La Califòrnia de Catalunya
Els representants polítics del Maresme valoren la seva diversitat econòmica, la situació estratègica i la qualitat de vida
Inclouen a la llista d'assignatures pendents la falta de projectes compartits i les mancances en mobilitat
-
Imatge de familia dels alcaldes que van participar a l'acte “Maresme: visions d’una comarca estratègica” QUIM PUIG. -
Els ponents de la taula de l'acte organitzat per Alcalde.eu i El Punt Avui QUIM PUIG. -
El director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, conversa amb l'alcalde de Mataró, David Bote i l'alcalde d'Òrrius, Jordi Rull QUIM PUIG. -
Conversa distesa minuts abans de la trobada amb l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch i el de Pineda, Xavier Amor QUIM PUIG. -
Imatge general de la sala on es va presentar la nova edició del Maresme d'El Punt Avui QUIM PUIG.
“Al Maresme s'hi està bé, s'hi viu bé. Som la Califòrnia de Catalunya.” Són paraules del president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), un dels ponents de l'esmorzar d'ahir d'Alcaldes.eu que va verbalitzar l'opinió general dels presents quan es tracta de posar etiquetes a la comarca. I és que tothom coincideix que el territori és una llenca de terra amb moltes oportunitats, que se n'està sortint de la crisi, més o menys, gràcies al fet que té “una mica de tot”, però a la qual li falta encara cultura de col·laboració i, això es va remarcar, una capitalitat forta que englobi o impulsi els projectes conjunts. L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), va ser l'encarregat d'encetar la conversa, moderada pel periodista Eduard Berraondo. Bote va centrar la seva intervenció en l'àmbit més social i va lloar la capacitat del Maresme per arriscar i apostar per tirar endavant en època de crisi. “Hauríem de ser capaços d'aconseguir que 1 més 1 sumessin més que 2”, va reflexionar, tot afegint-hi que el catàleg de serveis per desenvolupar a la comarca és llarg. “Queda molt per fer en l'aspecte social i calen elements nous”, va considerar, i hi va afegir que aquest hauria de ser un element clau a superar. “El creixement sostenible no serà mai possible si no hi ha oportunitats per a tothom”, va dir, i va enumerar alguns dels serveis que al seu entendre s'haurien de tractar des de l'òptica maresmenca, com són les polítiques de l'aigua, la gestió dels recursos sanitaris i l'impuls dels productes de proximitat. Miquel Buch va agafar el testimoni tot incidint en els avantatges de la diversitat econòmica del Maresme. “No som el Penedès però tenim bon vi, no som el Baix Empordà però tenim turisme i no som el Vallès Occidental però tenim indústria”, va recordar. El president de l'ACM va fer memòria de la distribució recorrent de les tres subcomarques dins del Maresme i va etzibar, amb cortesia, que Mataró sovint no ha actuat com a capital de comarca, “sinó com a ciutat capital”. Miquel Buch va posar l'accent en la necessitat de mirar cap al futur plantejant reptes conjunts de territori i de tenir temps per aturar-se i “per pensar”.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor (PSC), va enllaçar amb el plantejament del seu homòleg i va lamentar l'absència a la taula “de representants de les entitats, sindicats o empresaris” que completessin la visió del Maresme sobre la qual es reflexionava. A parer d'Amor, a dia d'avui encara hi ha “moltes problemàtiques enquistades que no s'han solucionat”. La llista de l'alcalde de Pineda és llarga, molt llarga. Hi apareixen la falta de solucions per a les infraestructures existents, la regressió de les platges, la polèmica segona via del tren, la renovació d'estructures turístiques, els polígons industrials envellits i la poca atenció als espais verds. “Ens manca coordinació fora dels nostres termes i ens cal, més que mai, trencar les barreres municipals”, va insistir. Per contrarestar tanta llista de mancances, Xavier Amor també va posar sobre la taula un bon grapat d'oportunitats, com ara l'oferta de festivals, la creació d'un pla de màrqueting comercial per “vendre la comarca”, la potencialitat de la gastronomia i el calendari de proves esportives de nivell. “Serem capaços de fer inversions compartides?”, es va preguntar.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez (CiU), va encetar la seva compareixença aportant un seguit de dades per contextualitzar la importància d'una comarca “que és la quarta més poblada del país”. Martínez va posar l'accent en l'elevat atur que arrossega el territori (16,9%) i va afegir-se a la crida feta pels seus companys de taula de sumar esforços i voluntats per enfortir els avantatges del Maresme, “que en són molts”. El president va incloure a la llarga llista d'assignatures per resoldre el retorn del tren semidirecte de Mataró a l'aeroport de Barcelona o una major connectivitat entre els municipis de muntanya. Martínez també va retreure a Mataró la seva falta de lideratge com a capital i va defensar l'atenció a les necessitats bàsiques com a prioritat davant la crisi econòmica.
El paper difuminat dels estats i dels municipis, segons Majó
L'exministre i exalcalde de Mataró Joan Majó va fer una curta intervenció abans de donar veu als alcaldes presents a l'acte. Al seu parer, les competències atribuïdes als estats els darrers dos segles, per limitar fronteres, duanes i monedes, s'han anat diluint i acabaran per desaparèixer al segle XXI. En el seu lloc apareixeran concentracions supranacionals, on s'haurà de repensar quin paper tindran les ciutats, les àrees metropolitanes i les comarques. En aquest sentit, l'exalcalde va apuntar que s'ha de diferenciar perquè en ocasions s'han fet reivindicacions a la comarca que en el fons el que pretenien no era altra cosa que un consorci de serveis.
Davant un auditori ple de càrrecs electes, l'exministre es va atrevir a vaticinar que en un futur a l'Estat espanyol hi haurà la quarta part dels municipis que hi ha ara.
Sobre la comarca, Majó s'hi va referir per destacar que entre les seves potencialitats, més enllà del turisme, hi ha el vessant residencial. Amb relació a millorar la qualitat de vida dels que hi viuen es va referir a un antic projecte de quan ja era alcalde de Mataró, per desviar la via del tren per l'interior. “Es van fer números i em van dir que m'ho deixés córrer. Això no vol dir que no sigui necessari”, va apuntar. La transformació de la indústria és un altre dels factors que, segons l'exministre, cal tenir en compte. La producció de grans fàbriques, segons va dir, ha passat a la història. Ara el que passa és que les empreses demanen cada cop més tècnics qualificats amb més nivell de formació que s'ha de veure compensat amb una millora de les retribucions.
