Política

El primer escull: el pressupost

L'aprovació dels comptes de la Generalitat, que ara estan prorrogats, no està garantida en l'acord de Junts pel Sí i la CUP

Un cop superats tots els entrebancs que han portat a la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya, aquesta setmana comença l'hora de
la veritat. L'onzena legislatura no seguirà els paràmetres habituals ni quant a temps –en principi serà de 18 mesos i no de quatre anys com hauria de ser habitual– ni quant a continguts –l'activitat parlamentària anirà més enllà i haurà de preparar la independència de Catalunya–. Davant d'aquestes circumstàncies, als reptes habituals, se n'hi afegeixen de nous, alguns dels quals seran imminents.

Una de les patates calentes més urgents que es troba el govern de Carles Puigdemont és l'aprovació del pressupost de la Generalitat. Des del setembre, el govern funcionava en una situació d'interinatge que va obligar a la pròrroga dels comptes del 2015 per a aquest any. Això suposa que totes les partides siguin mimètiques a les de l'exercici anterior per poder cobrir els serveis que es presten, però les inversions noves queden paralitzades. Les antigues, de pagaments plurianuals, continuen endavant. El nou govern haurà de fer les modificacions que calguin partint de la proposta inicial, entre altres coses, per incloure el pla de xoc social que Junts pel Sí i la CUP van pactar i que puja a uns 270 milions extres.

El pacte d'estabilitat, però, no explicita el vot afirmatiu dels cupaires a una proposta de pressupost més enllà de les mesures del pla de xoc. L'acord simplement diu que els de la CUP no votaran “en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o al dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. És a dir, a priori, el vot se suposa afirmatiu, però tampoc està explicitat. De fet, el mateix vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, admetia la setmana passada que no es pot descartar que els comptes continuïn prorrogats en funció de com vagin les negociacions amb la CUP.

Un altre dels aspectes essencials és el relatiu al full de ruta de desconnexió, que consta de dues fases. La primera va començar amb la declaració de l'inici del procés d'independència que ja va acordar el Parlament de Catalunya i posteriorment ha de venir la creació de les estructures d'estat, amb lleis indispensables com la de l'agència tributària i la de protecció social (la Seguretat Social). Després
hi haurà l'aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i la del procés constituent. La segona fase
té un caràcter institucionalment constituent, que preveu la celebració d'unes eleccions constituents, la culminació del procés de creació del nou estat amb l'aprovació de la constitució i la ratificació a través d'un referèndum. Tot plegat, per culminar amb la proclamació de la independència. Tot allò referent al procés no hauria de representar cap inconvenient, almenys pel que fa a l'aritmètica parlamentària, ja que els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP sobrepassen llargament la majoria absoluta necessària.

A banda de la normativa legal que implica el canvi de règim, així com la creació de les estructures d'estat, també hi ha damunt la taula grans reptes legislatius que fa anys
que estan pendents. Per exemple, la gairebé impossible llei electoral, que fa legislatures que es negocia i que no tira endavant, i la nova llei de governs locals. Ahir mateix, el nou conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, es referia a aquesta última i assegurava que el govern vol garantir un finançament estable dels consells comarcals i que així quedarà reflectit en la llei de finançament local que impulsarà l'executiu. Aquesta serà una llei que haurà de penjar de la de governs locals. Segons va dir, els consells comarcals han estat maltractats econòmicament i ara s'hi vol posar remei.

270
milions d'euros
extraordinaris es preveu destinar al pla de xoc social pactat entre Junts pel Sí i la CUP.
68
diputats
determinen la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí en té 62 i la CUP, 10.

Els difícils equilibris de l'aritmètica parlamentària

Una de les principals complicacions de l'executiu de Carles Puigdemont és que no té prou diputats per governar amb comoditat. És cert que el pacte entre Junts pel Sí i
la CUP ha servit perquè la investidura i la constitució del govern tirin endavant. I que s'ha negociat el pla de xoc social i que els cupaires no participaran en fronts comuns amb la resta de l'oposició per vetar temes que afectin l'estabilitat. Però això són els grans trets de l'acord i després ve el dia a dia. L'arc parlamentari ha quedat bastant dividit i Junts pel Sí s'ha quedat amb 62 diputats, a sis de la majoria absoluta. Això suposa que haurà de consensuar gran part de l'activitat parlamentària amb grups de l'oposició o, almenys, garantir abstencions.

És en aquest context que els 10 diputats de la CUP, però també els 11 de Catalunya Sí que es Pot, hi tenen molt a dir. La dinàmica de Ciutadans i del PP contra tot allò que faci tuf d'independència, i també un PSC que s'ha anat allunyant cada cop més del dret a decidir, complicaran l'assoliment d'acords. Almenys pel que fa al procés. En canvi, la formació liderada per Lluís Rabell pot ser un element a tenir en compte a l'hora de buscar aliances, sobretot en temes relatius al benestar de les persones. La seva defensa d'un referèndum pactat amb l'Estat també el pot convertir en soci en determinades posicions sobiranistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona