Rajoy tiba la soga d'un PSOE que es resigna a ser el primer

Acceptar per força

Però aquestes noves converses del monarca amaguen un perill per a Sánchez, i és que acabi proposant-lo per ser el primer a sotmetre's a escrutini dels grups del Congrés, si el del PP s'hi torna a negar. Si això passa, ahir el seu entorn s'encarregava de garantir que ell sí que acceptarà “per responsabilitat”, perquè suposaria donar la imatge de covardia i tacticisme que a hores d'ara critiquen de Rajoy, del qual fins i tot indiquen que ha declinat per la “complicada” situació del seu partit, encerclat per la corrupció, arran de la imputació per la destrucció dels ordinadors de Luis Bárcenas. La cúpula del PSOE reiterava ahir el missatge que amb el seu pas enrere el candidat del PP ha quedat inhabilitat per aspirar a la presidència.

En tot cas, un cop digerit l'ensurt de l'oferta de govern llançada per Iglesias, la direcció socialista feia públic ahir un comunicat per avisar Podem que no començaran a negociar fins que no finalitzin les trobades del rei per explorar si en aquesta segona ocasió troba un candidat amb més possibilitats. La tàctica de Sánchez per intentar contrarestar la pressió tant del PP com de Podem serà repetir al monarca –com ja va fer divendres en la seva primera reunió amb el rei– que és del parer que el primer candidat a la investidura ha de ser el del partit més votat. Per aconseguir-ho, procuraran no donar la imatge que s'està duent a terme una negociació formal amb els grups que li haurien de facilitar la investidura i amb els que podria forjar un acord de govern.

Tant és així que el primer polític al qual va trucar ahir Sánchez va ser Albert Rivera. El líder socialista ja havia reblat el dia anterior a Iglesias que el seu projecte favorit és un acord amb Podem i Ciutadans, malgrat que l'esquerra li havia deixar clar que no s'avindria a un pacte que inclogui els del partit taronja.

Cap “imposició”

Però no és només una qüestió d'intentar guanyar temps reiterant que primer li toca a Rajoy i d'insistir a través dels gestos quines són les seves preferències –trucant a Rivera abans de contactar amb els únics que li han fet una oferta en ferm–, el cop d'efecte d'Iglesias ha tingut moltes repercussions dins el PSOE i totes les respostes han estat gairebé unànimes: rebutgen l'intent d'“humiliació” i alerten que no es negociarà “des del xantatge”. I això darrer s'assegurava en el comunicat d'ahir del nucli dur de Sánchez, en el qual es reiterava que el partit està obert al diàleg però al voltant “de polítiques i d'idees concretes”, i mai des del “tacticisme, els interessos partidistes o les imposicions unilaterals”.

La possibilitat que Podem tregui enmig de la negociació la qüestió del referèndum espanta Sánchez per la mala rebuda interna que tindria, però el fet que hagi deixat de ser una de les grans línies vermelles que dies enrere havia marcat Iglesias els permetrà, si més no, asseure's al voltant de la mateixa taula i discutir-ho.

Mentrestant, el líder del PP també utilitzava el terme “humiliació” per referir-se a la situació en què quedaria Sánchez si decidís encapçalar el govern que li proposa Iglesias. En un acte a Còrdova sentenciava que el PSOE seria ostatge de les “hipoteques” de Podem: “Per ser president no n'hi ha prou amb humiliar-se. Necessitem un president amb dignitat, i això és el darrer que pot perdre un polític.”

Majoria de bloqueig

Però no només va voler fer veure a Sánchez la mala imatge que donaria, també li va transmetre les dificultats objectives del seu mandat, recordant-li que toparia amb la majoria absoluta del PP al Senat, que podria frenar totes les iniciatives. En aquest punt, va aprofitar per retreure-li que continuï prometent una reforma de la Constitució, quan sap que sense el PP és impossible que pugui tirar endavant. Per tot plegat, Rajoy concloïa que les forces d'esquerres potser al final aconseguiran sumar, però si és així “faran molt mal al país”.