“Poblet és el referent de la identitat política al país”

Són els germans de comunitat els que encarreguen aquesta feina. És la més significativa. S'ha de confiar en el que pensen els germans i en què l'Esperit Sant i també la comunitat ajudin a tirar endavant la tasca, perquè amb només les forces d'un mateix és molt difícil poder-ho fer.

Sí (riu); és un procés assembleari democràtic. Els electors són tots els professos solemnes de la comunitat. Nosaltres tenim a la vida monàstica diversos estadis. Quan algú vol entrar al monestir, primer es presenta, uns sis mesos. S'és laic i lliure de marxar quan vulgui si veu que no és el seu lloc. Llavors hi ha un any de noviciat, tres anys de professió temporal i a partir d'aquí es fa la professió solemne i és quan s'és monjo de ple dret. Per això els electors són els professos solemnes i els elegibles han de complir tres condicions: ser prevere, tenir més de 30 anys i tenir-ne més de 5 de professió solemne, perquè es calcula que és el bagatge d'experiència de vida comunitària.

El projecte Cosmos és, ni més ni menys, que ser fidels a les arrels en què va ser fundat el monestir. El va impulsar Ramon Berenguer IV, quan aquestes terres estaven despoblades, per tenir un centre de vida espiritual, que és l'essència del monestir i ho serà sempre, un centre cultural i un centre d'impuls econòmic. Canviant molt les circumstàncies, el que vol ser el projecte Cosmos és això mateix. Que les visites turístiques tinguin molta constància de què és el monestir, que és un monestir habitat. I des del vessant social, a través de l'hostatgeria, tenir un centre de joves amb problemes d'inserció escolar, que cada any són entre 10 i 12, que fan el curs aquí i aprenen cuina, a servir... Seria, traslladat al segle XXI, el vessant social pel qual
va ser fundat el monestir.

També té una arrel espiritual. Per nosaltres, Déu, en crear el món, ens el confia, però no perquè en fem un ús desmesurat sinó que hem de ser conscients que l'hem de passar a les generacions futures. Per això hem de ser molt respectuosos amb el medi ambient i per això hem intentat potenciar energies alternatives, com l'energia solar per a la calefacció, llums exteriors... També tot el tema de reciclatge de deixalles. I a sobre, estem molt contents perquè al cap d'un temps d'engegar aquests projectes, el papa Francesc ha fet una encíclica.

Sí (riu). L'encíclica reflecteix que l'Església és conscient que hi ha una inquietud arreu de la societat de conscienciació global, de tot el món.

No, perquè potser semblava que hi havia altres prioritats, socials o internes. Però el papa Francesc, amb bon criteri, ha considerat que aquest és el punt de partida de la humanitat i és el punt més fonamental d'atenció. I que avui dia els fets ens fan pensar que s'hi ha de prestar una atenció força prioritària.

Al web vaticà no hi és en català i això és una mancança. Ha estat traduïda al català al web de la Conferència Episcopal Tarraconense perquè habitualment tots els documents del papa es tradueixen al català per encàrrec dels bisbes catalans, no pas per la inèrcia de la cúria vaticana, evidentment. És un tema pendent de solució des de fa molt de temps, aquest...

Hem de protegir les cultures i les identitats, és evident. Hi ha un llarg magisteri de l'Església sobre aquest tema. Que recullen intervencions de Joan Pau II demanant el respecte i el reconeixement de les identitats nacionals, culturals i lingüístiques. S'ha dit que ell parlava per un cas concret, que era el seu país d'origen, que també està entre dues grans potències, com són Rússia i Alemanya, que ha patit molt. Però el discurs de la Unesco dels anys 80 marca la pauta del pensament de l'Església respecte de les identitats nacionals, culturals i lingüístiques dels pobles. És un document fonamental. Els bisbes catalans hi han fet molta referència, al document Arrels cristianes de l'any 1983, fa molts anys, i ja van assentar les bases que sempre s'ha de tenir present la identitat nacional. L'Església no es defineix per una fórmula política concreta però la identitat s'ha de tenir present. Quan hi va haver el concili provincial va ser també un dels temes que es van posar sobre la taula i aquí hi ha les resolucions. Potser, tot i que es van aprovar, no es va optar per la línia de crear una regió eclesiàstica, que és una fórmula jurídica dins l'Església. I aquí hi va haver molts conflictes amb altres estaments de l'Església i no s'ha concretat.

