De rivals a col·legues de taula

L'abraçada amb què David Fernàndez va rebre Montserrat Tura a les portes del centre cívic la Salut ja feia presagiar el fair play que marcaria el cara a cara que van mantenir instants després, ja davant un nodrit públic. Els dos (ex)polítics van donar ahir el tret de sortida de les jornades sobre seguretat que durant dos dies organitza l'Ajuntament de Badalona amb el títol Una Badalona amable, una ciutat segura.

Els que perseguien la morbositat de la trobada i esperaven observar un autèntic combat de gladiadors potser van quedar un pèl decebuts. Perquè, en matèria de seguretat, Déu n'hi do com poden arribar a coincidir una política del PSC, exconsellera d'Interior i de Justícia, i un representant de la CUP. Per entrar en calor, els dos protagonistes van parlar sobre seguretat i llibertat, preguntant-se on comença una i finalitza l'altra. “La llibertat mai és sacrificable”, responia un David Fernàndez que d'entrada ja coincidia amb la companya de taula a defensar que la seguretat ha d'anar lligada a la justícia social, a tenir garantits la feina i l'habitatge... I també a envoltar-se d'espais públics dignes, com va emfasitzar l'exconsellera socialista, que va defensar que aquest era el gran repte que perseguia la llei de barris.

David Fernàndez va repartir a tort i a dret, però sense esquitxar gaire la seva contrincant. Va ser contundent amb les unitats especials de la Policia Local, suprimides ara en ciutats com Badalona; contra l'ordenança de civisme de Barcelona, perquè projecta una mirada “classista i criminalitzadora de la pobresa”, i contra els polítics que són capaços d'ordenar el desallotjament de la plaça Catalunya a continuació del 15-M amb l'ordre “o generem pànic o no els traiem d'aquí”.

Els dos convidats van tenir escasses topades, potser perquè quan el debat es començava a escalfar el rellotge els va indicar que havien de frenar. Les grans diferències van aparèixer, és clar, quan es va entrar de ple en com havia actuat la justícia o la policia en casos concrets, com per exemple el dels dos agents implicats en el 4-F o alguna detenció d'activistes socials. Tura, precisament perquè ha dirigit cossos policials, els va llançar un cable: “Els cossos uniformats hi són per complir les ordres dels comandaments, que són civils elegits democràticament.”

Tot i que l'ordre públic va acaparar bona part del cara a cara, Montserrat Tura va recordar que el concepte és molt més ampli i que un dels seus maldecaps quan era consellera d'Interior va ser mirar de combatre els grups criminals organitzats. En la seva versió més profunda, va confessar que si li havia quedat una espina clavada era per no haver arribat a demostrar alguns casos dels quals estaven “gairebé segurs”.

L'inici de les jornades va ser seguit de prop per les alcaldesses de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, Dolors Sabater i Núria Parlon. A les pressions que sovint han rebut els alcaldes i alcaldesses també s'hi va referir l'exconsellera quan va aplaudir “aquells que no han claudicat davant qui els amenaçava de no permetre que guanyessin les eleccions”. Les jornades continuen avui. Tenen l'objectiu de desgranar quin és el model policial que convé a una ciutat com Badalona, després que el govern s'hagi plantejat una revisió de l'actual. Probablement les intervencions seran un reflex del model policial que molts imaginen: amb educació i respecte, amb un punt de sentit de l'humor, però també amb ordre.