Política

IU i C's, els més perjudicats pel sistema electoral

El PP i el PSOE tindrien 30 escons menys entre tots dos si el recompte es fes pel criteri de districte únic

Podem s'hauria enfilat fins als 73 diputats i Ciutadans fins als 50, deu més que ara

Esquerra Unida (IU) i, en menys mesura, Ciutadans (C's) són els més perjudicats per l'actual sistema electoral espanyol, que divideix el territori en 52 circumscripcions, reforça el pes dels vots en les zones menys poblades i beneficia els partits més votats. El règim acordat amb l'arribada de la democràcia per afavorir la governabilitat i evitar els escenaris excessivament fragmentats és la base del bipartidisme que ha dominat l'Estat espanyol en els últims 38 anys. Diumenge, el PP i el PSOE es van tornar a veure beneficiats per la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) i van obtenir 30 escons més (19 els populars i 11 els socialistes) que si el recompte s'hagués fet amb el criteri del districte únic, que s'aplica en les eleccions europees i que els partits minoritaris fa temps que reclamen amb insistència.

A l'altre extrem, Esquerra Unida va tornar a ser, de molt lluny, el partit més perjudicat pel mecanisme de les circumscripcions i va obtenir només dos escons havent rebut 923.105 vots. O sigui que, per cada diputat, ha hagut d'invertir 461.552 sufragis. Un criteri molt difícil de justificar, i més tenint en compte que, per exemple, el PNB ha obtingut sis escons havent rebut una tercera part dels vots dels antics comunistes (301.585). Per cada diputat, els nacionalistes bascos només han necessitat poc més de 50.000 sufragis (50.264). Amb els resultats de diumenge, formacions que han quedat fora del Congrés hi haurien obtingut representació sense les 52 circumscripcions electorals. És el cas del Pacma (que hauria rebut tres escons), UPyD (2) i Nós (1).

Més enllà dels casos concrets, la implantació del criteri del districte únic hauria servit per reduir de manera encara més substancial les diferències entre els dos grans partits i les formacions emergents. Especialment en el cas de Ciutadans, que amb aquest sistema disposaria de deu diputats més i arribaria als cinquanta. En el cas de Podem, que integra En Comú Podem, Compromís i En Marea, el creixement hauria estat menor, de només quatre diputats. Totes dues formacions fa temps que parlen de la necessitat d'introduir canvis en el sistema electoral. L'escenari sorgit després de les eleccions del 20-D, que obliga el PP i el PSOE a pactar per governar, podria facilitar el que fins ara ha estat una quimera, precisament per l'oposició dels grans partits.

Pel que fa als partits catalans, la implantació del districte únic no hauria reportat canvis gaire significatius. Els més importants, l'augment d'En Comú Podem, que hauria passat de dotze a tretze escons, i el retrocés d'Esquerra, que s'hauria quedat amb vuit en lloc dels nou actuals. Democràcia i Llibertat mantindria els vuit escons.

52
circumscripcions
electorals té l'Estat espanyol. El sistema electoral dóna més pes a les menys poblades.
461.552
vots
ha necessitat Esquerra Unida per sumar cadascun dels dos escons que va obtenir en les eleccions del 20-D.
3
escons
tindria el partit animalista (Pacma) amb el criteri del districte únic. Amb l'actual, no en va obtenir cap.

Millors resultats per al PP sense Catalunya

El PP hauria vist incrementat en quatre punts el percentatge de vot rebut i, per tant, la seva presència al Congrés si Catalunya fos un estat independent. És una de les principals conclusions de la simulació feta per El Punt Avui eliminant els 3.774.327 vots emesos diumenge des de les quatre demarcacions catalanes, i també els 47 escons que corresponen al Principat. En aquest hipotètic escenari, calculat amb la llei D'Hondt i el criteri del districte únic, al Congrés hi hauria 303 escons en lloc dels 350 actuals, i la majoria absoluta se situaria en els 152.

No hi hauria canvis significatius en les primeres posicions del rànquing, que serien les mateixes que en les eleccions de diumenge, amb el PP i el PSOE en les dues primeres posicions, seguits de Podem i Ciutadans. Els populars, que diumenge van obtenir el seu pitjor resultat al Principat en 22 anys, serien de llarg els més beneficiats d'aquesta absència en el recompte, perquè veurien incrementat el percentatge de vots rebuts en gairebé quatre punts i obtindrien 99 escons, 27 més que el PSOE, que es quedaria amb 72. Pel que fa a Podem, mantindria la tercera posició sense variacions significatives en el suport rebut i, amb 62 escons, incrementaria, això sí, el seu avantatge respecte a Ciutadans. Sense els 489.503 vots que van rebre des de Catalunya, els d'Albert Rivera serien els més perjudicats i es quedarien amb 44 diputats, 18 menys que els de Pablo Iglesias.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Campo veu “difícil” que l’Advocat de l’Estat enviï l’informe sobre l’indult als presos abans del 14-F

Madrid

Diputats de l’Assemblea Nacional de França acusen la UE de “mirar cap a un altre costat” en l’afer català

parís

ERC votarà aquest dijous en contra del decret del pla de recuperació del govern espanyol

Madrid

Torrent denuncia al Consell d’Europa que “la repressió i la deriva autoritària de l’Estat” limita drets fonamentals

barcelona

TS arxiva el cas Dina contra Iglesias i el retorna a l’Audiència Nacional

Madrid

ERC i JxCat demanen explicacions a Marlaska per la piulada del compte del Ministeri de l’Interior que lloava Illa

Madrid

Cimera entre PSOE i Podem per evitar nous xocs el 2021

Madrid

El socialista Francesc Juzgado recupera l’alcaldia de Parets del Vallès en prosperar la moció de censura a Jordi Seguer (ERC)

parets del vallès

Brussel·les envia un últim avís a Polònia abans de portar la seva reforma judicial als tribunals de la UE

brussel·les