“El camí de Kosova a la UE està bloquejat”

Kosova és un dels països més pobres d'Europa. Té una renda per càpita de 3.000 euros
–menys del 10% del PIB per càpita mitjà de la UE– i el nivell d'ocupació més baix de la regió (30%). El model econòmic no ajuda a crear llocs de treball: Kosova produeix molt poc i importa la majoria de béns bàsics.

Kosova era la regió més subdesenvolupada de Iugoslàvia. Des de Belgrad es planificava l'economia i, a causa de les tenses relacions amb Sèrbia, Kosova va rebre molt poca inversió fins la dècada dels setanta. Això va canviar els setanta i vuitanta i als noranta, a causa de les guerres i de la crisi econòmica general, la majoria d'indústries van entrar en declivi. Després de la guerra, Kosova es va convertir en un protectorat internacional governat per l'ONU i els seus socis. La UE es va encarregar de la governança econòmica i l'única política que va aplicar va ser privatitzar. En lloc de revifar la indústria, va crear mecanismes per vendre-la. Això va fer perdre capacitats a Kosova, a qui costa avui atraure inversió estrangera directa.

Crec que ara el principal problema per Kosova és que cinc estats membres de la UE no el reconeixen com a estat. Això vol dir que no pot demanar l'adhesió a la UE i que, per tant, no pot participar en els programes de preadhesió de què es beneficien la resta dels Balcans occidentals. Això el mantindrà endarrerit a la regió. Si Sèrbia reconegués Kosova, aquests cinc estats de la UE no tindrien motiu per no fer-ho també, de manera que es desbloquejaria el camí de Kosova a la UE. Però també si els cinc decidissin reconèixer Kosova abans que Sèrbia, això rebaixaria molt
les tensions amb Belgrad ja
que obriria el camí cap a la UE
i Kosova podria concentrar els seus esforços en els programes de reforma europeus.

Kosova necessita obrir dos diàlegs simultanis: un amb els serbis kosovars i un altre amb Belgrad. Totes les qüestions relatives als serbis de Kosova s'han de poder parlar amb ells, mentre que el diàleg amb Belgrad s'ha de centrar en el tema del reconeixement, danys de guerra, desapareguts, reclamacions de propietats de Sèrbia a Kosova, etc. Però això no s'està fent exactament així. El govern kosovar va atorgar molts drets a la comunitat sèrbia i l'autogovern, però no els va involucrar en un diàleg intern sobre el futur de Kosova. Això va crear una distància entre Pristina i els serbis de Kosova que Sèrbia utilitza per aconseguir els seus fins a Kosova. Insisteix en l'establiment de l'associació de municipis serbis a través de la qual poder controlar Kosova, igual com controla Bòsnia a través de la República Srpska.

Es tracta d'un tribunal internacional que Kosova integra dins les seves pròpies institucions. Crec que Kosova hauria hagut de tenir el coratge de crear tribunals locals que fessin justícia a les víctimes de totes les comunitats. I Sèrbia hauria hagut de fer el mateix: hi ha centenars de milers de persones assassinades en les guerres dels Balcans a mans de l'exèrcit serbi, però només un grapat de generals han estat jutjats i condemnats. Això no és just. Però, tornant al tribunal especial de Kosova, confio molt poc que les corts internacionals puguin impartir justícia. Els crims pels quals s'ha creat aquest tribunal ja van ser abordats sense èxit per tres altres tribunals internacionals. Quina confiança podem tenir que un quart tribunal –amb alguns dels mateixos jutges, fiscals i investigadors– i molts anys després dels fets, pugui fer justícia a les víctimes?