Barcelona també s'adhereix a la resolució rupturista
L'Ajuntament aprova la proposta de la CUP amb l'abstenció del govern i se solidaritza amb els municipis investigats
L'Ajuntament de Barcelona va sumar-se ahir a la llista de consistoris que s'han adherit a la resolució independentista aprovada el 9 de novembre pel Parlament. Ho va fer, però, sense el suport del govern municipal de Barcelona en Comú, que es va abstenir. El consistori també va aprovar ahir una segona proposició en suport i solidaritat amb els consistoris als quals la fiscalia de l'Audiencia Nacional atribueix delictes de sedició i rebel·lió per haver-se alineat amb la resolució parlamentària, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.
La iniciativa de l'adhesió va partir de la CUP, i es va aprovar en la comissió de Presidència celebrada a la tarda amb els vots dels cupaires, ERC i els edils convergents del grup de CiU. La regidora d'Unió Sònia Recasens hi va votar en contra, com C's, el PSC i el PP. BComú va optar per abstenir-se i la majoria va caure del costat del sí.
El grup del govern sí que va donar suport a la proposició de CiU d'expressar el suport i la solidaritat del consistori amb Girona, Igualada, Sant Cugat, la Seu d'Urgell i Celrà, els primers municipis investigats per haver aprovat mocions com la que ahir va impulsar la CUP –el cas de Sant Cugat, però, ja ha estat arxivat–. L'escrit considera que la imputació d'actes de rebel·lió i sedició “vulnera drets i llibertats fonamentals dels electes de les corporacions locals”. Va aprovar-se amb els vots del grup proposant –Recasens inclosa–, ERC, la CUP i, aquest cop sí, BComú, i el rebuig, novament, de C's, el PSC i el PP.
La resolució parlamentària de la discòrdia ja s'havia debatut al consistori barceloní en el ple del novembre. Llavors, el PP va presentar una proposició per expressar el “desacord i contrarietat” amb el text aprovat per la cambra catalana, i va ser rebutjada per la CUP, ERC, CiU –novament, amb l'excepció de Recasens, que es va abstenir– i BComú, que va insistir, per boca del tinent d'alcaldia Jaume Asens, que el seu no a la proposta dels d'Alberto Fernández Díaz no es podia interpretar com un aval a la resolució rupturista, com pretenia el popular. L'abstenció d'ahir ho va deixar clar.
Arxivat el cas de Premià de Dalt
Segona estirada d'orelles a la fiscalia. La magistrada del jutjat central 3 de l'Audiencia Nacional ha arxivat la denúncia del ministeri públic contra el ple de l'Ajuntament de Premià de Dalt per haver-se adherit a la moció de desconnexió del Parlament. La jutgessa Carmen Lamela raona el mateix que el seu col·lega, el jutge José de la Mata, del jutjat central 5, que la setmana passada va arxivar la denúncia contra el ple de Sant Cugat del Vallès. Per la jutgessa, els regidors maresmencs no van cometre cap delicte de sedició ni rebel·lió, i hi assegura que el suport “no té cap conseqüència pràctica”. També comparteix que l'acord del ple de Premià de Dalt es va fer el 23 de novembre, quan el Tribunal Constitucional havia suspès la moció, però no va ser fins al 2 de desembre que va fer la sentència. La fiscalia de l'Audiencia ja va presentar recurs contra l'arxiu de la denúncia de Sant Cugat. Hi ha pendents de resoldre altres acords, com ara els plens de Girona, Igualada i la Seu.
