Madaya, ciutat morta

“Veure com la gent està patint allà et trenca el cor.” Són paraules del portaveu internacional de la Creu Roja, Pawel Krzysiek, que dilluns entrava a la ciutat siriana de Madaya –de 40.000 habitants (la meitat nens) i assetjada des de fa sis mesos per les tropes de Baixar al-Assad i les milícies de Hezbol·là– amb un comboi de provisions que ha de servir per alimentar la població durant almenys un mes, tot i que avui està previst que arribin més provisions.“La situació és molt complicada perquè no hi res per menjar ni medicines per tractar els malalts.” El portaveu de la Creu Roja relatava que mentre entrava l'ajuda humanitària alguns veïns se'ls apropaven per demanar menjar de manera immediata perquè ja no podien esperar més.

La imatge d'homes, nens i ancians famèlics ha donat la volta al món. De fet, han estat alguns metges d'aquesta ciutat, a uns 25 quilòmetres al nord de Damasc i propera al Líban, qui van gravar alguns vídeos que es van fer virals i on es podien veure alguns dels seus habitants, amb la pell i l'os, on explicaven que feia mesos que menjaven fulles dels arbres barrejades amb aigua. L'arribada de l'hivern i les baixes temperatures començaven a fer molt difícil que la població pogués sobreviure. L'últim ajut humanitari va arribar a l'octubre.

Hajjad Malik, representant de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Síria, assegurava que “a Madaya hi ha gent però no hi ha vida (...). Els nens han hagut d'anar a buscar herba per alimentar-se i almenys un parell han perdut les extremitats en caure sobre una mina antipersona”. La situació és tan greu que l'ONU ahir havia de traslladar d'urgència unes 300 persones que es debatien entre la vida i la mort. Cap de les organitzacions humanitàries va poder comptabilitzar les persones que han mort a causa de la fam i per la falta de medicaments, però diferents mitjans de comunicació han apuntat que podrien ser 28 i sis d'ells no haurien complert l'any de vida. El nivell de malnutrició que pateix la població és alarmant, encara que no s'ha pogut verificar perquè no hi va haver temps de poder fer una anàlisi nutricional completa. La meitat de ls habitants de Madaya és menor d'edat, però en aquest comboi no hi havia llet específica per a bebès, tot i que hi ha múltiples informes que alerten que les mares no els poden alletar perquè també estan desnodrides. Tot i aquestes crítiques, cada família de Madaya va rebre ahir cinc quilos de sucre, un de cigrons, un de sal, quatre de bulgur (gra de blat partit), cinc de fesols, sis llaunes de mongetes, dos pots de salsa de tomàquet i cinc litres d'oli.

L'Observatori Sirià de Drets Humans, que té una xarxa d'informadors sobre el terreny, assegurava que les famílies de Madaya “estan intentant descansar i menjar alguna cosa de les que han rebut”, explicava Ibrahim, un activista de l'organització que alertava de la preocupació que tenen perquè els aliments es tornin a esgotar. I és que durant els mesos de setge de les tropes lleials al règim, un litre de llet ha arribat a costar gairebé 150 euros i un quilo de farina, 120 euros. El govern de Damasc va autoritzar dijous el repartiment de l'ajut a Madaya i als pobles de majoria xiïta de Fua i Kefraya, assetjats per Al-Nusra, la filial siriana d'Al Qaida, a la zona septentrional del país, a la província d'Idlib. Ahir, almenys 69 persones morien en aquesta zona a causa dels bombardejos. La tàctica de fer morir de fam la població és l'enèsim episodi contra els civils i viola tots els tractats internacionals, com l'ús d'armes químiques que es van fer servir al barri de Guta, l'agost de 2013, als afores de Damasc, i que van causar la mort de més de mil persones. Des de fa cinc anys Síria pateix una guerra que ja ha deixat més de 300.000 morts i més de 4,5 milions de refugiats que es reparteixen majoritàriament entre els països del voltant, com ara Turquia (1,8 milions), Jordània (620.000) o el Líban (1,1 milions) fet que suposa una tercera part de la seva població. Europa va rebre 1,8 milions de peticions d'asil de ciutadans sirians, en dades de juliol de 2015. Els diferents actors internacionals – la irrupció d'Estat Islàmic el juny de 2014– o la recent incorporació de Rússia al conflicte (donant suport a al-Assad contra els gihadistes) complica més una guerra global on les potències regionals, l'Iran (donant suport al règim) i l'Aràbia Saudita (finançant a grups rebels) també hi tenen presència.