Cristina, davant la història
El fiscal defensa la infanta amb un nou informe de l'Agència Tributària i demana que se l'exculpi
Diego Torres insisteix a demanar que compareguin el rei Felip VI i el seu pare, Joan Carles I, com a testimonis
Cristina Frederica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i Grècia es va convertir ahir en la primera membre de la família reial espanyola a seure al banc dels acusats, en el marc del cas Nóos. Després de cinc anys d'investigacions, l'Audiència de Palma ha de decidir si exonera la infanta, sisena en la línia de successió, de cooperació necessària en dos delictes fiscals, en aplicació de l'anomenada doctrina Botín; és a dir, el tribunal ha de considerar si n'hi ha prou per processar Cristina de Borbó amb l'acusació popular única de Manos Limpias, que reclama vuit anys de presó per a la germana del rei Felip VI. De moment, ahir només tenien lloc les qüestions prèvies del judici, en què tant el fiscal anticorrupció com l'Advocacia de l'Estat i la defensa de la infanta en van demanar l'absolució. La decisió sobre l'exculpació per la via de la doctrina Botín es preveu que es prengui en qüestió de dies.
Els divuit acusats ocupaven tres files a la seu de l'Escola Balear de l'Administració Pública, a la capital illenca. Cristina de Borbó, desposseïda del títol de duquessa de Palma pel monarca, seia hieràtica però amb els ulls fent pampallugues en una punta de l'última fila, separada per tres imputats del seu marit, Iñaki Urdangarin, que al seu torn seia al costat del seu antic amic i exsoci a l'Institut Nóos Diego Torres, amb qui va intercanviar algunes paraules, sense tensió aparent.
Més enllà dels encausats, la gran protagonista de la jornada va ser la doctrina Botín –el president del Banc Santander, Emilio Botín, no va ser sotmès a judici en l'anomenat cas de cessions de crèdit perquè només ho havia sol·licitat l'acusació popular, el 2007–, ja que al matí va dedicar dues hores a donar arguments a favor d'aplicar-la (i eximir la infanta) i només 25 minuts als arguments en contra.
El lletrat defensor de Cristina, Jesús-María Silva, va sol·licitar la nul·litat de l'acusació, ja que considera que s'estan vulnerant els seus “drets fonamentals”. En aquest torn de qüestions prèvies, Silva va subratllar que no reclamava l'exoneració de la filla petita de Joan Carles I en aplicació de la doctrina Botín, sinó per la jurisprudència “consolidada” del Tribunal Suprem, ratificada pel Constitucional i emprada en més de set pronunciaments successius d'audiències provincials.
El lletrat va argumentar que Manos Limpias no està legitimada per mantenir en solitari la imputació de Cristina de Borbó si no l'acusen –i no ho fan– ni la fiscalia ni Hisenda com a parts perjudicades.
L'advocada del sindicat, Virginia López Negrete, en canvi, considera que, si se li apliqués la doctrina, “se li estaria negant el dret a defensar-se en un judici just i quedaria estigmatitzada socialment per tots els ciutadans”. López Negrete va reclamar que no es concedeixi un “privilegi d'immunitat” a la infanta i va recordar que l'exoneració generaria un perjudici per a la justícia espanyola, ja que la llei “no seria igual per a tothom” i tindria lloc “un atac greu a les institucions de l'Estat”. Segons Manos Limpias, la infanta va ser imprescindible perquè el seu marit defraudés 337.138 euros en les quotes de l'IRPF dels anys 2007 i 2008.
Pedro Horrach, que durant la instrucció semblava que actuava més com a advocat defensor de Cristina de Borbó que no pas com a fiscal anticorrupció, va continuar en la mateixa línia i va demanar al tribunal que admetés com a prova un nou informe de l'Agència Tributària, elaborat a petició del ministeri públic, que exonera la infanta dels dos delictes fiscals que se li imputen per mitjà de la societat que compartia amb Urdangarin, Aizoon.
