L'exespia mort com en un film de Bond
Litvinenko era un antic agent del KGB decebut amb el Kremlin que va deixar Rússia per anar-se'n al Regne Unit
Va ser enverinat amb material radioactiu que li van posar en una tassa de te en un hotel de Londres
A causa de l'elevat nivellde radioactivitat al cos, el taüt de Litvinenko va ser segellat de manera especial
Un crim gairebé perfecte, digne de pel·lícula de James Bond. Així va ser la mort, lenta, interna i horrible d'Aleksandr Litvinenko, un exespia de la KGB que havia denunciat la corrupció del servei secret rus. Desencantat amb els obscurs fils que movia el Kremlin, va decidir anar-se'n al Regne Unit, que el va acollir fins al final dels seus dies, quan el va vèncer un te mortal, enverinat amb la substància radioactiva poloni 210, que va beure a l'hotel Millenium de Londres l'1 de novembre del 2006 quan era amb dos agents russos: Andrei Lugovoi i Dimitri Kovtun. L'exespia va morir el 23 de novembre en un hospital de la capital britànica on, hores abans, amb un fil de vida, va denunciar el president rus, Vladímir Putin, com a responsable de la seva mort. Litvinenko tenia 43 anys i es va fer famós per com el van eliminar més que per la seva carrera militar, primer, i d'agent rus i de l'MI-6 britànic, després.
Que podien haver estat els russos els que el van eliminar no era cap hipòtesi escabellada, de fet alguns espies la corroboraven, però fins ahir la investigació britànica no va determinar que “probablement” Putin va donar l'últim vistiplau a l'assassinat d'aquest personatge, complex i un punt paranoic, fruit del trencaclosques soviètic.
Nascut el 1962 a la ciutat russa de Vorónej, es va criar a Nàltxik, on va ingressar a l'escola militar. Amb 20 anys es va casar amb la seva primera dona, Natàlia, una comptable amb qui va tenir dos fills, però es van acabar divorciant el 1994. Després es casaria amb Marina, un professora de gimnàstica, amb qui va tenir un fill.
Tocat per la guerra de Txetxènia
Va ser a finals dels anys vuitanta quan va ser reclutat pel KGB (l'FSB després d'esfondrar-se la Unió Soviètica) i el 1995 va estar implicat en la primera guerra de Txetxènia, que el va deixar “profundament afectat”; fins i tot va simpatitzar amb la causa txetxena. El 1998 va denunciar un complot per assassinar l'oligarca rus Borís Berezovski, crític amb Putin i amb la corrupció dels serveis secrets russos. Això va motivar que el fessin fora de la feina i que acabés a la presó a finals dels anys noranta. A partir d'aquí, i conscient que corria perill, va optar per fugir amb la dona i el fill: l'any 2000, violant una norma que li prohibia deixar Moscou, Litvinenko i la seva família van anar a Turquia, on van demanar asil a l'ambaixada dels EUA. No els van fer cas i aleshores ell va comprar un bitllet d'avió d'Istanbul a Moscou, via Londres. En arribar a Heathrow va sol·licitar asil a les autoritats britàniques i va entrar al país. Sis mesos després li van concedir l'asil i la família es va instal·lar al barri de Muswell Hill, al nord de la capital. Uns anys després van obtenir la nacionalitat britànica. Litvinenko es guanyava la vida com a periodista, concedia entrevistes i escrivia llibres, però amb el temps va intensificar les crítiques al Kremlin, al qual considerava responsable de la mort de la periodista Anna Politkóvskaia. A Londres, Litvinenko es veia sovint amb Berezovski, també exiliat, i començava a col·laborar amb serveis estrangers, entre els quals l'espanyol, segons va declarar la seva vídua l'any passat durant la investigació pública sobre la seva mort.
Tres anys després d'entrar al Regne Unit, Litvinenko va començar a treballar per al servei secret britànic, del qual rebia 2.600 euros mensuals. L'espia havia dit que els donava informació sobre el crim organitzat a Rússia mentre mantenia contacte amb agents russos com Lugovoi i Kovtun, amb els quals era el dia de la fatídica tassa de te.
A causa de l'alt nivell de radioactivitat del cos, el taüt de Litvinenko va ser segellat de manera especial i el van enterrar al cementiri londinenc de Highgate, a pocs metres de la tomba de Karl Mark.
