en el seu dia del TC anul·lant-la, com passarà ara, és una altra manifestació d'intencions. I punt, ja ens ho hauran dit. Però conseqüència pràctica jurídica, cap. El que sí que en tindrà seran les lleis de transitorietat que aprovi el Parlament per desenvolupar la declaració, que aniran també al TC i se suspendran. Aquell serà el moment de la veritat. Llavors Catalunya dirà que no ho reconeix i continuarà endavant.

Sí, bastants mesos, entre altres coses perquè no tenim govern per començar a executar el que decideixi el Parlament, i aquest no pot començar a tramitar les lleis perquè no pot crear comissions legislatives. És un Tetris, i s'ha d'anar posant cada peça.

És una barbaritat jurídica, inadmissible en dret internacional, que es creï una llei ad hoc, i més per la via d'urgència, que modifica les funcions que li reserva la mateixa Constitució... N'han fet una reforma encoberta! Espero que quan el TC es vegi en l'obligació d'aplicar la reforma digui que no perquè és inconstitucional, això és el que faria un autèntic tribunal imparcial que actués per criteris jurídics.

La pot qüestionar el mateix TC, perquè l'afecta a ell. No es pot declarar l'anticonstitucionalitat d'una norma si alguna institució de l'Estat no li ho reclama, excepte les que afecten el seu funcionament, d'això se'n diu qüestió d'autoinconstitucionalitat. Pot dir que la norma és inconstitucional, i la deroga. Confio que el món del dret prevaldrà.

Sempre he dit que el Senat és absurd i inútil, i s'hauria de suprimir. I ho continuaré defensant, començaré totes les meves intervencions demanant l'autodissolució,perquè molts senadors hi són com a premi als serveis prestats i avui no té competències legislatives importants; més enllà de revisar textos aprovats al Congrés, no té cap transcendència. Un Senat té molt sentit en un país federal per defensar els interessos dels territoris, però en un estat monàrquic, unitari i centralista és una cambra absurda. Si accepto anar-hi és perquè en els 18 mesos vinents tindrà una funció determinant en el futur de Catalunya, que serà l'aplicació o no de l'article 155. Si l'arriben a debatre algú ha de dir que allò és una barbaritat, i explicar-ne els motius.

Hi caldria unitat d'acció de les forces sobiranistes, es pot recuperar la idea d'una entesa amb CDC. Que anem per separat no vol dir que no fem un sol grup parlamentari; ja en parlarem, també dependrà del resultat.