Corbyn dóna llibertat de vot en el bombardeig a Síria

Admissió de feblesa o exercici de pluralitat? O potser totes dues coses alhora, bàsicament arrossegat per las circumstàncies?

El fet és que el cap del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, es va doblegar ahir a les pressions d'alguns dels membres del seu govern a l'ombra, i dels parlamentaris de primera fila del grup, i va acceptar la llibertat de vot en la votació que el govern conservador durà demà a la Cambra dels Comuns per decidir si el Regne Unit bombardeja o no els feus d'Estat Islàmic (EI) en territori de Síria.

En el comunicat oficial del partit, difós a les 16.37 hores, la feblesa es transformava en generositat en afirmar que “el govern a l'ombra ha acordat donar suport a la recomanació de Corbyn de permetre el vot lliure en la proposta del govern per autoritzar el bombardeig del Regne Unit a Síria”.

Alhora, s'instava l'executiu a detallar els plans per a “una solució negociada de la guerra civil de Síria”, i es demanava que s'analitzés com s'abordaria la crisi dels refugiats i com es procediria a tallar els subministraments de diners i armes a Estat islàmic.

Tot i la llibertat de vot permesa, la línia oficial que impulsa Corbyn és inequívoca: no als bombardejos. Però obrint la mà i admetent el compromís evita la crisi interna i una possible dimissió en cadena de membres del seu govern a l'ombra, alhora que admet un fet evident i molt sa de la política britànica: el líder ho és però no per ser-ho pot imposar el seu criteri a tot el partit. La no obediència, de fet, va ser sant i senya de l'acció de Corbyn durant els 27 anys com a diputat de segona fila, en què va arribar a pronunciar-se fins a més de 500 vegades contra les polítiques del govern laborista, aleshores dirigit per Tony Blair. Amb un intent de salvar els mobles, el veterà Corbyn, pacifista d'esperit en temps en què l'opinió pública britànica tem que el que ha passat a París pugui repetir-se a Londres, va assegurar al seu cercle més immediat que pressionarà el premier, David Cameron, per endarrerir la votació fins que no s'hagin abordat a fons les preocupacions dels militants i simpatitzants del partit sobre la justificació dels bombardejos. La suposada pressió sobre Cameron s'ha limitat a una carta, feta pública ahir al migdia, en què Corbyn demanava al premier un debat de dos dies sencers abans de procedir a fer la votació.

La imatge de feblesa que mostra Corbyn no l'afavoreix gaire, però ja no el pot perjudicar tampoc en excés, ja que dins del seu partit té molts fronts oberts, bàsicament econòmics.

Des de la direcció laborista, però, es va intentar fins al darrer minut maniobrar per mantenir un no consensuat i unànime. Així, ahir al matí l'aparell del partit va fer pública una enquesta que indicava que un 75 per cent de la militància laborista s'oposa als bombardejos contra Estat Islàmic a Síria. Una manera de dir als diputats que puguin votar
sí que potser els electors els passaran comptes quan sigui l'hora.

Ara la pilota és a la teulada de Cameron, que finalment va decidir ahir al vespre que presentarà la moció perquè els diputats la votin demà, després de celebrar un “llarg i ric” debat. Informacions de la premsa publicades el cap de setmana passat sostenien que fins a 80 dipu-tats laboristes podrien pronunciar-se a favor dels bombardejos sobre posicions de l'organització gihadista a Síria.