Sí, a la Conferència Episcopal Espanyola, sí...

Aquí encara molts recorden com el president Puigdemont va venir uns quants estius, de jovenet, a l'hostatgeria interna... Alguns monjos recorden com ajudava al camp, com ajudava a la cuina... Va establir una relació amb el pare Maur Esteve i amb l'amistat que aquest tenia amb Josep Andreu, alcalde de Montblanc, van anar a Girona, on el va convidar a dinar. D'aquí va sorgir aquesta frase que ara s'ha fet famosa que el Carles seria un bon president de la Generalitat. L'abat Maur Esteve era una persona molt arrelada al país, que havia viscut alguns esdeveniments històrics molt importants, que tenia vincles amb Tarradellas i Josep Pla i que havia tingut molt bona relació amb el doctor Pont i Gol, que era el cap de l'Església en uns moments difícils. Per tant, és el seu, és el nostre entorn... Aquesta relació amb el país.

Una lectura interessada i expectant. Com a monjos també som una comunitat plural amb diferents postures individuals. En la línia del magisteri de l'Església, som respectuosos amb què es respecti la identitat cultural i lingüística, sobretot, però també social i política del nostre país. No ens definim com a comunitat en conjunt per una solució política o jurídica concreta sempre que es respecti aquesta identitat. I evidentment, des dels últims tres o quatre anys, seguim amb molta atenció l'evolució política del país. I a més, no podem oblidar que Poblet és el referent històric de la identitat política al país. Tenim vuit reis d'Aragó, i això sempre és un referent important per a nosaltres. I també som punt de trobada, en aquest aspecte, a part de Catalunya, de les altres comunitats que estaven sota la Corona d'Aragó: Aragó, València i les Illes. I hem tingut tres abats presidents de la Generalitat, quan els presidents eren braços dels estaments.

El president Tarradellas va mantenir una relació intensa amb Poblet, potser perquè tenia molt al cap el sentit institucional del que representava la Generalitat. L'havia mantingut en unes circumstàncies molt difícils. I en tornar a Catalunya va voler tenir-hi una relació molt directa, va contactar amb Maur Esteve i fruit d'això va confiar el seu arxiu al monestir. Actualment es pot consultar quan es fan peticions concretes, no es pot consultar en genèric, però pràcticament s'atenen totes les peticions.

És una part del vessant cultural de quan es va fundar el monestir. L'arxiu Tarradellas és important no sols perquè és l'arxiu del president sinó perquè s'hi han incorporat molts fons. Els de Carles Sentís, Ramon Barnils, Joan Antoni Samarach... Ara estan arribant els de Paul Preston i s'està convertint en un centre de referència de la història contemporània del país, cosa que m'agrada molt perquè vaig fer història contemporània... Però es van produint contínuament incorporacions, com ara la del doctor Josep Maria Bricall.

L'inici de la visita ha anat canviant els últims anys i també la intensitat. Ara hi ha visites amb guies i visites amb audioguies que permeten també fer-les més ràpides en grup o més relaxades. I el centre d'interpretació està dins aquesta dinàmica. És un dels punts fonamentals perquè el primer que faci el visitant sigui prendre consciència de per què es va fundar el monestir, que és el més gran habitat d'Europa i patrimoni de la humanitat, i quan comenci la visita hi hagi un procés previ de conscienciació. I també una actualització de l'espai museístic perquè es faci un circuit amb peces artístiques.

Fa uns anys es va fer una potenciació de la Ruta del Cister, amb els tres monestirs i amb entrades conjuntes. El més dificultós és incorporar Vallbona de les Monges pel tema de comunicacions. També es fa un esforç per ser inclosos a les rutes dels operadors turístics.

És indubtable que Poblet i Montblanc són els dinamitzadors turístics de la Conca de Barberà. I la comarca n'és conscient, i amb el Consell Comarcal hi ha molt bona relació... Amb la Diputació i el Patronat de Turisme, evidentment, també. I amb la Generalitat, òbviament.

Vam començar amb una conferència. Tenim previst fer una trobada de tots els monestirs cistercencs de Catalunya a la primavera amb diversos actes. Nosaltres som un sistema federal on Poblet és el cap de la Congregació d'Aragó. A part dels culturals que fem, que són el Cicle de Concerts de Jordi Savall i el Cicle de Concerts d'Orgue.