Proposta final
ferms JxSÍ manté com a definitiva l'oferta que ja va traslladar a la CUP l'11 de novembre esquema Mas presidiria un govern amb tres grans àrees liderades per Junqueras, Munté i Romeva examen Qüestió de confiança al cap de deu mesos
Junts pel Sí descarta la possibilitat d'una presidència coral
La CUP ja té al damunt de la taula el que Artur Mas va avançar que seria l'última oferta de Junts pel Sí per acordar la seva investidura com a president i evitar unes noves eleccions. La proposta, que l'esquerra alternativa debatrà aquest diumenge en una assemblea multitudinària al Nou Congost de Manresa, no varia substancialment de la presentada per la coalició de CDC i ERC l'11 de novembre passat, en el marc de les negociacions que es van mantenir fins a última hora per aconseguir la investidura de Mas en la segona votació que es va celebrar l'endemà al Parlament. En aquella ocasió, la CUP va qualificar l'oferta d'insuficient, i ni tan sols va atendre la petició que Junts pel Sí els va traslladar en el sentit d'abstenir-se en la votació. Els deu diputats de l'esquerra alternativa van optar pel no i Artur Mas es va convertir en el primer candidat a la presidència de la Generalitat que no era investit en la segona volta.
La proposta manté Mas com a president executiu de la Generalitat, i a Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté els assigna el paper de presidents de tres grans comissions de govern, de les quals penjaria tot l'organigrama de l'executiu –vegeu gràfic–. La proposta que Junts pel Sí ha traslladat a la CUP en els últims dies fins i tot inclou una proposta de decret de creació d'aquestes tres macroàrees. Segons es desprèn del document, que ahir es va fer públic en una nota de premsa i en què no consten ni la data de publicació ni els noms dels protagonistes, Oriol Junqueras seria l'únic vicepresident i presidiria la comissió de govern d'Economia i Ocupació, amb responsabilitat sobre els departaments d'Empresa, Afers Socials i Ocupació, Agricultura i Territori. Neus Munté, actual vicepresidenta i portaveu, assumiria la conselleria de la Presidència i coordinaria la comissió de Salut, Ensenyament i Cultura. Per últim, Raül Romeva seria el conseller d'Afers Estrangers i dirigiria la comissió d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència.
Qüestió de confiança
L'oferta manté el compromís explicitat per Artur Mas durant l'última sessió del ple d'investidura en el sentit que l'executiu se sotmetria a una qüestió de confiança al cap de deu mesos. Un tràngol que no podria superar de cap manera sense el suport dels representants de l'esquerra alternativa.
En un comunicat emès al migdia, Junts pel Sí va reiterar el seu desig d'arribar a un acord “que no deixi vencedors ni vençuts” i que “doni resposta al mandat democràtic del 27-S”. Des de la coalició, s'insisteix en la necessitat d'assolir un “govern de transició” “adequat al moment, prou fort per fer front a les envestides de l'Estat i, alhora, amb l'equilibri necessari per afrontar la difícil gestió del dia a dia i el compliment del mandat ciutadà de posar en marxa les iniciatives legals necessàries per dur a terme el canvi de legalitat que es reclama”.
Òrgan de coordinació
El comunicat explica l'aposta per les tres grans àrees de govern, però no detalla el seu funcionament, que quedaria subjecte a la creació “dels mecanismes pertinents de coordinació” d'aquestes tres grans comissions delegades d'acord amb el president de la Generalitat i el vicepresident del govern”. Algunes fonts indicaven ahir la possibilitat que Artur Mas apostés per la recuperació del Consell de Presidència, un òrgan que ja havia funcionat en alguna etapa durant els successius governs de Jordi Pujol i que Pasqual Maragall va recuperar, amb diferent denominació i format, durant l'últim tram de legislatura del primer tripartit. Aquest consell seria l'escenari habitual de les trobades dels quatre màxims representants de l'executiu, que hi discutirien les qüestions estratègiques que posteriorment serien traslladades a cada comissió.
La proposta coneguda ahir alimenta la idea, expressada per Mas l'endemà mateix que s'acabés el ple de investidura, que Junts pel Sí no té intenció d'anar gaire més enllà per acontentar la CUP. La possibilitat que l'encara president en funcions faci un pas al costat queda del tot descartada. I també les opcions d'una presidència coral, defensada pels representants de l'esquerra alternativa i apuntada ahir per alguns mitjans, i que va ser desmentida al cap de poques hores.
Des de CDC i ERC tampoc es preveu una presidència rotatòria. Si les demandes de la CUP se situessin molt lluny de l'oferta plantejada, l'escenari d'unes noves eleccions ja es dóna per inevitable.
LES DATES
“L'Estat perjudica els catalans”
“Junts pel Sí considera que Catalunya està davant d'un Estat institucionalment implacable que, amb les seves actuacions, perjudica el benestar dels ciutadans de Catalunya amb arguments de caràcter legalista i centralista.” El comunicat emès ahir per la coalició de CDC i ERC no estalvia una dura crítica al govern espanyol, fins al punt d'afirmar que “les seves darreres actuacions [en referència al retard forçat dels diners del FLA] exemplifiquen per a què i per què Junts pel Sí fa al que fa”.
