ANÀLISI
Un cost massa alt
Suprimir la llibertat de circulació de Schengen significaria la fi del projecte de la Unió Europea
A la reunió d'ahir de ministres de l'Interior dels 28 estats de la Unió a Amsterdam, es va continuar posant fil a l'agulla al projecte de la policia europea de fronteres, que hauria d'estar operativa per actuar on calgui per protegir les fronteres de la Unió. També es van donar més i més voltes sobre com es pot salvar la llibertat de circulació de l'espai Schengen, que ara ha estat suspès temporalment per França, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega.
El tractat permet que es puguin reintroduir controls entre els estats signataris per un període de dos mesos, que és el que s'ha fet. Restricció que es pot prorrogar fins a tres vegades i encadenar vuit mesos. Però tal com van les coses, res fa pensar que aquests vuit mesos siguin suficients atès que la guerra de Síria continua. El tractat de Schengen també permet la possibilitat que si un estat no és capaç de controlar les seves fronteres se l'aparti només a ell de l'acord durant dos anys. La cimera de ministres es fa quan ha fracassat l'acord de distribuir 160.000 refugiats que entren per Grècia, Hongria o Itàlia –se n'han distribuït menys de mil!–, i quan, malgrat el fred i els filferros aixecats, el flux d'arribades continua imparable.
La qüestió és molt greu i no només perquè la supressió de Schengen significaria la fi del projecte de la Unió Europea. També perquè, anys després de la desaparició dels controls fronterers i en un temps en què el tràfic comercial és molt més gran i han crescut els desplaçaments turístics, si es volgués controlar de forma efectiva totes les persones que creuen una frontera interior, ni els aeroports, ni els ports, ni les estacions de tren, ni les fronteres per a vehicles resultarien policialment i administrativament operatius. I l'altra qüestió que hi ha sobre la taula, la policia europea de fronteres per ajudar Grècia i Itàlia a controlar les costes, resulta inaplicable, llevat que es vulgui imitar el mètode que ha utilitzat diverses vegades l'Estat espanyol, que ha fet que agents de la Guàrdia Civil disparin material antidisturbis a persones que intentaven entrar per mar a Ceuta i Melilla. Es critica Grècia perquè no controla la seva costa, però s'està disposat a disparar pots de fum a les barques que arriben? S'està disposat a fer recular-los mar endins? Europa ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia pels refugiats que hi té. Però li demana implícitament que, a canvi, es freni l'èxode cap a Europa i es faci retornar els no sirians o afganesos. Quelcom impossible i que tindria uns costos humans incalculables. Potser seria més fàcil no qüestionar Schengen i acceptar que a l'espai de 507 milions d'habitants hi entraran quatre o set milions de refugiats, una xifra assumible. En efecte, s'hauria d'aplicar un repartiment, però, més enllà de consideracions morals, seria una solució menys dolorosa que liquidar Schengen. Perquè si mor Schengen és la fi de la Unió.
