ERC recorda que la Constitució està “subscrita per feixistes”

ERC va fer campanya en contra de la Constitució el 1978 i 37 anys més tard continua oposant-se a un text que “no resol els problemes de la gent ni respecta els anhels de Catalunya”. Aquest diumenge, coincidint amb l'aniversari de la Carta Magna, el cap de llista republicà, Gabriel Rufián, ha recordat el context en què es va aprovar la Constitució, “avalada i subscrita pel feixisme”. “Recordeu a Manuel Fraga?”, ha preguntat a la setantena de persones que ha assistit a l'acte que les JERC han organitzat a la plaça Guillermo Vidaña de Sant Adrià de Besós.

Quatre dècades després, ERC celebra que hi hagi molta més gent que renegui de la Constitució i apel·la al seu vot per defensar a Madrid el procés constituent català. Rufián ha comparat les dificultats que té Catalunya perquè la Constitució respecti la seva voluntat amb la facilitat que va tenir la cancellera alemanya, Angela Merkel, per modificar l'article 135.

Perquè la Carta Magna respectés els anhels dels catalans, es necessitaria, segons el president d'ERC, Oriol Junqueras, “a Son Goku i les 7 boles de drac”. “Si ells volen canviar la Constitució que ho facin tan com vulguin, però que ens deixin tranquils fent la nostra”, ha demanat. Junqueras no ha pogut resistir la data per combinar el paper de polític amb el d'historiador i ha recordat que, “de constitucions espanyoles se n'han fet moltes, i cap ha sortit gaire bé”. En la del 1812, per exemple, la delegació catalana encapçalada per Antoni de Capmany defensava la recuperació de les institucions i llibertats perdudes arran del Decret de Nova Planta.

Pel que fa a la del 78, “és una mala constitució”. Tot i tenir 9 anys quan es va aprovar, Junqueras afirma haver fet campanya en contra -la seva família defensava les posicions d'Heribert Barrera- i ja aleshores advertia “que no resoldria els problemes de la gent ni els problemes col·lectius del nostre país”. “S'ha demostrat que teníem raó i aquells que ara se n'adonen que fa 40 anys teníem raó, que no esperin 40 anys en donar-nos la seva confiança”, ha afegit.

El procés constituent català hauria de començar “en les properes setmanes”, un cop hi hagi acord per formar Govern -Junqueras està convençut que arribarà-. “I volem donar la veu al poble”, ha remarcat el president d'ERC.

De la seva banda, Rufián ha insistit en recordar que el text del 78 es va fer sota l'amenaça de l'exèrcit, i amb el vistiplau dels postfranquistes. “És l'única Constitució subscrita pels feixistes”, ha recordat. “L'estat espanyol és una anomalia. És l'únic lloc on va guanyar el feixisme”, ha recordat en referència a la Guerra Civil.

Com a posteriori ha fet Junqueras, Rufián també ha parlat de les enormes dificultats que té la reforma del text constitucional. “Es necessiten 2/3 del Congrés i del Senat, una dreta democràtica que no existeix, una esquerra valenta que no existeix, les 7 boles de drac i sang d'un unicorni”, ha ironitzat. No tothom té, però, les mateixes dificultats per reformar la Constitució.

Rufián ha lamentat que la voluntat popular dels catalans no tingui opcions d'influir en la Carta Magna, tot i haver donat un mandat a les urnes i que, en canvi, amb una “simple trucada telefònica”, la cancellera d'alemanya, Angela Merkel, o la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde, van poder modificar l'article 135 perquè el pagament del deute passés per davant de la despesa social.

El número 2 de la candidatura, Joan Tardà, també ha estat protagonista en el míting de les JERC, com ho va ser ara fa 7 anys, quan va exclamar “mori el Borbó”, generant una polèmica amb les institucions de l'Estat. Aquest diumenge, Tardà també s'ha centrat en la figura de Joan Carles I per recriminar-li que “mai tingués l'honradesa de demanar perdó pels crims del franquisme”. Així, ha recordat que el pare de l'actual rei no ha jurat mai la Constitució espanyola perquè, prèviament, havia jurat els principis del Movimiento, “i un rei catòlic no pot jurar dues coses contradictòries”.

Els candidats de les JERC han aprofitat l'acte per destruir simbòlicament quatre papers, cadascun amb un article de la Constitució. El 135, que consolida el pagament del deute; el 8, que parla del paper de l'exèrcit com a garant de la unitat de l'Estat; el 159, que descriu les funcions del Tribunal Constitucional; el 155, “molt de moda darrerament”, que obre la porta a la intervenció de l'autonomia catalana.