Horrach va assegurar que legitimar Manos Limpias per acusar la infanta “suposa una discriminació no justificada”. “L'única resposta judicial possible per a la infanta és l'arxivament de la causa”, va insistir ahir.
‘Hacienda somos todos'
En tot cas, Horrach va demanar el mateix tracte per a la dona de Torres, Ana María Tejeiro, tot i que, si se li apliqués la doctrina Botín, a diferència de la infanta, hauria de continuar al banc dels acusats per un altre delicte, blanqueig de capital, pel qual se li reclamen entre dos i onze anys de presó.
En el mateix sentit que el fiscal, l'Advocacia de l'Estat, representada per la lletrada Dolores Ripoll, va rebutjar que Manos Limpias pugui fer d'acusació popular a partir de l'eslògan Hacienda somos todos, perquè només va ser, tal com defensa Ripoll, una expressió creada per a l'àmbit publicitari i no es pot aplicar al dret.
La defensa de Torres
va demanar “l'oportunitat que el cunyat del senyor Urdangarin i el seu sogre testifiquin” en la causa que investiga el desviament de 6 milions d'euros de fons públics. Es referia, és clar, al rei espanyol, Felip VI, i al seu pare, Joan Carles I. Els dos testimonis ja van ser requerits en l'escrit de defensa de Torres, però van ser rebutjats inicialment pel tribunal.
Torres –que s'enfronta a una petició fiscal de 16 anys i mig de presó, que Manos Limpias eleva a 22 anys i mig– reclama la nul·litat de tot el procediment iniciat pel jutge José Castro, perquè considera que la instrucció va començar per la investigació d'uns documents sobre l'Institut Nóos que han estat aportats a la causa quan el seu client encara no havia estat imputat.
El seu advocat, Manuel González Peeters, va protagonitzar una de les anècdotes del dia, quan, en un lapsus, es va referir a ell mateix com a “heterodox sexual”, tot i que de seguida es va corregir i va precisar que volia dir “heterodox processal”.
D'altra banda, la presidenta del tribunal de l'Audiència, Samantha Romero, va rebutjar la petició de Manos Limpias perquè els divuit processats estiguin obligats a comparèixer en totes les sessions fins a la finalització del judici, prevista per a finals del mes de juny.
L'espina clavada de Castro
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, no preveu la possibilitat que s'apliqui la doctrina Botín a Cristina de Borbó, que evitaria que fos jutjada. “Des de la meva òptica personal, no concebo la possibilitat que es pugui aplicar aquesta doctrina en aquest cas”, va dir el jutge, en declaracions a la cadena SER, just el dia que arrencava a Palma el judici per la presumpta apropiació indeguda de 6,2 milions d'euros de fons públics per part d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres a través de Nóos, un cas que fa seure divuit persones al banc dels acusats.
En la mateixa entrevista, el jutge que durant cinc anys va investigar els negocis del marit de Cristina de Borbó va dir que té una espina clavada. Aquesta espina –va dir– és el doble criteri que s'ha aplicat, d'una banda, a l'exalcaldessa de València Rita Barberá i a l'expresident valencià Francisco Camps –tots dos del PP–
i, de l'altra, al que ha passat a
les Balears amb Jaume Matas. “Vaig enviar a València una exposició raonada que avalava que fossin imputats Rita Barberá i Francisco Camps;
el fet que no s'acceptés denota que no hi va haver un tracte igualitari.”
Quan se li va preguntar per la seva relació amb el fiscal del cas, Pedro Horrach, el jutge va assegurar que és “estupenda i institucional”. “Una relació correcta; debatem els temes comuns que hem de tractar amb la professionalitat que ens caracteritza a tots dos”,
va concloure Castro, que, juntament amb Horrach, va destapar el cas Nóos mentre investigaven l'escàndol Palma Arena del PP balear. Les discrepàncies sobre la imputació de Cristina de Borbó –el jutge a favor i el fiscal en contra– van dur a la ruptura del tàndem Castro-Horrach.
