JxSí i la CUP rebaixen el caràcter de la comissió del procés perquè hi entri CSQP
Serà només d'estudi i no legislativa per evitar possibles impugnacions del Tribunal Constitucional
El PP també s'avé a ser-hi però per “plantar cara”
La comissió legislativa per a la transició nacional i procés constituent que volien tirar endavant Junts pel Sí i la CUP serà finalment una comissió d'estudi i del procés constituent. Aquesta era una de les condicions que havia reclamat Catalunya Sí que es Pot per integrar-s'hi, ja que considerava que si no es rebaixava el caràcter de la comissió aquesta duraria poc perquè el Tribunal Constitucional la tombaria automàticament a instàncies de l'Estat. Els de Lluís Rabell recordaven que els serveis jurídics del Parlament ja havien avisat que arran de la suspensió de la declaració d'inici del procés independentista del 9-N les tramitacions legals que se'n derivessin tenien tots els números per ser suspeses també.
La petició de CSQP, doncs, ha estat acceptada i això significa que la comissió serà d'estudi, però l'objectiu final serà igualment aprovar les lleis de transitorietat jurídica i procés constituent.
En la comissió, de la qual el PSC, el PP i C'S havien rebutjat formar part, finalment estarà formada per JxSí, la CUP, CSQP i, en un canvi de posició, el PP. El portaveu parlamentari dels populars, Enric Millo, afirmava ahir que el seu partit “no arrencarà a córrer” si es crea la comissió de la ruptura, sinó que hi participarà amb un únic objectiu: plantar cara al desafiament. Va recordar que el Parlament no té competències per fer cap legislació “que tingui com a objectiu separar Catalunya de la resta d'Espanya”, i que el TC pot actuar a iniciativa pròpia si és una comissió legislativa.
El portaveu parlamentari de C's, Carlos Carrizosa, assegurava que no hi participaran perquè “no fa falta una comissió per saber com hem de saltar-nos les lleis, ni per estudiar-ho ni per legislar-ho”, encara que en qualsevol cas el partit descarta impugnar-la. Tampoc els socialistes tenen intenció d'assistir-hi, sigui quin sigui el caràcter de la comissió, ja que segons la portaveu del PSC, Esther Niubó, si fos de caràcter legislatiu incompliria la sentència del TC, mentre que un estudi no té utilitat.
Romeva i la legalitat d'Exteriors
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va carregar ahir contra els que acusen la Generalitat de malbaratar recursos en l'acció exterior. En una entrevista a TV3, va recordar que el pressupost del departament és de 19 milions, dels quals només 3 es dediquen a les delegacions catalanes al món. “La residència de l'ambaixador espanyol al Marroc costa 6 milions d'euros i totes les delegacions catalanes no arriben als 3 milions”, va posar d'exemple. Va reiterar que no té “cap preocupació” sobre la legalitat de la seva conselleria, tot i les amenaces de l'Estat, i va apuntar que l'expresident Artur Mas tindrà un paper “important” en l'agenda internacional. Ahir, però, el ministre en funcions d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, advertia novament que avaluarà l'acció exterior de la Generalitat perquè es desenvolupi “d'acord amb el que ha de ser”.
